dissabte, 5 de juliol de 2014

AMERICAN WAY OF LIFE


Llegir Groucho Marx és endinsar-se en l’American way of life d’una manera amena però carregada de raó i de significat. Jo, fa molts anys que vaig llegir Groucho y yo però em passa amb este llibre el mateix que em passa amb molts altres: no recorde el que deia però sí que sóc conscient del seu missatge. En el cas de Groucho Marx, la síntesi que transmetia era ―segons recorde― molt clara: «tant tens, tant vals».
Un home fet a si mateix, d’un barri humil i de família nombrosa. Segurament, jueu ―premissa molt important!― però d’una notable influència protestant i liberal. Un home que va triomfar en la vida ―segons diu ell mateix― perquè es va fer ric i va tindre l’èxit i el reconeixement que buscava des de xicotet, amb tot el que du associat. Se’n reia de tot perquè era un triomfador i estava per damunt de la resta d’americans.

Bernstein, el gran director nord-americà del segle XX que va composar nombroses peces, tant simfonies com altres de més simples, a més d’adaptacions i música per al cine, era altre gran triomfador; d’això no hi ha dubte! Una volta, si no recorde malament ―com podeu llegir, hui vaig d’orella―, va estar a Moscou, cap a 1959, i es va entrevistar amb Schostakovich per posar unes idees en comú i per demanar-li consells. La resposta del rus va ser l’adequada al nivell del seu interlocutor: li va preguntar quan cobrava.

Amb una simple pregunta, Schostakovich va desmuntar el sistema americà de valors perquè, segurament, els diners que guanyava Bernstein en un any no ho guanyaria el rus en tota la vida. Per tant, i atenent l’esperança de vida aproximada, l’americà era unes 70 voltes millor compositor i director que ell. I, sent tan bo l’un i tan dolent l’altre, com podia, l’americà, demanar-li consell? En tot cas, hauria d’haver sigut al contrari, no? «Tant tens, tant vals».

Salvador Sendra Perelló