A la Marina Alta sempre s’ha reivindicat una millora de les infraestructures de transport. Una de les coses més penoses pel desenvolupament econòmic és la manca d’infraestructures com el tren. L’única infraestructura que passava pel nostre territori era l’AP-7. Que, a més a més, era una via de pagament, la qual cosa suposava una greu discriminació vers altres territoris que tenien vies d’alta capacitat de forma gratuïta. Finalment, la concessió, mitjançant la qual ens havien estat robant 1.000 milions en els darrers deu anys, va ser revertida, tot i les catàstrofes que se’ns anunciaven si no es mantenia el pagament.
Després de la reversió de la concessió, se’ns va anunciar “una altra millora”. Aquesta seria una nova eixida cap a Xàbia. Diuen que com algun ministre o exministre de Pedro Sánchez estiua a Xàbia, volia arribar més còmodament -que ningú pense que la millora és pels xabieros, els que hi viuen tot l’any-, que va al seu xalet de luxe i el pobre no està acostumat a fer cues i tenir embussos de trànsit.
Certament, Xàbia té problemes de trànsit. ¿Però es solucionaran augmentant la capacitat de les vies i amb una nova eixida de l’autopista? ¿O s'agreujaran? Veiem primer algunes paradoxes que s'han observat des de fa molt temps. En primer lloc, hi ha la paradoxa de Jevons, establida el 1865 per William Stanley Jevons, un economista anglés i un dels pares de la teoria marginalista, que ens diu: a mesura que el perfeccionament tecnològic augmenta l'eficiència amb la qual s'utilitza un recurs, és més probable un augment del consum de l'esmentat recurs. Això vol dir, que, per exemple, les llums LED tenen un consum més baix, en compte de portar a una reducció del consum de llum global al final acaba portant a que es consumisca més llum, perquè ho il·luminem tot més, posem més làmpades o fonts lluminoses; o si els cotxes són més eficients i consumeixen menys, acabem fent més kilòmetres i el consum global de gasolina i dièsel per a transport acaba sent major.
La segona és la paradoxa de Braess, establerta per Dietrich Braess un matemàtic alemany l’any 1968, diu: en una xarxa viària, afegir capacitat (un nou carril, una nova via, una connexió “més ràpida”) pot empitjorar el temps de viatge global. Això perquè les decisions que es prenen pels individus egoistament acabem perjudicant el global, ja tots trien la via més ràpida amb el temps aquesta acaba sobrecarregada. Es relaciona amb l’equilibri de Nash, on el punt d’equilibri d’un sistema sempre no és el òptim.
Finalment, un altre concepte important, la demanda induïda en el trànsit:
En economia, la demanda induïda –relacionada amb la demanda latent i la demanda generada – és el fenomen pel qual un augment de l'oferta dona lloc a una disminució del preu i a un augment del consum... En planificació del transport, la demanda induïda, també anomenada "trànsit induït" o consum de capacitat viària, ha esdevingut important en el debat sobre l'expansió dels sistemes de transport, i s'utilitza sovint com a argument contra l'augment de la capacitat del trànsit viari com a cura per a la congestió de trànsit. El trànsit induït pot ser un factor que contribueixi a la dispersió urbana. L'urbanista Jeff Speck ha anomenat la demanda induïda "el gran forat negre intel·lectual de l'urbanisme, l'única certesa professional que tota persona reflexiva sembla reconèixer, però sobre la qual gairebé ningú està disposat a actuar". L'efecte invers es coneix com a demanda reduïda.
Un aforisme entre alguns enginyers de trànsit és "Intentar curar la congestió de trànsit afegint més capacitat és com intentar curar l'obesitat afluixant-se el cinturó".
Així que tenim tres explicacions per a un fenomen que acabarà produint-se, i que lluny de ser postulats merament teòrics hi ha exemples a mansalva que avalen aquestes explicacions. Així alguns exemples un poc bèsties: a) Katy Freeway (Houston), autopista, va ser ampliada fins a 26 carrils i els temps de viatge van augmentar fins a un 30% en hora punta; b) Los Angeles es va fer una ampliació multimilionària a l’autopista I-405, la congestió va ser igual o pitjor; c) Nova York cada nova autopista generava més trànsit i col·lapsava les anteriors (fenomen documentat des dels anys 30); d) en canvi, a Seül es va eliminar una autopista i es va reduir la congestió i impulsant el transport públic.
Tot açò és sabut, de fa temps. Els planificadors d’infraestructures ho haurien de tenir en compte, però no es té en compte. El perquè no es té en compte podria ser objecte d’un altre post. Ara ens hem de centrar de nou en el tema que ens ocupa: ¿què podem esperar a Xàbia després de la nova eixida d’autopista? Per això hem d’analitzar els causes de la congestió. El primer és mirar el model urbanístic i econòmic del poble. Un model de turisme residencial: urbanisme de ciutat extensa, amb moltes urbanitzacions i habitatges de segona residència, una economia basada en serveis turístics i els serveis derivats del sector turístic. Que està causant problemes tals com: salaris baixos, treball de poc valor afegit, augment del preu de l’habitatge, problemes de convivència entre “turistes” i gent que hi viu, problemes de pressió mediambiental més elevada, especialment al medi marí, i òbviament problemes de trànsit, tant per accedir fins a la població i urbanitzacions, com dins de la mateixa població (per aprofundir en aquest model, veure el post que dedicàrem al turisme residencial). Els problemes tant d’accés com en la població tenen també un origen en la situació geogràfica de la ciutat i les infraestructures grans existents: Xàbia (com Dénia) és cul-de-sac, on per accedir només hi ha una via d’anada i tornada (CV-734, que també dona accés al Poble Nou de Benitatxell), i no és travessada per les vies de gran capacitat, ni l’AP-7 ni l’N-332 passen per ella sinó a uns quants kilòmetres de la població. Tampoc té vies d'eixida importants alternatives a la CV-734.
Amb totes aquestes circumstàncies, es pretén dotar d’una nova eixida des de la AP-7 cap a Xàbia, per descongestionar l’eixida de l’autopista a Ondara, que també dona accés a Dénia. Així doncs, aquesta nova eixida ens provocarà els següents problemes:
- Més turisme amb l’augment dels problemes que ja estan apuntant-se de convivència, de pressió mediambiental, majors necessitats d’aigua, etc.
- Més construcció, més urbanitzacions, aprofundir en el model de turisme residencial agreujant els problemes ja existents. També més urbanitzacions i construccions als pobles del costat, com el Poble Nou de Benitatxell, on el Puig de la Llorença acabarà tot colmatat.
- Augment del preu de l’habitatge, fent més difícil l’accés per a la gent jove.
- Tot això portarà a una pressió més gran sobre la carretera la CV-734, que finalment portarà a plantejar-se i potser executar-se el desdoblament d'aquesta, amb dos carrils d'anada i dos de tornada, que com sabem per les paradoxes de Jevons, de Braess i per la demanda induïda, no solucionarà res.
- En definitiva, es convertirà a Xàbia en un infern, més gran encara, per a viure.
