dijous, 31 de juliol de 2014

Fa pudor de podrit.



Fa un parell de diumenges, cap a les 7 de la vesprada estafa fastiguejat a casa, així que vaig agafar la motxilla, la vaig omplir d’aigua i vaig anar a fer la volta al Barranc de l’Infern. La vaig fer començant pel Poble Dalt de Laguar. En sentit invers del qual se sol fer. Cap a les 10 de la nit, ja fosquejant, arribava a la Font Grossa. A l’últim tram de la senda una olor d'animal podrint-se va colpir els meus nassos. Venia cansat, em faltava l’aire i el meu pit reclamava oxigen. Com respirava fort no podia evitar engolir-me l’aire amb aquella pudor insuportable que em provocava vòmits. Vaig mirar a la meua esquerra i vaig vorer un gos en descomposició. La calor, el cansament, la pudor i la visió del cos de l’animal ple de cucs van augmentar la meua angoixa fins a un punt insofrible. Vaig mirar cap endavant, vaig estrényer l’estomac per controlar les arcades i vaig tractar de respirar per la boca, accelerant el pas per deixar enrere aquell animal podrint-se que m’havia trasbalsat.
L’Estat espanyol, fruït de la II Restauració Borbònica, fa la mateixa pudor de podrit. És com aquell gos podrint-se en un dia de calor. El reconeixement de Jordi Pujol, molts anys considerat Honorable, molts anys considerat estadista, molts anys considerat exemple de virtut, molts anys considerat eminent Prohom, és l'última pústula que esclata empudegant-ho tot. La pudor es fa insuportable. Ja no queda cap reducte de l’Estat que no estiga podrit.
A les ciutats de la Sibèria, quan arriba la primavera, solen aparéixer cossos de persones que han mort durant l’hivern i han quedat soterrats sota la neu. El desgel treu tots eixos cossos. L’Estat nascut a “La Transición”, i la “Constitución del ‘78”, era un mort. Un mort que va quedar congelat i soterrat per la proganda de les suposades llibertats, la propaganda del final del franquisme. La crisi econòmica ha sigut la primavera que ha descongelat la neu i tret els cossos a la vista. Però lluny d’arreplegar-lo i soterrar-lo., el fan moure i ens diuen que està viu. La primavera ha passat i arriba la calor. Amb la calor ja no s’amaga la pudor. El procés de descomposició s’accelera. Per tot arreu esclaten pústules que posen a la vista la carn podrida i devorada pels cucs. Cucs de mosques i moscardes que ho devoren tot.
Malgrat la pudor que fa, ningú vol enterrar el mort. Encara hi ha carn per alimentar els cucs. Cucs que han de créixer, fer la seua metamorfosi, volar fins a un altre cadàver, pondre ous i menjar-se’l. Uns diuen que cal tenir cura d’ell perquè només dorm, té molta son i cal deixar-lo dormir. Quan desperte, tot serà com abans, com quan estava congelat i feia bona cara. Els altres diuen que no, el que passa és que està en coma, per això fa mala cara, amb una miqueta de cura de les pústules eixirà del coma. Quan isca del coma, tot serà com abans, com quan estava congelat i feia bona cara. Hi ha d’altres que diuen que sí, que està mort, però cal agafar aquelles partes que encara són bones i fer un nou cos, amb retalls d’altres morts, membres ortopèdics o biònics. No s’han llegit el que li va passar a la criatura del Dr. Frankenstein de Mary Shelley. D’altres diuen que està mort, que els cucs ja se’l mengen. Però no tenen ni puta idea de què fer d’ell. No saben si enterrar-lo, congelar-lo, maquillar-lo, ressuscitar-lo o vorer com poden treure profit d’ell.
Mentre tots miren al mort sense saber que fer, la pudor ho ofega tot. La gent està començant a estar cansada. Però ningú sap què creure’s: si és el mort que fa olor de podrit o són ells el que estan podrits. El cansament és manifest. Tots volen anar cap avant, fugir de la pudor i de la visió del cadàver, però ja no saben cap on avançar. No saben on està la dreta i l’esquerra, el dalt i el baix, l'avant o l'arrere. Si és que alguna vegada ho han sabut. Així, es queden paralitzats, quiets, sense moure's, empassant-se la pudor i mirat com el cadàver es descompon.
Per a l’Estat cadàver de la II Restauració Borbònica només hi ha una solució posible. Foc! Perquè creme tot. Perquè no deixe ni els ossos. Foc! Perquè acabe amb els cucs. Perquè no volen les mosques i moscardes a menjar-se res més. Foc! Perquè no quede ni fem per femar plantes, velles o noves. Foc! Perquè netege. El foc purificador.


Oskar "Rabosa".