De putes i lladres.

Dos dels “oficis” (gastarem la paraula ofici a falta d’una millor) més mal mirats són el de lladre i puta. Però com sempre, i com en tot a la vida, i han classes també amb aquests “oficis”.

Començaré per les putes ja que és més evident. Al hora de tractar aquest classificació parlem de putes que lliurement trien ser putes i que són la majoria malgrat que les talibans feministes diuen que no, deixant fora a les putes forçades que hi havent-ne moltes, qualsevol xifra és massa, perquè aquestes no són putes si no esclaves. A la prostitució ens trobem que: 

a) Hi han putes de carrer que solen ser considerades les de més baixa estova, cobren més barat, solen anar rodejades de xulos, etc.; 

b) Hi han putes  de puticlubs de carretera, que estan un escalonet per dalt de les de carrer; 

c) Hi han putes que treballen a pisos, dones discretes que solen passar més desapercebudes; 

d)  Les hi ha que treballen a salons de massatges o “spa”, llocs amb més “glamour” que els puticlubs; 

e) Hi putes de luxe, es fan “escort”, paraula que significa escorta o acompanyant i que és un eufemisme per a les putes de luxe, ja que aquestes solen ser dones més refinades i que “saben estar” a qualsevol lloc i acompanyen a gent de molts diners. Per això, no poden dir-se putes,  ells van amb gent distingida que no va de putes. 

Hom pot pensar que ahí hem acabat, que ja no hi han més putes. Però es clar que hi han més, aquestes són les putes honrades, les que diuen: “jo per follar vull… (tants) €”. Però hi han moltes dones que ningú les tracta de putes i ho són molt més que aquestes. Parle de les que no diuen “jo cobre tant” però no “ixen” amb ningú que no tinga “peles”; aquelles que no més van al darrere d’un home amb diners per casar-se; o, d’aquelles que follen amb gent famosa i desprès es passen la vida contant-ho, amb diners per davant, als platons de televisió; les que es follen al seu cap a la feina per ascendir, etc. Es a dir, aquella dona que viu de la seua figa més que de qualsevol altra activitat professional. Aquestes són putes falses, no deixen clar que és el que volen abans de follar, malgrat això ningú les reconeix com a tals.

Amb els lladres passa el mateix. Dins del món dels lladres. La paraula lladre es gasta per a tots aquells que agafen diners que són d’ells, siga que roben o que furten. Ací trobaríem: 

1) Hi ha lladres que furten perquè passen gana, furt famèlic se’n diu, aquests no són pròpiament lladres, i si es demostra que el furt és famèlic no hi ha responsabilitat penal;

2) Hi ha cleptòmans, que estan considerats com malalts.

3) Hi ha lladres que furten i roben perquè tenen addiccions, són ionquis, ludòpates, etc., i no volen treballar per pagar-se-les o tenen prou amb el jornal;

4) Hi ha lladres que fan una forma de vida amb el furt i robatori, vivint exclusivament de furtar o robar, o complementant els ingressos fent de lladres.

Però tots no actuen de la mateixa forma. Uns fan ús de  la violència o les amenaces; d’altres només fan ús de la força a les coses (com el butroners, o el que entren a les cases quan no hi ha ningú, etc.); i finalment, hi ha qui utilitza l’enginy i l’engany, els estafadors. Aquests són lladres coneguts, reconeguts i declarats.

Aquest són tots els lladres? Òbviament, no. Hi ha lladres que vesteixen d’etiqueta, que tenen llocs “de responsabilitat”; que ha estudiat a les millors Universitats i els millors màsters; gent que seu al consell d’administració de grans empreses multinacionals o bancs; lladres que arriben a fer lleis a la seua mesura o inclouen a gent de la seua “colla” al Tribunal Suprem de l’Estat espanyol. També hi ha lladres que són consellers de Comunitats Autònomes, alguns d’eixos s’atreveixen a robar diners destinats als ERE pels treballadors i es diuen de partits d’esquerres; fins i tot, hi ha lladres que han presidit Comunitats Autònomes. Hi ha lladres a la política que tot i ser evident que són lladres, la gent (imbècil) els vota. Lladres que es vesteixen de glamour com les putes de luxe i a qui a ningú anomena lladres. Però, ho són. I hi ha també còmplices dels lladres que fan política i lleis per beneficiar als lladres i tapar als lladres dels seus partits.

El tema dels lladres és ben curiós mireu el que ha passat aquests dies enrere. Fa uns dies van detenir una colla de lladres que es dedicaven al “butró” (a furtar de caixes forts sobre tot). El jutge va decidir que no hi havia motius per enviar-los a presó, tot i que són sospitosos de molts robatoris. La policia, la… Cristina Cifuentes i l’extrema-dreta mediàtica,  han posat el crit al cel, què com és possible que lladres tan dolents no vagen a la pressó amb l’alarma social que ha causat aquest cas. Però, dels lladres de  Gürtel, dels ERE, de les preferents, de la CAM, del Banc de València, Bankia, Caixa Galicia… ningú d’aquests ha estat ni tan sols investigats i hi ha un vel de silenci, silenci acusador però silenci. És més, els “(des)Gobiernos de España ” del PP$x€ tot el que fa es traure’ls les castanyes del foc, encubrir-los encara que hi haja de putejar als estafats de les preferents, encara que hi haja que indultar-los una vegada condemnats, o donar-los jubilacions milionàries. Serà que aquests no són lladres. Són… com les “escorts”, no es poden dir lladres, hi ha que tractar-los  “d’homes de negocis” i “polítics respectables”.