dimarts, 4 de novembre de 2014

Un fantasma s'ha aparegut a la casta, i jo em pixe de riure.

Les últimes enquestes, tant la publicada per “El País” com la que estan cuinant del CIS, han posat nerviosos a la casta. No sols la casta política, PP i P$x€ sobretot, sinó també l'econòmic-financera-criminal. Tot plegat, jo m’estic divertint molt. I ara vos contaré per què.
Per una banda tenim un fenomen polític interessant. Un grup de gent vol el poder i creu tenir la clau per aconseguir-lo. Aquesta gent que ixen de la universitat, decideixen intervenir en política i aplicar “la filosofia de la praxi”. No sols això, demostren ser maquiavèl·lics, en tots els sentits -bons i dolents- de la paraula, per controlar el partit, com a proves com han manejat primer l’elecció de grup que havia d’organitzar l’assemblea passada i després com s’han mogut perquè les seues propostes foren aprovades, i com s’han carregat la proposta d’Echenique.
També és interessant com han aconseguit connectar amb un gran descontentament. Han demostrat tenir un domini de la comunicació brutal. Més enllà de color de la corbata, de somriures profident; més enllà d’assessors de bellesa, de tractar d’imbècils –encara que en poden haver-hi molts- a la gent... ells han aconseguit connectar amb la gent. Hom dirà que és per la televisió i subnormalitats d’eixes, però: a cas Albert Rivera no ha xuclat a TV tot el que ha pogut? A cas el sociàpta del Carmona no es passa la vida a les TV? A cas als platons de TV no han estat plens de PPeros de diferent pelatge, fins i tot corruptes donant lliçons d’honradesa? I perquè no han aconseguit l’èxit de Podemos? Perquè Podemos han sabut imposar el seu “frame”, el seu “marc”.
Òbviament, la crisi i la corrupció han ajudat. Sobretot perquè per fi, s’alce el vel que tapava la corrupció del Règim de la II Restauració Borbònica. S’ha mostrat la veritable cara del PP, del P$x€, de CiU... la cara del retrat de Dorian Gray per fi ha quedat a la vista de la gent a l’Estat espanyol i, de veritat, provoca vòmits. IU també està tocat després de vorer a Willy Meyer o tenir alguns afectats per les targetes “black” de CajaMadrid. Des del 15-M s’ha començat a crear un nou sentit comú. Podemos ha arribat al moment just i la gent els percep com “lo nou”, i a la resta que ja eren abans -incloent Compromís, UPyD, Ciudadanos, etc.- són percebuts com “lo vell”. Si de cas es lliuren ERC i l’esquerra abertzale.
Si aquest fenomen és entretingut ja per si, el fet de què els nervis hagen arribat al PP, al P$x€ i a les empreses del IBEX a mi també m’alegra. D'ençà que es va constituir aquesta farsa anomenada democràcia nascuda amb la Constitució del ’78, la gran estafa, la gran mentida, la gran merda..., tots aquests lladres havien pogut robar impunement, creant el sistema mafiós que en tota Europa només és conegut a nivell tan potent a Itàlia.
Jo no crec que Podemos arribe a governar. Però veient el comportament del grup promotor, no crec que fora l'opció que més m’agradara a mi. Val que els va molt bé, però a Podemos es compleix “la llei de ferro de les oligarquies”. No els tinc cap fe. Però el fet que hagen posat nerviosos a la màfia econòmic-financera i política, el fet que obliguen al P$x€ a pactar amb el PP i a traure's la careta, a mi em fa somriure. Bé, llegint l'editorial de El País, titula "Seísmo político", em pixe de riure.
Oskar "Rabosa".

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Jo tambe' crec que no arribaran a governar, no obstant aixo' ja hi ha qui esta' tremolant... Com be' observes, la m'afia a It creix de baix per infiltrar-se cap amunt o transversalment mentre que aci' va ser desfer-se d'un dictador per instaurar una cleptocr'acia que en el demos, el poble, no ha pensat mai m'es que per validar-li'ls els furts

Oskar "Rabosa" ha dit...

El demos pensa que votar una vegada cada quatre anys és democracia, i que la corrupción és l'estat natural de l'Estat.