dijous, 4 de setembre de 2014

EL VOT MÉS PRAGMÀTIC

Qui vullga seguir llegint ha de saber que va a empassar-se una confessió. Ho dic perquè, si no li interessa endinsar-se en els pecats i les penes del proïsme, ara té l’opció d’abandonar l’article. Perquè jo sóc una miqueta massa pragmàtic, i això em perd. Entre altres coses, eixa ridícula visió del món ofusca la vessant més creativa i artística de l’individu que, en realitat, és la més interessant.
A les eleccions europees, el meu estúpid pragmatisme va fer que optara per votar alguna de les formacions minoritàries. L’empatia, la proximitat, la necessitat de tenir més varietat al parlament... Qui sap les estupideses que em degueren passar pel cap en eixos moments? Ara m’adone de la gran errada i, si no fóra perquè no m’atrevisc a aconsellar, vos diria que, a les eleccions europees, heu de votar sempre el PP o el PSOE.
Jo ―com supose que vos haurà passat a vosaltres, també― he notat una tranquil·litat meravellosa des de la votació. Segur que coincidim pensant que González Pons se n’ha anat a lluny d’ací? I que bé que estem ara i que tranquils que ens hem quedat! Imagineu-vos, per un moment, que el PP no haguera tret suficients vots per enviar-lo. No patiu perquè és només una suposició: Déu no ho vullga! Però, veritat que vos heu inquietat?
Gent d’eixa altura intel·lectual i ètica no té cabuda entre nosaltres. Gent que parla als seus votants com si foren ciutadans americans, a mi em cansa molt... massa, perquè no l’acabe d’entendre! El seu llenguatge extens i brillant, on ells sempre són los buenos, los demócratas, los españoles i los valencianos, mentre que els altres són los malos, los tiranos, los catalanistas i los terroristas, d’una riquesa cromàtica sense precedents, amb matisos i cites avalats per una formació acurada, deixarà un buit irreparable en el nostre sistema auditiu i mental. Però, qui millor que ell per a representar-nos davant dels nostres veïns?
A les eleccions europees ―recordeu― heu de votar sempre els partits que vos he dit. Ells posen en els llocs d’eixida els polítics més brillants, com és el cas de González Pons, per la seua trajectòria intel·lectual i ètica. Nosaltres, a partir d’ara, ja sabem que els hem de votar, si més no, perquè s’allunyen una mica. I no vos preocupeu pel pes d’España per allà, per Europa, ni per la seua imatge, perquè eixes eminències no arriben a notar-se. Oblideu-vos del fals pragmatisme i voteu amb seny: perquè estiguen lluny; per salut; per ells; per mi!
Salvador Sendra Perelló

2 comentaris:

Anònim ha dit...



'Senyor, aparta de mi aquest caliu". S'avies i prof'etiques paraules a m'es de vertaderes... p.ex. a Federico Trillo, ministre de Defensa que va encobrir la mort i post identificaci'o dels cossos d'una seixantena de militars espanyols en un barroer accident d'aviaci'o o que va instruir la causa de Francisco Camps i la resta de gent del PP acusada de G"urtel, se l'ha premiat, a ell que no parla angl'es amb un c'arrec oficial ben remunerat a Londres. Es podr'a argumentar all'o de que Roma no paga a traidors, sembla que el PP s'i ho fa...

Salvador Sendra ha dit...

Però, això funciona! Això d'allunyar-los és un gran encert: els millors han d'ocupar els càrrecs de més pes i, si pot ser, els més allunyats.