dissabte, 29 de novembre de 2014

Pre-Programa econòmic de Podemos: “No es por no ir, ¡pero ir pa’ na’!”.

He llegit el programa econòmic de Podemos que han presentat els Prof. Vicenç Navarro i Juan Torres. La veritat és que tot ha resultat molt previsible, qualsevol que haja llegit a Vicenç Navarro a Público unes quantes vegades ja sap que s’ha de trobar, l'oncle Keynes per ahí fent la mà.
 
Vivim l'any 2014 i no als anys ’30 del segle passat, quan l’oncle Keynes va escriure la seua Teoria General. En ella Keynes, diu que troba certes errades en les teories econòmiques clàssiques. Aquestes errades, que parlen de fantasies com “en un mercat de competència perfecta...” i deliris semblants, tracten de ser corregides per Keynes. Ell proposa un paper actiu de l’Estat per tal d’estimular l’economia en moments de crisi o d'abaixar els fums quan la cosa se’n vaja mare, ja siga influint mitjançant polítiques fiscals, mitjançant polítiques monetàries o polítiques de despeses públiques. Es pretén acabar amb els cicles econòmics mitjançant l’actuació de l’Estat. El leitmotiv és estimular el consum en un creixement perpetu.
Això que l’Estat puga intervenir en economia va ser abraçat amb força per socialdemòcrates principalment, però també després per democratacristians i conservadors. Els polítics sucumbeixen a la temptació de seduir als votants mitjançant despeses econòmiques. Això no obstant, l’Estat de Benestar serà fruit d’això, i els ciutadans, fonamentalment, a Europa se’n beneficiaran.
Però aquestes polítiques que semblaven molt bones als anys ’30, es van fotre una hòstia de por als anys ’70. Als anys 80 van desaparéixer de totes les agendes polítiques, substituïdes per les polítiques neoliberals, que ens han portat a l’actual crisi. Si unes receptes preparades per als anys ’30, moren als ’70, ¿Van a funcionar ara? La resposta és òbvia: no. Cap sistema econòmic de creixement perpetu, basat en el consum perpetu, té futur. Entre altres coses perquè estem arribant a la fi en moltes coses (petroli, boscos, matèries primeres, aigua, nivells de contaminació...). Estem ja posant en perill la sostenibilitat del planeta. Seguir creixent només porta a un lloc: al col·lapse. Col·lapse que per vies neoliberals arribarà més prompte, sí, però per vies keynesianes serà inevitable també. Cinc anys més o menys, tant li fa.

El document que han presentat Navarro i Torres, incideix amb els aspectes de sempre: més crèdit, quan ja el sobre endeutament és absolutament brutal, tan públic com privat. Però la vegada volen controlar el creixement del deute. No expliquen com es fa casar això. I a més a més, diuen que volen fer pujar el consum sense que hi haja consumisme. Això, a mi em sembla un oxímoron, dificil d’entendre. Volen que l’Estat es puga finançar directament del Banc Central Europeu, però els diners són deute, per tant el deute naix amb interessos. D'acord, es paguen menys interessos, però segueixen endeutant-se més i més. Tampoc tenen explicació de com crear treball en un entorn on cada vegada calen menys treballadors, on la productivitat augmenta per la tecnologia. Ni quins sectors crearan llocs de treball, ni quins sectors poden arreplegar els desocupats provinents de la construcció, que en són 2’5 milions de persones.
Jo no en tinc cap dubte, i Niño Becerra porta dient-ho fa anys. La crisi és sistèmica, és una crisi que produirà un canvi de sistema, un canvi model, un canvi a totes les estructures econòmiques i socials. Aquest sistema, si no voleu dir que implosiona o mor (d’èxit com deia Schumpeter), s’esgota. La situació actual no té res a veure als anys ’30, ni ’50. Ja no sembla que hi ha energia barata e il·limitada, ja no sembla que puguem seguir consumint al ritme que ho hem fet, no podem seguir produint residus en quantitats bestials, ni presionant el medi ambient... Les propostes econòmiques de Vicenç Navarro i Juan Torres segueixen travessant pel creixement, i això ja no pot ser així. És cert que li posen un rostre més “humanitari”, volen un capitalisme més humà, però capitalisme. Parlen de protegir el medi, de donar suport a l’economia social, etc., però dins del programa més bé semblen qüestions folklòriques. Volen que un lleó salvatge que va solt i famolenc per una ciutat, passege pels carrers lligat d’un ramalet.

Podemos ha volgut fer un programa econòmic perquè la gent el compre, i això suposa no posar en dubte el capitalisme ferotge, només cal refrenar-lo un poc. Sembla que Juan Carlos Monedero va parlar amb Arcadi Oliveres perquè treballara amb Navarro i Torres. Arcadi va declinar la invitació perquè aquests són partidaris de seguir amb el creixement perpetu, i ell també veu que això s’acabat i s’ha d'acabar, és partidari l’economia del decreixement.
Un altre aspecte que no m’agrada és que no es posa en dubte en cap moment com es creen els diners, ni el fet que els bancs comercials els creen -com a mínim, el 90% dels diners que hi ha en circulació actualment s’han creat pels bancs comercials-. Tots, absolutament tots, els diners que hi ha en circulació és deute. Com tots els diners és deute, el deute s’ha de pagar un interés, interés que hui en dia no es pot pagar perquè no hi ha diners que cobreixen els interessos, per tant, cada any s’han de crear diners com a mínim per pagar els interessos vençuts. Diners que es creen del no-res i que naixen amb deute i interessos, i així fins a l’infinit i més enllà (si hi ha més enllà). Malgrat tot, mai podran pagar-se tots els interessos, per això algú ha de fer fallida i perdre els seus bens.

Així doncs, que hi haja intenció de reformar el BCE però no acabar amb eixe sistema de diner-deute-del-no-res, és, directament, fer-li la mà al gat.
Si algú espera que aquest programa supose la transformació de l’Estat espanyol amb Noruega, Suècia, Dinamarca o Islàndia, va aviat. La manca de valentia a l’hora d’afrontar un capitalisme que s’esgota, és el gran mal i la gran derrota de les esquerres. Si s’ha de jugar a ser capitalistes, cal fer-ho bé, com en la proposta revolucionària per al País Valencià que jo mateix vaig fer. “Yo es que... no es por no ir, ehh..., si hay que ir se va...,¡ pero ir pa’ na!’

Oskar “Rabosa”

Pdta: La crítica que faig al programa de Podemos és extensible a tots els partits d’esquerres, per això no en voteré a cap. Ningú canvia res, ningú vol canviar res.

4 comentaris:

Eurotopia ha dit...

Si, el sistema és endimoniadament pervers ... no deixarà ni una opció ...

Oskar "Rabosa" ha dit...

El sistema "endemoniadament pervers" no deixa opcions. No les hi ha metres el "leitmotiv" siga desenvolupament i creixement, ni que siga "creixement sostenible" un altre oxímoron. Aquest sistema no es pot derrotar, ha guanyat, tot l'èxti per ell, amb tots els parabens i totes les misèries. Però, com va deixar escrit Schumpeter, ha de morir d'èxit. Aquesta crisi, que encara tindrà rebots -de fet Cameron va dir fa pocs dies que ve una altra crisi financera- és l'esgotament del sistema capitalista ferotge encetat amb el capitalisme machesterià.
El nostre gran repte és construir el després. Idees i pensaments com el de l'Arcadi ajuden, i a més ell es mulla en construïr un després, amb Procés Constituent. Per això el pose con exemple i pose el video del "decreixement".
És important saber que el sistema s'esgota i prendre posicions pel després, perquè si no construïm el després des de baix, el construiran les elits. Les elits sí són conscients de l'avenir i prenen posicions.
Aquestes propostes no ajduen, en res. Tornar a Keynes, tornar las '30, no és possible.
Gràcies pel comentari Pere. Una abraçada.

Anònim ha dit...

L'etern problema del pal a les rodes... El partit (o empresa o tant se val) que vol vendre un programa no pot ser, i altra cosa és que deuria ser, trencador. Té un públic/votants/clientela acostumats a una cosa. Si s'allunyen d'ella la gent deixa d'identificar-se amb ells, ara, les grans evolucions socials al llarg de la història, han estat protagonitzades per gent que ha sabut eixir-se'n dels esquemes habituals... Dit això, totalment d'acord amb Òskar en que el prog de Podemos no és sinó "más de lo mismo" tot i que una miqueta diferent de la resta... qüestió de guanyar-se un nínxol de mercat... Ara, així es guanyen eleccions? Així es guareix un món malalt'

Oskar "Rabosa" ha dit...

El problema és que el aparell ideològic de l'Estat, en termes d'Althusser, és molt potent. Tant potent, que els han obligat a fer una proposta "realista", és a dir, una proposta que encaixe en el sistema.
La gent, la clientela, està adoctrinada per les TV. Podemos ha sabut gastar les TV per creixer, però ara veuen en perill el mantenir-se perquè flaquejaven en els temes econòmics. És així que han hagut d'encomanar-se a vessant de capitalisme, una vessant que ja es va finiquitar als anys '70.
Gràcies pel comentari.