dimarts, 11 de novembre del 2014

Assaltar les Diputacions.

Estem a sis o set mesos de les eleccions municipals, i el run-run de llistes, partits, coalicions, etc., va creixent. Em contava l’altre dia un amic, que ha sigut convocat a unes reunions per tractar d’aconseguir un llista conjunta entre els partits més xicotets d’esquerres a La Marina Alta, i axí puguen presentar el nombre més gran de llistes sota unes mateixes sigles. En tot aquest run-run, entre els nous vinguts com Podemos, els que estan però no arriben, els de sempre que no es sap si van o tornen… em sembla que les grans oblidades en les eleccions municipals són les Diputacions. Bé m’atreviria a dir que gairebé mai entren en el debat.
A l’amic que em contava la possibilitat d’aquesta coalició, li vaig preguntar si eixe projecte era en l'àmbit provincial o només comarcal. La seua resposta va ser, que en principi era en l'àmbit comarcal només. Aquesta iniciativa, com les de Guanyem/Ganemos -desconec si és la mateixa-, els pot mancar la coordinació necessària per obtenir representació a les corresponents Diputacions. Cosa que pot portar a què el PP$x€ -amb el càncer que això suposa- continue mantenint el poder en aquestes institucions.
Jo sóc contrari a les Diputacions, pense que dins del sistema de l’Estat institucional espanyol són coves de lladres i d’enxufats amb salaris de vergonya. Però, com diu Salvador Sendra Perellò –coescriptor d’aquest bloc-, les Diputacions són les institucions que en l'àmbit local mouen els diners i tenen competències fonamentals, per tant, mentre hi haja Diputacions, obtenir representació ha de ser una qüestió primordial per a qualsevol grup polític. És per això, que tant PP i P$x€ fan el possible i l'impossible per fer llistes a cadascun dels pobles, perquè cada vot compta.
Els mateixos Diputats provincials del PP expliquen quina és la seua política: si els pressuposts de Diputació són un pastís, la meitat ha d’anar als meus (del PP) i la resta segons corresponga (incloent-hi altra vegada als del PP). Aquesta frase és literal. Però a més, ací -a la província d’Alacant- tenim exemples de com es gestiona la corrupció que porten dins d’elles: el cas Brugal, l’ex president José Joaquín Ripoll, etc. No vull ni pensar com es fan els contractes d’obres de carreteres. I tot això, amb el vistiplau del P$x€, perquè ningú pot negar que el P$x€ coneix tot això. O és que no es miren els pressupostos? No controlen amb qui es contracta? No miren com es fan els processos de contractació? Com pot ser que es robe i ells no s’adonen? Jo estic convençut que ho saben i fan la vista grossa. Per això Ángel Luna acaba treballant per a Ortiz i aquest li regala un Audi i una reforma de casa. I si no ho saberen, seria pitjor, vol dir que no fan res, més que robar diners públics, perquè cobrar i no fer res és robar.
Les formacions polítiques que concorren a les properes eleccions municipals han de tenir con a prioritat assaltar les Diputacions. No sé si les “sopes de lletres” són la solució per a trencar l’hegemonia del PP$x€ a les Diputacions, el que sí que tinc clar és que ja és hora que les Diputacions siguen tema central a la campanya per les municipals. De res servirà que el PP i el P$x€ perden la meitat de regidors si mantenen la totalitat dels representants a la Diputació. Cosa que pot passar perfectament si les alternatives no s’organitzen pensant no sols en clau de poble, sinó també provincial.
Encara que siga amb minories, assaltar les Diputacions és una necessitat urgent, per fer el que no han fet en la vida els sociàpates: un control rigorós i seriós dels diners, atacar i acabar amb la corrupció, denunciar l’enxufisme, denunciar els contractes il·legals, posar querelles quan hi haja indicis racionals de criminalitat, etc. És a dir –i permeteu-me la metàfora-, cal entrar a “foc i sang”. Caiga qui caiga.
Si realment a les properes eleccions es vol aconseguir un canvi que acabe amb el PP$x€, cal introduir a la campanya i a la mentalitat dels votants que és necessari que voten també pensant en les Diputacions. Que ja està bé! Les Diputacions han de deixar de ser la cova d’Alí Babà amb els quaranta lladres. Ara bé, cal gent capaç i amb ganes de fer-ho esclatar tot si és menester.
Oskar “Rabosa”
Links relacionats:
Elecció dels diputats provincials.
http://www.dip-alicante.es/documentacion/diputados.asp?ejercicio=2011

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Gràcies company per mostrar-nos la cara b del poder, aquella que es creu que no existeix o no actua... La realitat és però ben diferent i molt més trista.

Oskar "Rabosa" ha dit...

Gràcies a tu per comentar. Hi ha un economista liberal, Frédéric Bastiat, que va escriure un assaig que va titular "Ce qu'on voit et ce qu'on ne voit pas" (Allò que es veu i allò que no es veu) que pot ajudar a reflexionar sobre sobre alló que es evident i allò en el que no solem parar atenció perquè no és tan evident.
Més enllà de que puguem estar d'acord o no amb el que Bastiat expresa a la seua obra, el fet de posar de posar de manifest que sempre hi ha una cara oculta darrere un acte és un bon motiu per llegir-lo.
Salutacions.