dimecres, 8 de juliol de 2015

L’ÀNGEL CAIGUT

Si hi ha alguna cosa de què em sent realment orgullós, eixa és la d’haver intercedit entre Déu i Strauss Kahn, però d’això ja he escrit altres voltes i ara no vull seguir-ho fent. La pregunta, però, és la següent: l’àngel caigut reprén el vol o preferix romandre a terra? Realment, pense que romandrà a terra perquè s’ha tornat a revoltar contra el Déu de les finances, i ja se sap què passa en estos casos i, més encara, quan eres reincident.
L’arcàngel sant Gabriel encara està enutjat amb DSK des que el va expulsar del Paradís, i això es nota en el dia a dia judicial. No obstant això, Satanàs sempre ha tingut suficient picardia ―ho deixaré amb eixa paraula― per eixir-se’n de cada judici. Actuar contra el pensament únic li va comportar la desgràcia primera i, a partir d’aleshores, les consegüents accions judicials. De moment, Dominique és innocent, si atenem la legislació i la justícia.
Un breu article sobre el cas grec ha dut Satanàs al top ten de l’economia, on encara hi ha altre dimoni menor de nom Varoufakis. Este escrit, el de DSK, ha estat el més llegit i el més comentat de tots els que han tractat sobre el tema grec. L’economista recomanava fer una carència de dos anys sobre el deute, on no se’ls ajudarà però on tampoc se’ls demanarà res, als grecs. S’ha comentat molt el tema però sembla que, de moment, no està sobre la taula de negociacions.
Però, què significa una carència de dos anys? La pregunta és tan simple com la resposta: ací, a España, ja s’ha fet, amb els ajuntaments, quan més ofegats estaven que mai i no podien fer front als crèdits amb el nivell de deute que tenien en comparació amb el que els demanava la reforma de la Llei de Bases de Règim Local. Aleshores, si ací s’ha fet, i se suposa que ha funcionat, quin és el problema? Doncs, el problema de l’aplicació també és simple: el Déu de l’Antic Testament era un déu de veritat, envejós i tirà, sense sentiments ni moral, en definitiva, un dirigent!
Un déu d’estes característiques no pot acceptar lliçons de ningú, i menys encara dels pobres mortals. A España ho va deixar fer simplement perquè els angelets són del mateix ram però, a Grècia, ho han demanat els dimonis... Jo vaig salvar DSK de la crema com Moisés salvà la meitat del seu poble i, si tinc l’ocasió, ho intentaré amb Varoufakis. No obstant això, este segon ja ha dimitit per no enutjar més el Déu antic i tirà. Ara, preguem que no caiga en desgràcia perquè algú el denuncie, com DSK, Assange o tants altres que no sabem. Varoufakis, alerta amb les dones i amb sant Gabriel, que després tinc massa faena amb vosaltres!


Salvador Sendra Perelló