dimarts, 29 de juliol de 2014

Falsos Profetes.

 

 
Malfieu-vos dels qui es fan passar per profetes: se vos acosten vestits amb pell de corder, però dins són llops rapaços. (Mt,6, 15)

 

Fa unes setmanes compartia al Facebook un vídeo de Pablo Iglesias, presentant el programa “Fort Apache”, on parlava de la guillotina com a mare de la democràcia. Sincerament, a mi el vídeo em va deixar mal gust de boca, no vull dir que em va esgarrifar, però sí que no em va agradar gens. A més a més, el vídeo, que encapçala el post, està ple de mentides i de mitificacions. Aleshores vos demanava l’opinió sobre el fons, sí cregueu que fa falta guillotina perquè hi haja democràcia, i vaig deixar de banda les mentides i les manipulacions que conté el vídeo per justificar l’argument. És hora de desmuntar tot el que diu Pablo Iglesias a aquest vídeo. Perquè no m’agraden les mentides ni les manipulacions.
El primer argument que trobem és, l’acte fundacional de la Democràcia moderna és la Revolució francesa. Cosa que és falsa. Si cal buscar un acte de fundació de la Democràcia, seria la Declaració de Virgínia (1776) i la posterior Declaració d’Independència dels EUA (1777), és a dir, dotze o tretze anys abans que la Revolució Francesa (1789). Sí, és cert, que el mite de la Revolució francesa ha passat a ser un referent per a Europa de la democràcia, però de democràtic en va tenir poc. A més, com diu Garcia-Trevijano a "Teoría pura de la República", molts dels defectes i malentesos de les democràcies europees tenen la seua arrel ahí.
La segona afirmació que trobem és que, l'arribada de la Democràcia està simbolitzada per l’aguillotinament del Rei francés Lluís XVI (1793). Pot ser com a mite ha quedat dins l’imaginari col·lectiu això, però vos assegure que aquella democràcia, recent inaugurada, vos posaria els pèls de punta. Després de l’execució de Lluís XVI, pren el poder Robespierre un dels líders dels jacobins, i comença el Terror i el Gran Terror. El primer que fan és una llei anomenada de Sospitosos, que marca enemics de l’Estat i fomenta la delació al més pur estil de la Inquisició espanyola. Comencen a eliminar nobles, monàrquics i els enemics ideològics dels jacobins, els girondins. Més endavant començaran a executar rivals ideològics a l’esquerra dels jacobins, com Hébert i els seus seguidors. Fins i tot Robespierre es carregarà a Danton, amb qui no hi havia diferències ideològiques i ademés havia donat suport en principi a Robespierre, per ser considerat dels “indulgents”. Tot això amb execucions massives, més de vint persones d'una tirada. En definitiva, si això és el que Pablo Iglesias enten per Democràcia, aviats anem.
Continua amb un repàs de la història de guillotina i de com va ser adoptada per l’Assemblea Nacional el seu ús, per no distingir entre classes socials. Bé, un mètode bàrbar que va portar a la mort durant el Terror a un gran nombre de persones, algun diuen que fins a 40.000, altres que entre 10.000 i 14.000. Una màquina de tallar caps a enemics ideològics. Un invent lloable i democràtic segons Pablo Iglesias.
Diu Iglesias: “Cuantos horrores nos hubieramos evitado los españoles de haber contado a tiempo con los instrumentos de la justicia democrática”. És a dir, que els espanyols hauríem d’haver tingut una guillotina per matar fins 40.000 persones, o almenys 10.000, incloent-hi qualsevol que no comulgue amb les idees de qui mane, encara que les discrepàncies siguen: ja està bé de tallar caps! La guillotina no va ser un instrument de justícia democràtica. Ni tan sols va ser un element de justícia de cap de mena. Va ser un instrument de terrorisme d’Estat al servei de les ambicions personals de Robespierre i Saint-Just, que varen acabar provant ells mateixos els seus efectes. No hi havia judicis. No hi havia possibilitat de defensa. Era eliminació bàrbara de l’enemic, i l’enemic era qui no fóra jacobí o sent-ho discrepara de Robespierre i Saint-Just.
“Castigad a los opresores de la humanidad: ¡esto es clemencia! Perdonarles sería barbarie.” Aquesta frase, en la que acaba l'speech Pablo, de Robespierre es pronunciada en un discurs el 5 de febrer de 1794, on fa un defensa del Terror, i carrega contra els moderats i els indulgents. Sí, castigar als opressors pot ser clemència, però considerar que és opressor tot el que no pense com tu és feixisme. El que deia i feia Robespierre, com passa amb els dictadors-demagogs, no coincidia gens. Bé, amb l’ús del Terror no mentia.
Es necesario ahogar a los enemigos internos y externos de la República o perecer con ella. Así, en tal situación, la máxima principal de vuestra política deberá ser la de guiar al pueblo con la razón, y a los enemigos del pueblo con el terror.
Si la fuerza del gobierno popular es, en tiempo de paz, la virtud, la fuerza del gobierno popular en tiempo de revolución es, al mismo tiempo, la virtud y el terror. La virtud, sin la cual el terror es cosa funesta; el terror, sin el cual la virtud es impotente.
El terror no es otra cosa que la justicia expeditiva, severa, inflexible: es, pues, una emanación de la virtud. Es mucho menos un principio contingente, que una consecuencia del principio general de la democracia aplicada a las necesidades más urgentes de la patria.
Són aquestes coses del Pablo Iglesias, la manipulació de certs conceptes, la deshonestat intelectual, el que em fa preguntar-me si no serà un fals profeta.
 
Links relacionats:
 
Discurs de Robespierre al 5 de febrer de 1794