A més a més, quan entrem a la Comunitat Econòmica Europea, s'hauran d'aplicar les doctrines neoliberals, el P$x€ les acceptarà. I així abans d'entrar ja comencen a fer-les. Des de 1984 fins a 1996 el P$x€ privatitza prop de 70 empreses (entre elles SEAT el 1986), de tots tipus i tots els sectors: metal·lúrgia, energia, mineria (que privatitzen, però després subvencionen als empresaris), tecnologia, naval, etc. Algunes de les empreses que privatitzen està bé, empreses que no té sentit que siguen públiques (p. ex. la fallida i ara de "moda" Viajes Marsans); d'altres, donada la baixa inversió amb I+D+i que hi ha a l'Estat espanyol, les hagueren pogut transformar en empreses dedicades a la investigació i fer-les punteres; d'altres no tenia sentit privatitzar-les i donar milions després en subvencions enriquint empresaris privats, com ha passat amb la mineria; etc. Però, el dogma neoliberal imperant i assumit pel P$x€ impedia buscar alternatives a la privatització.
Llarg es faria parlar dels casos de corrupció generalitzada dins del P$x€ com Filesa (1.200 milions de pessetes dels '80 en finançament il·legal, falsedat de documents públics, suborns, etc.), Roldán, els Guerra, etc. O com van imitar l'Operació Gladio creant els GAL, terrorisme des de l'Estat amb absolut menyspreu pels bàsics que regeixen una societat democràtica (encara que l'Estat espanyol de Democràcia no té res i el P$x€ ha sigut col·laborador necessari amb això).
Pel que fa a drets laborals i drets socials només una dada el Govern P$x€ va sofrir tres vages generals: - el 1985 per reforma de les pensions; - el 1988 per abaratir l'acomiadament i introduir contractes "bassura" per als joves; - el 1994 contra la nova reforma que precaritza el treball. És a dir, el P$x€ aplica a la matèria laboral els postulats neoliberals.
El 1992 el P$x€ firma el Tractat de Maastricht, pel qual es crea l'Euro i ens porta dins sense explicar-nos les conseqüències a tots els súbdits de l'Estat espanyol. Com podeu vorer ara "De aquellos polvos estos lodos" que diuen a Castella.
El període 1993-1996 el ministre d'Economia serà Pedro Solbes, qui aplicarà les receptes que ara "imposa" Merkel, és a dir, austeritat. També ho farà, que en guanyar el P$x€ el 2004, les grans empreses espanyoles i la banca demanaran a Zapatero que anomene a Solbes ministre d'Economia.
No sé si em deixe alguna cosa rellevant, però hi ha prou exemples de com el P$x€ va tenir una orientació prou neoliberal. Si bé és cert que moltes d'aquestes polítiques vingueren ja traçades per Europa, també ho és que el P$x€ les assumia i les feia d'ell. El proper post repassarem l'era Zapatero.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada