dimecres, 11 de juny de 2014

Banca Vaticana... I els mercaders prengueren el Temple convertint-lo en una cova de lladres. (2/2)





El Vaticà va enterrar, mireu si en saben d’enterrar, l’escàndol del Banco Ambrosiano com va poder. No hi hagueren ja escàndols de les dimensions d’aquest, amb dos “suïcidats”, un penjat d’un pont a Londres i l’altra després d’haver fet un bot de quatre plantes; un enverinat a una presó d’alta seguretat; i un Papa, Joan Pau I, “infartverinat”; el cap de la P2 a la presó; i En Marcinkus, El Banquer de Déu, tornant a casa tranquil·lament amb les mans a les butxaques i xiulant, com si la cosa no anés amb ell; a més d’un munt de bancs fallits, vos imagineu que haguera fet esta gent hui en dia!, després d’haver blanquejat diners, venut armes, recolzat polítics, recolzat dictadors amb desenes de milers de morts a les seues esquenes com Somoza (Nicaragua) i Videla (Argentina), etc. No obstant, això no serà el final dels escàndols.

Joan Pau II, desprès que En Marcinkus se n’anà a casa per tenir una jubilació daurada, com mereix El banquer de Déu, el 1990 va reformar en certa manera IOR i des de eixe moment els presidents seran seglars però amb creences catòliques, i per als prelats quedarà la funció de control, mitjançant una Comissió cardenalitzia. Supose, que ho va fer per evitar que Cardenals es veieren involucrats amb assumptes tan tèrbols. El primer president seglar serà Angelo Caloia.

Una cosa que encara no he dit, és que el IOR no té sucursals a Italia ni filials a l’estranger. Així que per actuar a Itàlia o qualsevol altre país o fa obrint comptes amb bancs amb els que colabora, Deutsche Bank, JP Morgan, Crétito Artigiano, etc.

Poc temps desprès, al 1993 Banca Vaticana tornarà a veure’s a un altre enfangat. Durant la investigació d’un assumpte de suborn conegut com Enimont, als anys de Tangentopoli (Tangentopoli es refereix a un escàndol de suborns que afectava a totos els partits, una mena de Gürtel a lo bestia i a la italiana), que afectava a un bon grapat de polítics de tots els partits,  per investigar 108.000 milions de lires un jutge de Milà demana informació Banca Vaticana. La informació que va proporcionar va ser totalment falsa, amagant comptes que implicaven a Giulio Andreotti i altres polítics o contenint informació inexacta. Banca Vaticana és l’única institució al món que ha enviat documents falsos a la Justícia italiana segons el periodista Peter Gomez. Malgrat intentar demanar responsabilitats penals a Caloia i altres prelats, serà impossible per els acords de immunitat del Vaticà amb Mussolini per als alts càrrecs de l’Església.

En 1997 el mafiós penedit més important de la història, segons va dir el jutge Giovanni Falcone, Francesco Marino Mannoia, al procés contra Marcello Dell'Utri, explicà com Gelli blanquejava els diners de Toto Riina, un dels caps de la màfia siciliana més poderós de la història. Un altre mafiós, Vincenzo Calcara, ja havia contat com havia donat en ma 10.000 milions de lires a un gran prelat del Vaticà pertanyents a la família de Francesco Messina Denaro. Segons conta Gianluigi Nuzzi a un llibre anomenat “Vaticano S.p.A” el IOR entre els anys 1989 i 1993 el Vaticà hauria mogut 270 milions d’euros provinents de la màfia.

En una altra investigació penal també per assumptes de desviació de diners de la banca, un del implicats, Gianpiero Fiorani, va afirmar davant el jutge que ell sabia d'un banc de Suïssa on la Santa Seu tenia tres comptes, en on  hi havia “dos o tres mil milions d’euros” i també hi havia diners negres desviats a la caixa de l’APSA, una altra institució per gestionar el patrimoni del Vaticà, per 15 milions d’Euros.

En el Cas Anemone, un altre cas de suborn, sobre grans contractes derivats de l’organització de la trobada del G8 a La Madalena (Sardenya) un dels implicats en el cas de corrupció, Angelo Balducci,  hauria utilitzat un compte de Banca Vaticana. En Balducci era ex President de Consiglio superiore dei lavori plubblici (Consell superior per a obres públiques) tenia un compte a Banca Vaticana perquè era home de confiança del Papa, a més de consultor i supervisor del patrimoni de Propaganda Fide, una de les nou congregacions de la Curia romana. Aquest compte així com la congregació utilitzats per mig de Balducci serà clau amb tot l’entramat de corrupció. Els suborns obtinguts en aquesta trama anirien al compte a Banca Vaticana, i des de allí es blanquejaven.

Al 2010 començà una investigació per blanqueig de diners en la que es veurien implicats el IOR i una desena de bancs més. En aquesta operació es movien diners negres o evadits fiscalment, per a treure’ls d’Itàlia es utilitzaven comptes Banca Vaticana, que actuava com a pantalla degut a la seua especificitat legal i el fet d'estar fora dels òrgans de control italians. Es sospitava que en un parell d’anys, 2004-2006, van moure 180 milions d’euros. Això es feia mitjançant moviments bancaris quotidians de pocs cents de milers d’euros.

L’11 de setembre de 2010 la justícia italiana va embargar per blanqueig de diners un compte amb 23 milions d’euros que el IOR tenia obert a Credito Artigiano. També són investigades operacions de moviments bancaris cap a la filial de JP Morgan a Frankfurt; des d’un compte a Credito Valtellinese es van moure 20 milions d’euros i des d’un altre a Banca Fucino es mogueren 3 milions. Per aquestes operacions va ser investigat el President de Banca Vaticana anomenat per Benet XVI, Ettore Gotti Tedeschi, i és home d’absoluta confianaça de Benet XVI. A més a més, es van conèixer en eixos moments altres moviments per xifres menors, de 300.000 o 600.000 euros. Tot açò va portar a que Benet XVI acceptés per primera vegada que Banca Vaticana complís amb la normativa europea contra el llavat de diners. A la llarga aquesta decisió pot haver estat una de les importants per a que dimitís.

A principis de 2012 hi ha una fuga de documents secrets del Vaticà. Eixos documents entre altres coses, posarien de relleu irregularitats amb els comptes de Banca Vaticana i el incompliment de la normativa contra el blanqueig de diners. A més a més, hi havia lluites internes al Vaticà pel control del poder. També es filtrar que, segons l’Arquebisbe de Palerm Monsenyor Romero, hi havia un complot per matar a Benet XVI en dotze mesos a partir de novembre del 2011. Romero li ho hauria contat a Dario Castrillón Hoyos, Cardenal colombià, qui ho hauria posat en coneixement del secretari dels alts càrrecs del Vaticà i del Papa. Així mateix és diu que Ratzinger hauria triat successor en un document secret, el Cardenal de Milà, Angelo Scola. En tot cas això va posar de manifest les lluites intestines entre faccions al Vaticà, les conspiracions i les lluites per interessos, poder i diners.

El 24 de maig de 2012 Gotti Tedeschi dimitirà com a President de Banca Vaticana, i pareix ser que és per l’aplicació de la normativa contra el blanqueig de diners, sobretot amb el director general Paolo Cipriani. Ronaldo Hermann Schmitz el succeirà desprès ser ratificat per la Comissió cardenalitzia presidida per Cardenal Secetari d’Estat del Vaticà Tarcisio Bertone, líder de una de les faccions, postulant a Papa i enfrontat amb Benet XVI. Durant la ratificació de Schmitz, la Comissió Cardenalitzia mostrà la desaprovació a la gestió de Gotti Tedeschi per “no complir a tasques de primera rellevància pròpies de l’ofici” i per a ver fet públics secrets del Vaticà. Tot açò, es veu com un gest de poder de Bertone front a l’actual Papa, i com a posicionament de cara a succeir a Benet XVI.

Enmig de tot aquest merder el Papa Benet XVI encarregà a tres cardenals octogenaris, Jozef Tomko, Julián Herranz Casado e Salvatore De Giorgi, que en ningun cas participaran al conclau, per tant no poden estar en lluites de poder, un informe per aclarir aquest merder. El contingut d’aquest informe seria la causa probable de la dimissió. El resultat d’aquest informe és secret per desig exprés de Ratzinger, que diu que només li ho donarà a qui ixca com a Papa. Aquest dies alguns cardenals reclamen conèixer el contingut per poder elegir Papa.

Amb el nou Papa: Serà per fi transparent Banca Vaticana? Deixarà de ser una de les llavadores de diners de la màfia? Deixarà de ser la via principal d’evasió fiscal a Italià? Compliran amb la normativa contra el blanqueig de diners?...

Links relacionats:
m


Oskar "Rabosa".