Llach: la revolta permanent, és el documental que més m’ha emocionat mai. Almeys que ara recorde. Vaig anar a veure'l als desapareguts Cines Albatros de València, després l'he vist unes quantes vegades més. Sempre m'emociona igual. Per això és millor que no diga res. Gaudiu-lo.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada