dijous, 2 de juliol de 2015

LAPORTA PRESIDENT


La meua admiració per Laporta ve de molt lluny. Jo no sabia ni qui era, entre altres coses, perquè no m’agrada el futbol, ni el masculí ni el femení, però em va captivar en un parell d’accions que va protagonitzar. La primera, i la més important, va ser quan es trobava intentant empassar-se les humiliacions que qualsevol altre passatger haguera assumit com a normals, en un aeroport. Ja sabeu: eixes mesures que van aplicar després dels atacs terroristes.
En unes imatges molt interessants, es veu Laporta parlant amb una altra persona mentre intenta passar pel control de passatgers d’un aeroport; ara no recorde quin. Es veu que, cada volta que intenta passar per l’arc, el detector aprecia alguna irregularitat i la Guardia Civil el fa tornar arrere perquè continue intentant-ho. Una volta, dos voltes, tres voltes, fins que, al final, a l’home se li van unflar! De manera genial ―i genital―, en un moment de lucidesa d’eixos que només ocorren als escollits, Joan es va llevar els pantalons i els col·locà en la safata de l’escàner.
Amb la camisa per fora i uns calçotets blancs amb alguns dibuixets que ara no recorde, Laporta, visiblement molest, va passar pel detector, amb els braços oberts per si el volien escorcollar, de no fiar-se. Este home em va captivar amb una acció tan senzilla i tant contundent que, qui solem viatjar, de tant en tant, pensem de fer cada volta que hem de travessar un arc d’este tipus. Ell no sabia que algú l’estava gravant amb un telèfon mòbil, supose, però tant li fa!
La resta de les seues bondats, bé siga l’afició als havans, al bon champagne o a altres cosetes que ara no vénen al cas, són poca cosa al costat de l’exposada abans. Per esta raó, pense que Laporta és el millor president a què pot aspirar el F.C.Barcelona. I ho afirme amb rotunditat i sense haver pogut apreciar els dibuixets dels calçotets del meu heroi. Molta sort, Joan!

 Salvador Sendra Perelló