divendres, 19 de setembre del 2014

Consulta legal a Catalunya o desobediència civil?

Eixe és el dilema què s’ha plantejat a Catalunya des de la Diada. Oriol Junqueras està per la desobediència civil, Mas per la consulta legal. Però qui té raó?
Fa temps que dic que la legalitat espanyola té una importància relativa. La Constitució, les lleis, el Codi penal... valen tant com un no-res en aquest tema. La qüestió catalana no és decideix a Espanya, es decideix a Catalunya i a l’àmbit internacional. Això, en primera instància pot semblar una crida a la desobediència civil. Però, pot no convindre.
El primer que s’ha de tenir en compte és que, Catalunya serà independent si té reconeixement internacional. Per a obtenir-lo hauria de tindre a una gran potència del seu costat, val a dir que el reconeixement de Xina o Rússia no seria suficient, perquè ambdues no tenen del soft power suficient com per a arrastrar a un nombre d’Estats suficient li permeten a Catalunya participar en els fòrums internacionals. A més a més, dubte molt que els catalans, sobretot els empresaris, vulguen acabar a l’àmbit d’influència d’aquestes potències. Per tant, el reconeixement ha de venir de: Alemanya, EUA, Gran Bretanya i/o França. Sense el suport de cap d’aquests estats, Catalunya pot declarar-se independent o ballar la conga. Tant l’hi fa.
Eslovènia va declarar la seua independència i va tenir el suport d’Alemanya, ràpidament va ser integrada als fòrums internacionals. Kosovo va declarar la seua independència i va ser ràpidament reconegut per EUA, Sèrbia va por a la Cort Internacional de Justícia (CIJ) la declaració unilateral d’independència i els EUA van dir que tant els donava la decisió, al final favorable a Kosovo, que era un tema polític no jurídic. Kosovo, a qui no reconeix l’Estat espanyol, és considerat un Estat independent a tots els efectes. I així podríem posar uns quants exemples més. Transnístria, en canvi, va declarar la seu independència, no l’ha reconegut ningú, i per a tot el món és una part de Moldàvia.
Sent clar això, quin camí deu prendre Catalunya? El camí de la consulta legal serà barrat, via legal o il·legal, però no està obert. Dic via legal o il·legal, perquè és il·legal que Sentència es pose abans d'un judici, i la Sentència del Tribunal Constitucional està posada pel Govern i amb el suport del P$x€. No way, my friend!
Fer un acte de desobediència potser convenient si es vol tensar la corda. Si es vol anar cap al conflicte i provocar a l’Estat espanyol i despertar simpaties internacionals. Però les despertaràs? No queda clar que això siga així. El més probable és que siga boicotejada: que els alcaldes de pobles on mane el PP no treguen les urnes, que PP, P$x€, Ciutadans i altres espanyolistes criden a no votar i la participació siga inferior al 50% o poc per dalt amb una aclaparadora majoria del Sí i Sí i esdevinga una consulta sense legitimitat... En definitiva, que la consulta es torne paper mullat. Cap també, que el PP siga tan destrellatat com sembla, i que envie a la policia, es monte un guirigall, es tense la corda i hi haja aldarulls, inestabilitat, etc. I siguen organismes internacionals els que hagen de mediar. Aquesta opció perjudicaria l’Estat espanyol i probablement des de fora el forçaren a deixar a Catalunya decidir o es busque una “tercera via”, el que més convinga al capital internacional. No hi cap interés, com sí que hi ha a Ucraïna, que hi haja conflicte a Catalunya per tant la Comunitat internacional mediarà.
L’opció de convocar eleccions plebiscitàries, on els partits proindependència només portarien la declaració unilateral d'independència al programa, seria l’altra alternativa. En cas de guanyar, la declaració unilateral seria vàlida segons el CIJ. Però, les resolucions del CIJ no són vinculants i, per exemple, els EUA se les passen per l’entrecama. Catalunya no podria obligar a l’Estat espanyol ni a cap país a reconèixer-la. Per tant, quedaria tot pendent que alguna de les potències la reconeguera de motu propio. Si ningú reconeix, doncs seria paper mullat. També podria passar que el Govern espanyol es comportara destrellatadament, suspensió de l’autonomia, cossos i forces de seguretat, aldarulls, inestabilitat... i a la fi, mediació internacional.
Resumint, no hi ha cap opció que siga millor, perquè la decisió no es juga en clau interna, Estat espanyol vs Catalunya, sinó que la decisió està en mans internacionals. Tot dependrà de l’audàcia dels polítics catalans i dels espanyols. El que sí sembla clar és que, la política del PP és una màquina de fer independentistes.

Pdta: A Escòcia ha guanyat el no. A nit vaig estar mirant una estona la BBC, quina diferència en els debats o tertúlies d'allà i d'ací. Per cert, enhorabona als escocesos que ha pogut triar en lliurement el futur del seu país.
Oskar "Rabosa"

4 comentaris:

Mark de Zabaleta ha dit...

Un análisis coherente...

Saludos

Fem Diblogacions. ha dit...

Gracias Mark, un abrazo.

Anònim ha dit...

Molt ben tratsat el paral.lelisme tot i que m'es aviat diverg[encia entre Eslov[enia com a amic i finalment reconegut per formar part del b[andol dels "soft power" i Transnistria com a moldava per rusa, val a dir, militant del costat equivocat. Hard power versus soft power... A Caracas o Rio de J, mor m'es gent que a Bagdad o Damasc. La gent per'o pensa en els moros com a assassins i en els "latinos" com a "buen rollito"

Fem Diblogacions. ha dit...

És cert el que dius respecte Amèrica-Llatina, tot depén de com t'ho vengen. De quin costat està el Govern. Hi ha una ciutat, bé són dos, separades per un riu que fa de frontera, on es veu tota la hipocresia d'aquest món. Parle de Ciudad Juárez una de les ciutats més perilloses del món, i de El Paso, una de les ciutats més segures del món. Aun costat, Ciudad Juárez, es maten en la guerra contra/i els narcos, per la un pont sobre el riu que fa de frontera passa tonellades de kilos de drogues, però miraculosament a El Paso, les feres ferotges dels narcos s'han convertit en borreguets i regna la pau. Mircales del món mundial.