dimecres, 17 de setembre de 2014

Regalar 50.000 € a les persones amb rendes baixes.

Fa uns dies El Blog Salmón es feia ressò d’una proposta feta des de la revista Foreign Policy, on es defenia la possibilitat de regalar 50.000 € a cada persona de les que tenen les rendes més baixes. Per a Remo, l’autor de l’article al Blog Salmón, la proposta no funcionaria. No he pogut llegir l’article de Foreign Policy, perquè és de pagament. Però sí m’agradaria comentar les raons que dona l’autor del post al Blog Salmón.
Remo diu que la mesura no funcionaria basant-se en dos arguments:
-          El primer és comparatiu, diu que els premiats a les loteries en quantitats no massa grans ho perden prompte, sense aprofitar, o més ben dit, ben aprofitar eixos diners.

-          El segon argument és una opinió basada un article sobre devolució d'impostos, per concloure que a mitjà termini no es reduirien les desigualtats socials ni milloraria la posició financera de la gent. Tanca amb la comparança d'una concursant de Gran Hermano que esperava els 2.500 euros per posar-se unes mamelles més grans.
No sóc economista, per tant que ni ningú es prenga açò con si tinguera valor científic. Però, si apliquem una miqueta de sentit comú, què passaria si es donara 50.000 € a cada persona de les que tenen rendes més baixes? La resposta és senzilla, cadascú faria el que li donara la gana amb eixos diners: uns, potser es comprarien el cotxe que els agrada i de cop es gastarien 30.000 o 40.000 Euros, la resta se la menjarien en dos “fartaes”; d’altres, ho cremarien tot en putes, borratxeres, coca, viatges, si foren dones, puix mamelles, liposuccions, nassos, vestits, etc.; uns altres, pagarien part dels deutes, de la hipoteca... i l’altra part en consum de béns que no aporten res; hi hauria qui milloraria sa casa, obretes a la cuina, al bany, una tv de 60”, etc.; hi hauria qui diria tot a pagar deutes; sempre hi hauria qui ho invertiria en accions, bons, lletres, comptes d’estalvi, plans de pensions, etc; hi hauria que muntaria un negociet, una empresa, uns anirien bé, d’altres malament. És a dir, els diners correrien, fluirien ràpidament.
 
Queda clar que en un principi hi hauria un creixement econòmic, es dinamitzaria l’economia. De cop, bars, restaurants, puticlubs, putes, fabricants de begudes, camells, metges, fabricants i venedors de roba, obrers, llanterners, fabricants de tv, venedors de tots tipus d’electrodomèstics, assessors, etc., tots tindrien feina, tindrien ingressos, i a la vegada tots aquests gastarien els diners, els nous ingressos. Es dinamitzaria i molt l’economia.
A mitjà termini, doncs supose que l’autor de l’article tindria raó. Tots els que hagen gastat els diners en béns de consum, no tindran res. Bé tindran béns que tenen menys valor del que tenien, qui haja comprat un cotxe de 40.000 € en 4 anys tindrà un cotxe que valdrà 10.000 €; una tv de 60” que ja no valdrà 3.000 € sinó 200; la casa arregladeta que ja no apreciarà; etc. Qui haja invertit uns hauran guanyat, els altres s’hauran quedat igual i altres hauran perdut. El que tenien deutes i els reduiren viuran millor. Els que han començat negocis i els ha anat bé, tenen el mig de vida que desitjaven. Però, en general la situació econòmica seria igual o pitjor? Això de fer de futuròleg en economia és complicat, així que tractar de preveure és ser agosarat.
La idea pot semblar sense cap ni peus, però no ho és tant si tenim com a referents a Keyness (socialdemòcrates) o a Milton Friedman (neoliberals), ja que tots posaven exemples similars. Keynes sugeria amagar diners dins de botelles a mines de carbó i anar a treure-les després. Milton Friedman demana enramar els carrers amb diners des d’un helicòpter. Cadascú que trie l'opció que preferesca.
Hom pot pensar: I d’on traguem els diners? Doncs, s’imprimeixen a manta i els bancs centrals en compte de donar-los als bancs, els donen directament als ciutadans. Igual no és tan sense cap ni peus. Perquè segons molts experts la borsa va pegar un pet prompte, molt prompte, molts diuen que dins del 2014, amb una crisi pitjor que la de 2008. Tot per les polítiques expansives de diners que ha fet la Reserva Federal, el Banc d’Anglaterra i el Banc Central Japonés, i que han provocat un fum de bambolles financeres que van a rebentar. Per cert, Podemos defensa eixes polítiques. I si acaba petant tot el sistema, donar 50.000 euros a les persones en compte dels bancs no pot ser pitjor, almenys acaben els diners a l'economia real i no a la financera.

Oskar "Rabosa".
 
Links relacionats:
 
Regalar 50.000 euros al millón de españoles más pobres, no parece una buena idea