dimecres, 11 de juny de 2014

El PSOE és la gran estafa. Digueu-li P$x€ (III).




Abans de continuar amb l’època del govern, més bé cal dir desgovern, de Zapatero cal fer una precisió sobre l’època de Felipe González. I és que duran la primera legislatura del P$x€ de González es van crear les famoses SICAV. Aquestes societats estan pensades per a que els molt rics no paguen impostos per les seves inversions financeres, el tipus tributaries 1% front al tipus general que es del 35%. Una mesura per afavorir els més rics, amb l’excusa de que els més rics mantinguen els diners a Espanya. Cosa que és una fal·làcia ja que si gaire bé no paguen impostos i essent societats que només tenen actius financers amb poc poden beneficiarà l’economia real, en realitat es benefici els més rics ja que no tenen que pagar pel seu patrimoni.

Dit açò ja podem entrar en l’època Zapatero. Les dos legislatures de Zapatero van ser realment nocives per al conjunt de la societat de l'Estat espanyol. La primera legislatura de Zapatero està considerada com la més “social”, però en realitat és també una gran estafa. No va fer cap cosa que es puga dir d’esquerres. Tres grans lleis la van marcar: 

1.- La llei del matrimoni “gay”. Si bé el reconeixement és un avanç, ningú amb dos dits de cervell ho pot negar, però no té res a veure amb l’esquerres i sí amb el pensament liberal, del que la socialdemocràcia pren tots els aspectes relacionats amb la societat. Fins i tot algú tan contrari al P$x€, per definir-se com liberal, com és Mario Vargas Llosa està a favor del matrimoni “gay”. Vargas Llosa diu: “Han sido las sociedades democráticas, impregnadas de cultura liberal, como los países escandinavos y los Estados Unidos, donde se ganaron las primeras batallas contra la discriminación de los gays y donde, poco a poco, se les ha ido reconociendo tal cual son: seres humanos normales y corrientes cuya opción sexual debe ser aceptada y reconocida como perfectamente legítima por el conjunto de la sociedad.”

2.- La Llei “contra la violencia de género”. Va ser una Llei absolutament destrellatada. No negaré que la violència familiar és un problema però eixa llei és una estupidesa sense precedents, que ha portat a situacions d’absoluta injustícia i a un tractament discriminatori que no té cap ni peus. Ja no es tracta d’una discriminació entre home i dona, però, perquè es té de tractar de manera diferent un maltracte familiar a la dona que a un vell? Què passa en els maltractes en matrimonis “gays”, on el maltractador és una dona a una dona o un home a un altre home? La visió estúpida del feminisme unit a una sèrie de ministres ineptes, ingnorants i imbècils van parir eixa Llei. A més a més, no va ser mai dotada amb els pressupostos adients.

3.- Llei de la dependència. Aquesta es una llei dins del marc de l’Estat de Benestar recolzada pel PP en el Parlament. Però va ser aprovada sense dotar-la convenientment, ni aclarir les dotacions amb les CCAA, ni res de res. Després algunes CCAA no la dotaren, sobre tot del PP, i vingué la crisi, per tant la Llei mai a sigut plenament aplicada. Una Llei amb bon fons però fent-ho tot mal des del principi.
Amb política econòmica a la primer legislatura va tornar Solbes, ja membre de la Comissió Trilateral (un organisme germà del Club Bilderberg), amb l’aplaudiment del món empresarial i joia dels bancs. El PSOE no va aplicar mai el seu programa de revisió d’impostos per a que pagaren més els més rics. La política de Solbes a la primera legislatura va ser la mateixa que venia portant el PP, fomentant l’especulació immobiliària i deixant fent als bancs. 

Les xuclades de verga entre Zapatero i Botín van ser un costant en els set anys de Govern (poseu Zapatero y Botin a Google i veureu les entrades que ixen). Tant es així que el Santader condonarà deute del P$x€ i el Zapatero indultarà a Alfredo Saenz condemnat per un delicte acusació i denúncia falsa mentre era conseller del Banesto. 

En arribar la crisi Zapatero intentarà aplicar polítiques keynesianes, suposadament social-demócrates i, per tant, suposadament d’esquerres. Quan encara es negava la crisi aprovarà la mesura del 400 €, mesura copiada a Bush i a ningú li passa pel cap dir que Bush és d’esquerres. Desprès vingueren el Plans E, molt keynessians però un desastre.

A partir de 2010, de maig, Zapatero es veu obligat, per ser un inútil, a canviar les polítiques keynessianes per les que li mana Europa, neoliberals totes elles. Pujades d’impostos, indirectes per suposat com manen els cànons neoliberals. Reforma laboral, buscant la “flexibilitat”. Rescats a bancs i caixes, creat els problemes de Bankia, Caixa Galicia, CAM, etc. Fomentarà des del 2008 que les preferents passen a tot tipus de clients i l’estafa a estalviadors. Es negarà a entrar a fons amb el tema des desnonaments, la ministra, que va substituir a Solbes, Elena Salgado no volia perjudicar el sector financer. A més a més, Zapatero es reunirà, abans d’explicar les polítiques econòmiques al poble, amb els 40 empresaris més importants, es a dir, amb les grans empreses pactará el destí de 47 milions de persones.

En definitiva, una sèrie de actuacions que tenen el mateix de polítiques d’esquerres que jo de monja de clausura.

Vull compartir per acabar dos links que demostren quines son les intencions reals del P$x€:
El primer d’ells es un informe d’una fundació, Fundación Alternativas, de la que Zapatero i Felipe González formen part com a patrons. Tenen un informe, “La liberalización de los servicios de interés económico general. Un modelo progresista dentro y para Europa”,  on es veu que está clarament a favor de les privatitzacions:

Si se compara estos dos modelos, como lo hizo la teoría económica de principios del siglo XX, se llega a la conclusión de que el monopolista no consigue maximizar el bienestar de los consumidores ya que produce menos y a un precio superior al de valoración de los consumidores por esa producción. Es decir, el modelo de monopolio causa una pérdida de bienestar social, y el aumento de la producción a precios inferiores –si el mercado funcionara eficientemente– se traduce en una mejora de este bienestar social.

Val a dir que en el informe es parla fonamentalment de serveis de telecomunicacions transport, etc., però eixa és la mateixa justificació que per a la sanitat i l’educació. A més a més, sabem que eixa afirmació és falsa, ja que a l’Estat espanyol es paga més per llum, gasolina, telefon e internet, etc., que a la resta d’Europa. Per això podeu vorer a quí asesoren Zaplana, Aznar, Felipe González, Elena Salgado, etc.

L’altre és una noticia sortida al 2006 a rebelion.org i conta la política de privatitzacions del P$x€ al Principat d’Astúries, ahí participa Izquierda Unida, i els sindicats UGT i CCOO. La noticia recull un informe d’un sindicat independent, Corriente Sindical de Izquierda (CSI) que només viu de les quotes dels socis, LA PRIVATIZACIÓN DE LOS SERVICIOS PÚBLICOS: UNA ESTRATEGIA GLOBAL CON GRAVES CONSECUENCIAS PARA OS CIUDADANOS Y LAS CIUDADANAS DE ASTURIAS. Cal llegir-lo sencer perquè demostra que és el P$x€, a Astúries o a la Xina.
Este estudio, referido a Asturias con gobierno autonómico y municipal de “izquierda” PSOE-IU, cuyo Ayuntamiento se ha personado en el proceso por los daños sufridos –lo que agrava enormemente las penas-, es válido para cualquier comunidad, basta con cambiar los nombre y los sectores afectados, pues las empresas beneficiadas son las mismas, o similares, y los mismos, o parecidos, los partidos políticos responsables, no importa de qué comunidad se trate o incluso de qué país, todo y todos coinciden. Su nuevo modelo económico, o como quiera que se le denomine, que ya es una realidad, va contra los derechos sociales, hace daño a todo el tejido social, relegando a ambos, pues el beneficio es lo que importa.
El informe es una denuncia directa, y en toda regla, a los partidos gobernantes PSOE-IU y a los dos sindicatos mayoritarios CC.OO. y UGT, responsables -directos o indirectos, da igual- de las privatizaciones en detrimento de los servicios sociales y de propiciar la escalada de la precariedad laboral. Las cúpulas sindicales y políticas han firmado sin ningún consenso conocidos con los afectados todo tipo de acuerdos haciendo retroceder ventajas sociales y laborales. Su colaboración ha sido imprescindible para que la OMC y su neoliberalismo hayan conseguido sus objetivos con tanta facilidad.
El informe destapa, con sobrados datos, la complicidad y responsabilidad política y sindical en este gran retroceso de las prestaciones sociales y de creciente precariedad en el empleo en todos los órdenes. El proceso judicial abierto a los dos dirigentes, no parece ser ajeno a la enorme actividad sindical que los encausados han desarrollado y desarrollan, lo que en sí mismo ya es grave, cuando además, su actividad reivindicativa por el empleo, era una denuncia y ponía en evidencia el atropello político y sindical oficial. Las inexistentes muestras de solidaridad, tanto de los partidos y como de los sindicatos, brillan, pero por su ausencia, aunque en realidad, más bien se suman al proceso. Es su lógica.

Ara seguiu pensant que el P$x€ és d’esquerres?

Links per aprofondir en la informació:         
Neoliberalismo – Wikipedia
Historia de las Sicav
El matrimonio gay – Mario Vargas Llosa . El País.
El Congreso aprueba la Ley de Dependencia por amplia mayoría – El País
Solbes marca el paso de la música fiscal del PSOE – El Mundo
El PSOE oculta por qué la banca le perdonó 33 millones impagados
Alfredo Saenz – Wikipedia
Los 600 dólares de Bush, a gasolina y alimentos – Cinco Días
La estafa de las preferentes – El confidencial
Salgado rechaza que la devolución de la casa salde la deuda hipotecaria – Expansión
Zapatero se reúne hoy por segunda vez con las grandes empresas de España – El economista