dimecres, 11 de juny de 2014

El PSOE és la gran estafa. Digueu-li P$x€ (I).







Com podeu vorer cada vegada sent més fobia cap al P$x€. És per això que vull exposar d’on ve aquesta fobia, que comença a ser superior a la que li puga tenir al PP. Al fi i al cap, al PP sé com són, ells no s’amaguen, més enllà del que diguen de boca cap a fora, tots sabem que pensen el fons, i per tant no enganyen a ningú. 

Com ja sabeu jo sóc nacionalista, ara frustat ja que la meua nació no existeix a la meua terra, i d’esquerres, terme que cada vegada es més abstracte i que caldria acotar. Açò ho matise  per a que quede clar, como gaire bé tots els que ens considerem d’esquerres, que sempre he cregut que el P$x€ era un partit d’esquerres, d’allò que es coneix como “socialdemocracia”. Pel temps he anat ordenant els meus pensaments a través de lectures i, sobre tot, tractant d’entendre algunes de les coses que feia el P$x€, assabentant-me de que el P$x€ no és més que un partit disenyat per a que els de sempre manen canviant les titelles. És a dir, el P$x€ no és més que una estafa, disenyat per a fer-nos creure que existeix una alternativa de esquerres a la dreta pura, dura i salvatge. El P$x€ és un cortina de fum. Una pressa de pel. Uns ninots venuts a la oligarquía espanyola. I ara justificaré perquè.

El PSOE (Partido Socialista Obrero Español) mor al “Congreso de Suresnes”, celebrat a França l’any 1974. Allà van elegits Felipe González i Alfonso Guerra. El congres va ser controlat i, fins i tot, finançat per el CESED (aleshores el servei d’inteligència franquista). Franco moría, tothom sabía que desprès de Franco s’instauraria una “democràcia” (o el que siga que és açò), en  tot cas un sistema de partits i hi havia que controlar el tema. No només el CESED tambè la CIA estava a l’aguait. Kissinger, secretari d’estat americà aleshores, contactarà amb Willy Brant, el líder socialdemòcrata alemany, per a que el PSOE es gire cap la socialdemocràcia i renuncia al marxisme. La prioritat és crear un partit de “centre-esquerra” i barrar el pas al partit que més havia lluitat contra el franquisme i més afiliats tenia, el PCE. El PSOE era un partit pràcticament inactiu desde 1939. Es van passar la dictadura amagats. I davant l’oferta que es feien els americans a través de Willy Brant, eixirien com les rates de tots els llocs. Efectivament el P$x€ renuncià al marxisme i va rebre suport durant la transició del Govern, tal i com explica Leopoldo Calvo Sotelo a una entrevista a El Mundo:

P: ¿Cómo se contemplaba a la izquierda desde la UCD?
R: Los que andábamos arreglando UCD entonces no hablábamos con la izquierda. Y estábamos todos profundamente equivocados, pues creíamos que el Partido Comunista podía arrasar en votos. Nos equivocamos completamente y ése fue un error que se mantuvo en los Gobiernos de UCD de Suárez, en los míos, y hasta en los de Felipe. Tal era nuestra impresión que ayudamos con dinero para sus campañas al PSOE de Felipe sobre todo. Nos dijimos: "Vamos a dar dinero a éstos que están muy débiles, para que no se los coma el PCE".
P: ¿Dinero procedente de…?
R: Había muchas fórmulas legales: subvenciones, ayudas, ministerios que tenían dinero para estas cosas, como Presidencia, los sindicatos… Había cantidades utilizables de una manera seria y no prevaricadora. Muchos decían: "Ojo con el Partido Comunista". Por lo tanto, "atendamos a la izquierda razonable, que es la izquierda socialista".

Però a més a més, la ideologia que adoptarà el P$x€ no és una ideologia d’esquerres. La socialdemocràcia és l’assumpció de les idees d’Estat Social i d’Estat de Benestar per part dels anomenats partits centre-esquerra. Aquests conceptes són d’inspiració cristiana, els dos, i tenen com a objectiu la supervivència del capitalisme. L’Estat social naix a Alemanya, el concepte el crea un conservador (dreta) per previndre les revolucions. Lorenz Von Stein va pensar que millorant la situación de les classes baixes, el revolucionaris socialistes i anarquistes tendrien menys possibilitats d’èxit. Aquestes idees les va portar a la pràctica Von Bismark vist el creixement que experimentaven els partits socialistes i comunistes. A les reformes que introdueix Von Bismark les anomena “Cristianisme Aplicat”. 

El conepte de Estat de Benestar (Welfare State amb anglés) l’utilitza per primera vegada un bisbe anglicà, William Temple Arquebisbe de Canterbury. Amb eixa expresió es refereix a les polítiques keynesianes que s’apliquen a la Anglaterra acabada la Segona Guerra Mundial. Es a dir, són les polítiques de Estat Social alemany passades pel pesament econòmic de Keynes. I Keynes va ser un economista que fonamental va tractar de “salvar” el capitalisme desprès del crack de 1929.

Per tant, quan el P$x€ deixa el marxisme i el canvia per “socialdemocràcia” assumeix el capitalisme (les quatres posicions ideològiques dominants capitalistes són: Democràcia-cristiana, Socialdemocràcia, Liberalisme i Conservadurisme) i a un moviment fet per a salvaguardar el capitalisme front a moviments revolucionaris. No és d’estranyar, aleshores, que el P$x€ acceptara diners del Govern de la “Transició” i pactar la Llei electoral per tal de deixar fora al PCE.

Links relacionats

Entrevista a Calvo Sotelo.
La CIA y el PSOE
http://es.scribd.com/doc/21982417/CIA-y-PSOE

Oskar "Rabosa".