Misió, visió i valors als programes dels partits polítics.

 

Com sempre que parle d’abstencionisme, quan hi han eleccions autonòmiques, estatals o europees, o quan decatesc de política i partits polítics se m’acusa de no llegir els programes, amb raó, a les passades europees vaig perdre el temps de llegir-me els programes de les diferents formacions. Deu en total: PP, P$x€, Vox, UPyD, CIU, Coalición por Europa (de Compromís només vaig trobar un manifest que era un resum del d’Equo), ERC, EU, Los Pueblos Deciden, Podemos.

Allò em va suposar un total pèrdua de temps que no aporta res, ja que tots estan plens de llocs comuns, paraules ampul·loses, propostes intencionadament indefinides, “què bons som els bons” i “què bonico serà tot si em voteu”.

Es parteix de la base que un programa polític no el llegeix ni Déu, per això supose que no cal calfar-se el cap massa. Al final la gent només fa cas dels missatges de “propaganda-publicitat” electoral on es diu el que s’espera sentir, ni tan sols escoltar. I acaben votant, com diu l’amic Salvador Sendra Perelló, perquè “Suárez era guapo”. Però hom al llegir un programa polític hauria d'esperar alguna cosa més que un pamflet ridícul.

En el món de l'empresa hi ha tres conceptes que resulten claus: missió, visió i valors. Així:

a)      La missió en una empresa defineix el negoci, les necessitats que cobreix el producte, el mercat en el qual es mou i la imatge pública de l’empresa. La raó de ser. Dona resposta a preguntes com: què fem? Quin és el nostre negoci? A què ens dediquem? Quina és la nostra raó de ser? Quin és el nostre públic? Quin és el nostre àmbit d’actuació? En què em diferencie dels competidors?

 

b)      La visió descriu la situació futura de l’empresa, perquè tota l’organització vaja cap al mateix objectiu. Què vull assolir? On vull estar en x anys? Ampliaré el mercat?

c) Els valors són els principis ètics que guien i que vol transmetre una empresa.

Donar una resposta meditada i seriosa a aquestes preguntes ajuda a les empreses a establir les estratègies més adequades per assolir els objectius. Una vegada definits la missió, la visió i els valors deuen ser com “el credo” per als catòlics, la base fonamental on l’actuació de l’empresa.

Pense que el programa de qualsevol partit polític el primer que hauria de fer és reflectir d’una manera seriosa aquestes coses. Si, ja sé que amb totes les generalitats, llocs comuns, etc., hom pot deduir-ho, no sense una mica d’esforç. Així si mirem al PP de la “Comunidad Valenciana”, rapidament deduïm que:

a)      Missió: Que nosaltres i els nostres amics “del alma” ens fem rics.

b)      Visió: Una “Comunidad Valenciana” de “grandes eventos” on estiguem fent “negocis” constantment amb els diners dels contribuents.

 

c)      Valors: com es diu en castellà “coge la pasta y corre” i fill de puta l’últim.

Ara bé, si parlem d’algun partit seriós i no dels lladres de la cova d’Alí Babà, hauria d’agafar aquestes qüestions i en compte d’empresa presentar-ho com projecte polític. Així les preguntes a contestar podrien ser:

a)      Missió: Perquè sóc un partit polític? (No val a dir estic ací perquè he vingut i açò ja estava fet, que és el que fan tots.) Què em diferència de la resta de partits, en els àmbits econòmic i social? A quins partits sóc més proper i què m’apropa a ells? Com vull organitzar-me? (No val com tots perquè tots funcionem així.) Quina és la nostra raó de ser? Quin és el meu electorat? Quins principis ideològics ens guien?

b)      Visió: On vull que estiga el partit en el futur? Com vull que siga el país (el poble o la comunitat) dintre 4 anys? Aspire a governar o a ser oposició? Si aspire a governar i no tinc majoria amb qui parlaré de pactes? Què estic disposat a cedir per pactar? En què no cediré mai?

c)      Valors: S’haurien de definir clarament els valors ètics del partit i els de Govern.

Una vegada que s’ha donat resposta a aquestes preguntes s’hauria de marcar l’estratègia per assolir-ho, així com establir concretament com es duran a termini les actuacions establint prioritats. Per exemple, si jo dic que vull desenvolupar plenament la llei de dependència dec dir d’on trauré els diners. Com de diners anirem curts, què és prioritari els cotxes oficials o la dependència. Les indefinicions premeditades suposen que ho dic per quedar bé, per fer el que em done la real i puta gana quan governe; com no he dit res clar, ningú no em pot tirar per cara res; com no establesc prioritats si no arribe, ho sent, és que hi ha el que hi ha, i si no t’agrada, et fots. Un nou sentit comú també cal ací, un nou sentit comú on no hi càpiguen les ambigüitats, els llocs comuns, les generalitats, les indefinicions premeditades. Calen compromisos, reals, autèntics, sincers i no només de nom.

Ara bé, si a la fi la gent vota pel més “guapo” o pel més simpàtic, per a què tanta feina?
Oskar "Rabosa".