dijous, 3 de juliol del 2014

Diners: El vil No-res (abans metall).


El procés de creació de diners pels Bancs és tan simple que repugna a la ment.
 John K. Galbraith

Deixeu-me emetre diners i que controle la moneda d’una nació i no m’importarà qui faça les Lleis.
Mayer Armschel Rothschild

Diuen que tot el món ha començat a preocupar-se per l’economia des de l’esclat de la crisi al 2008. Bé, no sé si tot el món, però jo certament sí. Tinc curiositat per saber com funciona el món i el defecte de llegir. Si a això li sumem la gran quantitat d’informació que ens ofereix la Xarxa, doncs la insaciable curiositat es veu alimentada i retroalimentada. A cada descobriment apareixen 100 misteris. Així és que l’economia, una ciència per la qual sempre he sentit simpatia d'ençà que en 2n de carrera vaig estudiar una assignatura, s’ha convertit en un misteri del qual intente esbrinar quatre idees que em permeten entendre com funciona el món.
La primera gran sorpresa va ser el descobriment que el diner és un gran No-res. No sé si a l’assignatura de segon de carrera no ho vaig entendre o no m’ho van explicar bé. Ara sé que no li van dedicar el temps que calia a eixe tema. I probablement tampoc es faça a la majoria de Facultats d’econòmiques. Almenys eixa sensació tinc quan parle amb alguns amics o companys que hi han estudiat econòmiques. Ho vaig descobrir al documental “El dinero es deuda”. Sí, a mi també em va repugnar, la meua ment es va quedar en xoc. No puc entendre com una cosa així és presa per economistes i polítics amb total naturalitat. No puc respectar cap economista, ja li diguen John Maynard Keynes (i siga Sir) o Milton Friedman, ni puc recolzar cap partit polític s’anomene Compromís, Podemos (em descollone de Pablo Iglesias quan el sent dir que la solució és donar-li a la maquineta de fer diners) o PP, ja vulga un sistema de banca pública, mixta o totalment privada i amb o sense banc central, que defense l’actual sistema de diner fiduciari (fiat money) amb reserva fraccionaria. I no és perquè jo siga més llest o intel·ligent, ni tan sols tinc coneixements d'economia, és només qüestió de lògica, d'informar-se i de no combregar a rodes de molins com que els diners són neutrals per a l’economia.


En totes les meues “investigacions” al voltant dels diners, ara estic llegint “El dinero” de John K. Galbraith, només he trobat un economista que em dona una explicació convincent. A ell també li repugna el sistema de reserva fraccionaria. Aquest economista està als antípodes del meu pensament (o almenys jo pensava que ho estava) econòmic-polític-social, ja que és un liberal radical, seguidor de l’Escola Austríaca d’economia. El Prof. Huerta de Soto, que el vaig trobar perquè a youtube estan els vídeos de les seues classes, a un magnífic llibre anomenat “Dinero, crédito bancario y ciclos económicos” explica perfectament com els diners provoquen els cicles d’expansió i crisi econòmica per culpa del sistema de reserva fraccionaria. Per a qui no ho sàpiga, la reserva fraccionaria, és el que permet als bancs crear diners del no-res i raó de que, com diu Niño Becerra: “Actualmente sólo existe físicamente el 3% del dinero que circula por el mundo.” Heu sentit dir que si tots els clients anaren un banc a treure els seus dipòsits el banc no fer front a tots? Bé, només podria fer front a la sol·licitud del 3% dels clients, o donar un 3% a tots els clients. Això és el sistema de reserva fraccionaria.
 
El sistema de diner fiduciari, reserva fraccionaria i bancs centrals és tot una terrible estafa. Que gasta el sistema Ponzi. La mateixa estafa de Forum Filatélico o de Madoff. Com escriu Moisés Romero a La Carta de la Bolsa:
Lo curioso de todo esto es que es legal, incluso estafas como Afinsa, Forum Filatélico o algunas de tipo piramidal como la de Madoff funcionaban igual que un banco, su único delito es que no eran propiamente un banco.
Estigueu tranquils, no vaig a fotre-vos la matraca amb què són els diners ni com es creen. Si algú té cap interés, amb els links que acompanye aquest post té més que suficient informació per fer-se una idea de com es fan els diners i de perquè aquest sistema-estafa capitalista se’n va a la merda sense remei. I se’n va a la puta merda sense remei perquè la peça bàsica de l’economia que són els diners és un bon no-res. Un bon no-res que permet l’acumulació de riquesa més gran de la història per a uns pocs, per als amos de la banca.


Oskar "Rabosa"

 Links relacionats:

El dinero es deuda – Documental.
https://www.youtube.com/watch?v=zigHDdIosM8
El poder de crear dinero, Bruno Estrada López – Nueva Tribuna.
http://www.nuevatribuna.es/opinion/bruno-estrada-lopez/poder-crear-dinero/20120524194302075839.html
¿Es neutral el dinero en la economía? Una controversia que divide a los economistas – El Blog Salmón

Toda la banca funciona con el esquema Ponzi – El Blog Salmón

Cómo el sistema financiero creó la deuda y nos arrastró a donde estamos ahora
http://www.elblogsalmon.com/economia/como-el-sistema-financiero-creo-la-deuda-y-nos-arrastro-a-donde-estamos-ahora
Catálogo de horrores,  Santiago Niño Becerra – La Carta de la Bolsa
http://lacartadelabolsa.com/leer/articulo/catalogo_de_horrores
Crisis financiera, reforma bancaria y el futuro del capitalismo por el Profesor Huerta de Soto
https://www.youtube.com/watch?v=X1fR3ZhFDkQ
“La solución para Europa es darle a la manivela, como hace USA con los dólares…”, Moises Romero – La Carta de la bolsa.
http://lacartadelabolsa.com/leer/articulo/la_solucion_para_europa_es_darle_a_la_manivela_como_hace_usa_con_los_dolare

1 comentari:

Vicky ha dit...

Tots tirant-se els trastos al cap, uns a altres per.....NO RES