dilluns, 7 de juliol de 2014

Esculls de polítics. Esculls d’Homes de partit.




Esculls de coral: Els pòlips de corall moren amb el temps, però les estructures calcàries es mantenen i poden ser colonitzades per altres pòlips de corall, que seguiran creant estructures càlciques generació rere generació. Al llarg de milers o de milions d'anys es formen grans estructures calcàries conegudes com els esculls de coral.
A vegades els esculls són tan grans que poden arribar a emergir de la superfície. Així, quan el corall creix al voltant d'una illa volcànica que posteriorment s'enfonsa, es crea una estructura corall en forma d'anell amb una llacuna central que rep el nom d'atol.
Font: Wikipedia.


Així com es formen escull de polítics es forme esculls de polítics. Els polítics tal com van desenvolupant-se van formant estructures burocràtiques, calcàries i petrificades, que són colonitzades per altres polítics que van succeint-se en un procés per res obert i transparent.

En els tradicionals, aquells que porten des de la transició, ja s’ha format un l’anell amb llacuna. A l’interior només es filtren uns pocs elements, encara que semble que la porta d’entrada siga oberta. Una vegada dins comença a garbellar-se qui anirà introduint-se a l’escull. I certament pel garbell no passen els “millors” els que més coneixements tenen, els que més puguen aportar al partit, els que millor vegen la realitat social i facen els millors anàlisis… No, pel garbell passen els que més a prop de l’aparell, dels que estan dalt de l’escull, estiguen. Per estar a prop em referisc als que són més pilotes, els que sempre diuen el que es vol sentir, els que acaten el que els diuen, els que no discrepant mai en públic… Sobretot els que van amb les genolleres més grans.
Els que tals coses fan, són els que sempre troben un lloc al partit o, si el partit té representació, a les institucions. Són els trepes que algun d’ells arribaran a ocupar o formar part de l’elit del partit algun dia, si tenen paciència. En la nomenclatura dels partits polítics es diuen “els que treballen pel partit” o “sempre han treballat pel partit”, encara que en la seua puta vida n’hagen pegat un cop. Ells acaben sent els Homes (gaste home i però que s’entenga com homes i dones) del partit. 

Aquests Homes del partit, els que treballen pel partit segons la nomenclatura partidista, són els que acaben convertint-se en els buròcrates del partit, els acaben ocupant els càrrecs públics al servei del partit i mai al servei del poble. Acaben imposant els bé del partit per damunt del bé comú. Són els que impedeixen la regeneració del partit, l'entrada de gent nova, la regeneració per tant de la vida política. Els que han convertit un mal intent d'establir una democràcia en una partitocràcia. Els Homes del partit, siga del partit que siga, acaben tenint els mateixos interessos que els Homes dels altres partits, interessos que sovint allunyats dels interessos dels ciutadans que acaben convertits en súbdits. Mireu exemples a la vida política, com el de Willy Mayer que posava els diners de la jubilació a una SICAV. Mireu com gent com Pablo Iglesias que militava a les joventuts d’Izquierda Unida acaba amb un projecte nou com Podemos perquè per a la gent nova amb idees diferents suposa un tap.

L’aparició del 15-M suposava un cansament respecte de la manera de fer política dels Homes de partit. Hi ha cada vegada més gent que vol participar en política i sobretot que vol una manera de fer política diferent. D’ací que tingueren gran acceptació social propostes com Democràcia Real Ya o Frente Cívico Somos Mayoría. Tot això ha acabat canalitzant-ho Podemos. Eixa és la lliçó que més gran que han d’aprendre els partits polítics. S’hi han de dissoldre els esculls de polítics, mal que els pese als Homes de partit. Els homes de partit si treballen pel partit, cobren del partit. Si ocupen càrrecs públics, cobren de les institucions pertinents. Però no pot ser que passen vint o trenta anys sent Homes de partit, fent tap a la regeneració, a la inclusió de les inquietuds social, oblidant que han de treballar pel bé comú, defensant els interessos del partit per damunt de l'interessos de la societat.

Serà necessari que ho facen sobre tots els partits d’esquerres, perquè sobretot ho demana la gent d’esquerres, també Compromís. Altrament poden vorer com el seu potencial creixement se’l menja Podemos, com en les passades europees.