diumenge, 14 de setembre de 2014

Receptes per a una guerra.

Imaginem un planeta desert, dos homes, una dona i una barra de pa. Ja d’entrada un planeta superpoblat; en un tres i no res un dels dos homes serà mort per l’altre. Això de compartir com a bons germanets no ha estat “inventat” encara i la brutalitat rau a dins nostre.  

Així les coses l’home i dona romanents procreen i procreen i atapeeixen de problemes un planeta que ja semblava superpoblat des del principi. Com que cada fill i cada persona és diferent, procedim a la especialització. Aquell que sap caçar caçarà per tots i aquell que sap tallar i polir la fusta ho farà per tots. Amb la especialització ve la multiplicació de tot allò que abans costava tant i tant i vet ací que ara sobren productes. 

 Com no sabem que fer amb aquells productes que ara per primera volta sobren, en comptes de cremar-los, tal volta serà millor anar al poble del costat i baratar-los per alguna altra cosa que tinguen ells i no tinguem nosaltres. Ara, totes les coses no semblen tenir un mateix valor, qui canvia un bou per una gallina, una destral per una simple fletxa? Les coses es compliquen, més valdrà convenir preus simbòlics amb pedretes, petxines o altres. Dos pedretes dos bous, i si parlem de fletxes doncs això. Nou problema, sovint un projecta pagaments per a un futur. Et pague la setmana que ve quan torne, i quan torna un diu que allò val tant i l’altre diu que no o que pagarà quan venga ell el seu producte a un altre. Nova guerra a l’horitzó... Cal continuar? 

No teniu la sensació de que en el fons estem  contínuament reinventant el món? Si hom rellegeix les poques línies abstractes de més amunt, descobrim ja d’entrada la violència i la irracionalitat. Més endavant la cobdícia o fins i tot l’especulació però sobre tot i sempre planant per damunt de tot, l’interès personal. El ser humà com a col·lectiu d’una espècie i alhora com a representant individual de la mateixa. Si  cada un és diferent dels altres  també pot ser més poderós. Com exerceix el poder el poderós? Potser que de manera “dura” imposant-se ell mateix als seus rivals per la seua força, o de manera “suau”, fent-ho per la seva astúcia o sumant partidaris a la seua causa que s’imposen a nom d’ell. Així creem estats o companyies i societats, etc. De nou estem reinventant el món... 

Vivim en un planeta amb recursos finits i el compliment dels desitjos o interessos d’algú sovint implica la subjugació o patiment d’altres. Som capaços d’enviar coets a la Lluna i no som capaços de reflexionar? Tal volta caldria repensar un poc quin tipus de món volem o ens interessa (i ara la cursiva no és gratuïta, interessa torna a denotar individualitat i opressió).  

Serem mai capaços de trencar el cercle viciós de l’interès personal?
 
 
Lluís Alemany Giner.