dijous, 12 de juny de 2014

Neoliberalisme, crisi i conspiranoies.


Acabe de llegir dos llibres molt il·lustratius del que com a funcionat el món el que vivim. I com hem arribat fins ací. Els llibres són:


- "Breve historia del neoliberalismo" del sociòleg David Harvey. Un llibre de 2005 (pre-crisis) que descriu els fonaments teòrics i la aplicació política d'una corrent ideològica nascuda a la Universitat de Chicago (fundada per D.H. Rockefeller, dels Rockefeller de tota la vida), i com mitjançant les polítiques de Reagan i Thatcher a EEU i RU respectivament. Una ideologia que al contrari del que diuen no vol desfer l'Estat, com els liberals clàssics, sinó utilitzar l'Estat per als interessos de classe, obvi, de les elits econòmiques. Enderrocar governs, posar dirigents titelles, segellar "aliançes" que acaben provocant misèria... Xile, Argentina, Mèxic, etc., a les urpes de EEUU mitjançant l'FMI i el Banc Mundial. A Europa la penetració ideològica ve de les pressions dels banquers suecs Chicago University) cosa que juntament amb la incapacitat de les teories keynessianes de donar resposta a la crisi, farien girar la truita. Fins i tot, Xina adaptarà el neoliberalisme a la seua conveniència. Qui deia que la llibertat econòmica anava indissolublement unida a la llibertat política? La hipocresia ideològica va lligada al saqueig del poble per les elits. Un llibre imprescindible.


- "Confesiones de un gángster económico", de John Perkins, és l'altre llibre. Com aconsegueixen les empreses ianquis les contractes més importants a tot el món? Quin paper juguen els serveis secrets i el poder militar? Perkins o conta. Ell era un EHM (Economic Hit Man), que treballava per una empresa privada, conta con inflaven les previsions de creixement dels països per a que feren grans hiper-mega-projectes, els seus informes passaven per mans del Banc Mundial, FMI, o bancs regionals amb finalitats similars. Els informes són inflats, els països s'endeuten, les empreses americanes es forren i quan fan fallida les empreses tornen a saquejar el país (petroli, recursos naturals, mines...), deixant a la misèria als països. Això amb el consentiment d'oligarques d'eixos països que acaben enriquits també.

 
Desprès de llegir ambdós llibres ho veig clar. Digueu-me conspiranoic, però aquesta crisi no és casual, estava prevista i ha servit per saquejar. Sí, saquejar-nos a la gent dels països del sud d'Europa. Obvi, no han seguit la mateixa política que als ’70 i 80 a sudamèrica, han sigut més subtils. Però, també han aconseguit que ens endeutarem, ells, en realitat qualsevol persona que mirara el comptes, sabien que el que anava a passar a Portugal, Irlanda, Italia, Grècia, Espanya. La bombolla, unflada amb expansió de crèdit, no era sostenible. Per això, els van anomenar amb l’acrònim PIIGS (porcs), i del porc s’aprofita tot. Però, ens endeutavem més i més. Ara, s'ho enduran tot, privatitzaran tot. Mireu sinó Grècia, Goldman Sachs falsificava els comptes públics, i què ha passat? Papademus, ex-Goldman Sachs, acaba de primer ministre interí. Com Mario Monti a Italia. I Mario Draghi de president del BCE. Casualment, també ex alts directius de Goldman Sachs. Tot estava calculat.

 
Vos deixe un video de John Perkins que explica breument el que conta al llibre.





Oskar "Rabosa".