dilluns, 22 de setembre de 2014

Els camins cap a les servituds .

A aquest mateix blog fa temps enrere vaig escriure sobre l'honestedat intel·lectual. Una de les coses que fàstic en fa és justament això, la falta d'honestedat intel·lectual. El fet que un filòsof, economista, jurista, sociòleg... En definitiva, que qualsevol pensador diga una cosa i faça l’altra, o tracte d'establir regles universal i quan li convinga canvie el discurs per admetre les excepcions que a ell li convinguen. Això és el cas d’un dels economistes més influents que hi ha hagut al segle XX, Friedrich von Hayek.
Von Hayek va escriure una obra, ell diu política, anomenada Road to Serfdom (en castellà, Camino de Servidumbre). Aquesta obra no passaria de ser una obra menor de von Hayek sinó fora perquè, segons va reconèixer ella mateixa, era el llibre de capçalera de Margaret Thatcher. I la “Dama de Ferro” va canviar la política europea.
A eixe llibre von Hayek tracta de justificar que el “lliure mercat” és la Llibertat –pose Llibertat, amb majúscules perquè en referisc a dit terme com valor universal. No és un tema nou, els economistes de “l’Escola austríaca”, i especialment von Mises, ja portaven llarg temps defensant això. Encara que l’equació “lliure mercat=Llibertat” és més que discutible, i per arribar a construir tal igualtat els arguments serien més sofismes que sil·logismes, des del punt de vista ideològic no té res de dolent. És una ideologia més, com a tal: els creients tenen fe en ella, els no creients són infidels i estan equivocats; i així mateix, els no-creients tenen fe en una altra ideologia, sent els infidels els creients.
On falla von Hayek? Hayek falla, identificant lliure mercat amb Llibertat, en posar els aspectes econòmics per damunt de tot i considera legítim sacrificar els aspectes personals de la llibertat. Un exemple: La llibertat dels treballadors de formar sindicats i negociar aspectes amb la patronal temes com salaris, com atenta a lliure mercat i a la llibertat de l’empresari de negociar individualment amb els treballadors, pot ser reprimida i prohibida. Òbviament ell no ho expressa així, però es dedueix si fem cas de les seues opinions sobre dictadures, com la de Pinochet a Xile.
A Xile, després de l’arribada de la CIA al poder posant d’”home de palla” a un criminal com Pinochet, de l’economia s’encarregaren els “Chicago Boys”, una sèrie d’economistes xilens que havien estudiat a l’Universitat de Xicago. Universitat on era professor von Hayek. Els “Chicago Boys” són liberals però amb algunes diferències amb els de l’Escola austríaca, però no entrarem en detalls. La qüestió és que van fer a von Hayek President d’honor del “Centro de Estudios Públicos” i per tal motiu von Hayek va viatjar a Xile unes quantes vegades. Després d’aquests viatges von Hayek va dir coses com:
"As long term institutions, I am totally against dictatorships. But a dictatorship may be a necessary system for a transitional period. [...] Personally I prefer a liberal dictatorship to democratic government devoid of liberalism. My personal impression – and this is valid for South America – is that in Chile, for example, we will witness a transition from a dictatorial government to a liberal government." [Com institucions de llarg termini, jo estic totalment en contra de dictadures. Però una dictadura potser un sistema necessari per a un període de transició. [...] Personalment preferisc dictadures liberals a governs democràtics desproveïts de liberalisme. La meua impressió personal –i açò és vàlid per a Sud-àfrica- és el que hi ha a Xile, per exemple, nosaltres serem testimonis d'una transició de govern dictatorial a govern liberal.]*
És a dir, a von Hayek li importaven una merda els drets polítics com la llibertat de poder triar el govern, o fins i tot l’apartheid de Sud-àfrica –no cal comentaris-, sempre i quan hi haguera llibertat de mercat. La Llibertat cedeix davant el lliure mercat. La servitud d’un poble, si és per establir polítiques de “lliure mercat” i en contra de la voluntat d’un poble, és legítima. Així afirma:
“not been able to find a single person even in much maligned Chile who did not agree that personal freedom was much greater under Pinochet than it had been under Allende.” [...no serà capaç de trobar-se una sola persona, inclòs en el calumniat Xile, que no estiga d’acord que la llibertat és major sota Pinochet del que va ser amb Allende.]*
Queda clar que ell considerava exercici de la llibertat: assassinar, torturar i fer desaparéixer a la gent d’esquerres.
En Road to Serfdom, von Hayek defenía que les economies planificades portaven a la servitud i a la manca de Llibertat. Això no obstant, no li importa gens que no hi haja llibertat, que hi hagen assassinats polítics, tortures o les formes de servitud més inhumanes -com l’apartheid- si es fan en nom del liberalisme i el lliure mercat. Hayek també aprovaria i aplaudiria a Xina, que s’ha obert al lliure mercat encara que hi ha explotació infantil. Tot un exemple d'honestedat intel·lectual.

Jo personalment ho tinc clar, després de veure que ha passat al món las darrers anys: a la servitud arribarem via (neo)liberalisme. I és que no hi ha res como justificar les dictadures, la tortura, el retalls en drets, etc., en el nom de la Llibertat.

*Les cites les he tret de Wikipedia, l’article de von Hayek en anglés. A Wikipèdia estan referenciades.
 
Oskar “Rabosa”.

2 comentaris:

Anònim ha dit...

En comencar a llegir pensava que no anaves a citar a Milton Friedman (per cert no citat) i els Chicago Boys, at'es que estos si' estan, nom'es dir que un europeu es converteix en m'es america' que els americans en viure a Am'erica (God bless America). Val a dir, la vella dita de ser m'es papista que el Papa... a Franca, que s'on republicans, en canvi, a aixo' li diuen: etre plus royaliste que le roi...

Rabosa ha dit...

En aquest artícle tracte d'exposar les contradiccions d'un dels grans pensadors del liberalisme, no sols econòmic sinó també filosòfic i jurídic, que és von Hayek. El pensament econòmic de von Hayek, encara que va ser professor a Xicago, diferix molt del de Milton Friedman, per això a l'Escola de Xicago se'ls anomena "neoliberals" o "monetaristes", per tant no es un post sobre el liberalisme i les seues corrents, sinó posar de manifest la paradoxa de von Hayek, que pensaba la servitud arribaría per les economies programades i a la vegada recolza sense vergonya un règim dictatorial a com Pinochet, perquè aplica polítiques liberals, en sentit ampli, encara que foren les de l'Escola de Xicago.
La referencia a l'Escola de Xicago és necessaria per contextualitzar el Xile de Pinochet, però res més. I no s'anomena a Friedman perquè no l'article va de von Hayek i el seu Roado of Serfdom.
Salutacions.