Dijous hi va haver un incendi a Paiporta, justament al costat del poble i que, en un moment, i de manera estranya hi va arribar a entrar. A l’altra banda de les vies del metro, entre el poble i el cementeri, es van cremar uns camps i les flames estaven altíssimes; feia feredat vore tanta rojor al costat del nucli urbà. La cosa no va arribar a més, tot i que es va encendre, també, una part del barranc que separa Paiporta de Picanya, però sense més conseqüències.
Sobre el pont de la carretera hi havia molta gent admirant l’espectacle, amb el foc a trenta metres per davant i a cinc per davall. No passava res: cotxes circulant, el metro passant, la gent mirant i fent fotos... Em va cridar molt l’atenció la manera en què s’ha perdut la sensació de perill, segurament a causa d’interpretar-la darrere de les pantalles, com si res ens poguera afectar; com si fos un espectacle televisat.
Curiosament, la gent que estava sobre el pont admirant la foguera, que tenia el foc davant i davall, també el tenia darrere: una palmera solitària d’un parquet del poble es cremava com si fora una falla; i això passava a esta banda de les vies del metro i de la carretera: a una quarantena de metres del foc original. No m’ho podia explicar, això de la palmera. L’endemà, divendres, vaig recordar els dos successos més importants que han passat mai al poble: tres xics del veïnat que parlaven amb els àngels a la dècada dels 80 i l’aparició d’una imatge de Jesús a la paret d’un edifici.
Això de la conversa amb els àngels ja està molt documentat i, a més, passava a la vora del barranc, però més prop del centre del poble. De la resta de successos, puc dir que un dia, mentre estava caminant pel costat de l’estació, vaig vore en un escaparate una imatge d’un cap de guix que representava Jesús. En preguntar sobre el tema, em van dir que estava la figureta en eixe lloc perquè és on es va poder observar a la paret la silueta de Jesús, i això ho recordava. Justament al costat, hi havia la palmera cremada que ningú no sap com s’hi va prendre foc. La Bíblia ja ens parlava d’un l’episodi semblant: el de la figuera.
Salvador Sendra
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada