Abans de continuar amb l'època del govern, més aviat cal dir desgovern, de Zapatero cal fer una precisió sobre l'època de Felipe González. I és que duran la primera legislatura del P$x€ de González es van crear les famoses SICAV. Aquestes societats estan pensades perquè els molt rics no paguen impostos per les seves inversions financeres, el tipus tributàries 1% enfront del tipus general que és del 35%. Una mesura per afavorir els més rics, amb l'excusa de què els més rics mantinguen els diners a Espanya. Cosa que és una fal·làcia, ja que si gairebé no paguen impostos i essent societats que només tenen actius financers amb poc poden beneficiar l'economia real, en realitat és benefici els més rics, ja que no han de pagar pel seu patrimoni.
Dit açò ja podem entrar en l'època Zapatero. Les dues legislatures de Zapatero van ser realment nocives per al conjunt de la societat de l'Estat espanyol. La primera legislatura de Zapatero és considerada com la més "social", però en realitat és també una gran estafa. No va fer cap cosa que es puga dir d'esquerres. Tres grans lleis la van marcar:
1.- La llei del matrimoni "gay". Si bé el reconeixement és un avanç, ningú amb dos dits de cervell ho pot negar, però no té res a veure amb les esquerres i sí amb el pensament liberal, del que la socialdemocràcia pren tots els aspectes relacionats amb la societat. Fins i tot algú tant contrari al P$x€, per definir-se com liberal, com és Mario Vargas Llosa està a favor del matrimoni "gay". Vargas Llosa diu: "Han sido las sociedades democráticas, impregnadas de cultura liberal, como los países escandinavos y los Estados Unidos, donde se ganaron las primeras batallas contra la discriminación de los gays y donde, poco a poco, se les ha ido reconociendo tal cual son: seres humanos normales y corrientes cuya opción sexual debe ser aceptada y reconocida como perfectamente legítima por el conjunto de la sociedad."
2.- La Llei "contra la violencia de género". Una llei que es va avançar al seu temps, però que després s'ha vist superada per la realitat.
3.- Llei de la dependència. Aquesta és una llei dins del marc de l'Estat de Benestar recolzada pel PP en el Parlament. Però va ser aprovada sense dotar-la convenientment, ni aclarir les dotacions amb les CCAA, ni res de res. Després algunes CCAA no la dotaren, sobretot del PP, i vingué la crisi, per tant, la Llei mai ha sigut plenament aplicada. Una Llei amb bon fons però fent-ho tot mal des del principi.
En política econòmica, a la primera legislatura, Solbes va tornar, ja membre de la Comissió Trilateral (un organisme germà del Club Bilderberg), amb l'aplaudiment del món empresarial i joia dels bancs. El PSOE no va aplicar mai el seu programa de revisió d'impostos perquè pagaren més els més rics. La política de Solbes a la primera legislatura va ser la mateixa que venia portant el PP, fomentant l'especulació immobiliària i deixant fent als bancs.
Les xuclades de verga entre Zapatero i Botín van ser un costant en els set anys de Govern (poseu Zapatero y Botin a Google i veureu les entrades que ixen). Tant és així que el Santander condonarà deute del P$x€ i el Zapatero indultarà a Alfredo Saenz condemnat per un delicte acusació i denúncia falsa mentre era conseller del Banesto.
En arribar la crisi Zapatero intentarà aplicar polítiques keynesianes, suposadament social-demòcrates i, per tant, suposadament d'esquerres. Quan encara es negava la crisi aprovarà la mesura del 400 €, mesura copiada a Bush i a ningú li passa pel cap dir que Bush és d'esquerres. Després vingueren els plans E, molt keynessians però un desastre.
A partir de 2010, de maig, Zapatero es veu obligat, per ser un inútil, a canviar les polítiques keynessianes per les que li mana Europa, neoliberals totes elles. Pujades d'impostos, indirectes per descomptat com manen els cànons neoliberals. Reforma laboral, buscant la "flexibilitat". Rescats a bancs i caixes, els qui han creat els problemes: Bankia, Caixa Galicia, CAM, etc. Fomentarà des del 2008 que les preferents passen a tota mena de clients i l'estafa a estalviadors. Es negarà a entrar a fons amb el tema dels desnonaments, la ministra, que va substituir a Solbes, Elena Salgado no volia perjudicar el sector financer. A més a més, Zapatero es reunirà, abans d'explicar les polítiques econòmiques al poble, amb els 40 empresaris més importants, és a dir, amb les grans empreses pactarà el destí de 47 milions de persones.
En definitiva, una sèrie d'actuacions que tenen el mateix de polítiques d'esquerres que jo de monja de clausura.
Vull compartir per acabar dos enllaços que demostren quines són les intencions reals del P$x€:
El primer d'ells és un informe d'una fundació, Fundación Alternativas, de la que Zapatero i Felipe González formen part com a patrons. Tenen un informe, "La liberalización de los servicios de interés económico general. Un modelo progresista dentro y para Europa", on es veu que està clarament a favor de les privatitzacions:
Val a dir que en l'informe es parla fonamentalment de serveis de telecomunicacions transport, etc., però eixa és la mateixa justificació que per a la sanitat i l'educació. A més a més, sabem que eixa afirmació és falsa, ja que a l'Estat espanyol es paga més per llum, gasolina, telèfon i internet, etc., que a la resta d'Europa. Per això podeu vorer a qui assessoren Zaplana, Aznar, Felipe González, Elena Salgado, etc.
L'altre és una notícia sortida el 2006 a rebelion.org i conta la política de privatitzacions del P$x€ al Principat d'Astúries, ahí participa Izquierda Unida, i els sindicats UGT i CCOO. La notícia recull un informe d'un sindicat independent, Corriente Sindical d'Izquierda (CSI) que només viu de les quotes dels socis, LA PRIVATIZACIÓN DE LOS SERVICIOS PÚBLICOS: UNA ESTRATEGIA GLOBAL CON GRAVES CONSECUENCIAS PARA OS CIUDADANOS Y LAS CIUDADANAS DE ASTURIAS. Cal llegir-lo sencer perquè demostra que és el P$x€, a Astúries o a la Xina.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada