dissabte, 22 de novembre de 2014

EL PENICENTRISME

En un dels viatges que he fet a Firenze, en la visita al Palazzo Vecchio, si no recorde malament, vaig tindre una visió que em va aportar els arguments per a polir una teoria que ja duia temps investigant. Per si vos interessa saber quant, vos diré que em volta pel cap des de la pubertat. En eixa època t’adones que hi ha coses vertaderament importants i altres que no ho són, a més d’iniciar-te en el camí del pensament penicèntric, com la gran majoria de joves. La imatge que va encetar tota esta investigació és la de dalt.
He agarrat el dibuix de Leonardo ―eixe que té un home nu entre un cercle i un quadrat― i he pensat de fer un nou experiment per demostrar eixes teories tan humanes: l’he retallat per la línia del cercle, li he travessat una agulla al penis i l’he fet rodar sobre si mateix com una trompa. El resultat no deixa lloc al dubte perquè el dibuix ha estat rodant una estona. Ara, ja es pot afirmar que l’ésser humà és penicèntric!
Recuperar el penicentrisme ha estat una prioritat per a mi. Mai he deixat de creure en els principis que m’han voltat des de l’adolescència i sempre he rebutjat les altres teories per dogmàtiques i per poc fonamentades. Qui es creu a estes altures les teories heliocèntriques? Veritat que ens fan somriure? No vull ni tractar el cristocentrisme, o la relativitat, o qualsevol altre pensament obsolet perquè no cal perdre el temps.
Si l’home es trobava al centre del món, el penis es troba al centre de l’home, i eixe és l’element que mou tot el seu pensament la majoria del temps. Però, efectivament: he escrit la majoria del temps. I no precisament pensant en les hores de son... L’home deixa de pensar coses de trellat quan deixa d’exercitar el penis, i ho podeu comprovar després de realitzar uns exercicis ben senzills, amb el penis, que vos deixaran exhaustes. Després, la vostra ment es podrà concentrar amb el Sol, amb Crist o amb la velocitat de la llum; abans, no.
El penicentrisme no admet crítica alguna. És una teoria tan completa que no deixa forat per tapar... Només se li pot ficar mà en casos com el de la imatge però sempre sabent que es tracta del punt d’equilibri entre l’home i la natura; entre l’ésser humà i la ciència; entre l’energia i la relaxació; entre la vida i la mort ―com creuen els francesos. I Leonardo ho sabia, com ho sé jo. Però, per a no molestar els dogmàtics racionalistes, ho va deixar apuntat en un simple dibuix que he hagut de desxifrar jo perquè, fins ara, tots els que ho han intentat han estat massa relaxats, potser exhaustes, i han pensat amb el cap, en Déu o en Einstein. Pobrets innocents!
 
Salvador Sendra Perelló

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Massa teoria, per al penis, res com la utilització pràctica!

Salvador Sendra ha dit...

Ves en compte perquè, si l'utilitzes molt, acabaràs pensant amb la relativitat o el quàntum!!