Abans de continuar amb l'època del govern, més aviat cal
dir desgovern, de Zapatero cal fer una precisió sobre l'època de Felipe
González. I és que duran la primera legislatura del P$x€ de González es van
crear les famoses SICAV. Aquestes societats estan pensades perquè els molt rics
no paguen impostos per les seves inversions financeres, el tipus tributàries 1%
enfront del tipus general que és del 35%. Una mesura per afavorir els més rics,
amb l'excusa de què els més rics mantinguen els diners a Espanya. Cosa que és
una fal·làcia, ja que si gairebé no paguen impostos i essent societats que
només tenen actius financers amb poc poden beneficiar l'economia real, en
realitat és benefici els més rics, ja que no han de pagar pel seu patrimoni.
Dit açò ja podem entrar en l'època Zapatero. Les dues
legislatures de Zapatero van ser realment nocives per al conjunt de la societat
de l'Estat espanyol. La primera legislatura de Zapatero és considerada com la
més "social", però en realitat és també una gran estafa. No va fer
cap cosa que es puga dir d'esquerres. Tres grans lleis la van marcar:
1.- La llei del matrimoni "gay". Si bé el
reconeixement és un avanç, ningú amb dos dits de cervell ho pot negar, però no
té res a veure amb les esquerres i sí amb el pensament liberal, del que la
socialdemocràcia pren tots els aspectes relacionats amb la societat. Fins i tot
algú tant contrari al P$x€, per definir-se com liberal, com és Mario Vargas
Llosa està a favor del matrimoni "gay". Vargas Llosa diu: "Han
sido las sociedades democráticas, impregnadas de cultura liberal, como los
países escandinavos y los Estados Unidos, donde se ganaron las primeras
batallas contra la discriminación de los gays y donde, poco a poco, se les ha
ido reconociendo tal cual son: seres humanos normales y corrientes cuya opción
sexual debe ser aceptada y reconocida como perfectamente legítima por el
conjunto de la sociedad."
2.- La Llei "contra la violencia de género".
Una llei que es va avançar al seu temps, però que després s'ha vist superada
per la realitat.
3.- Llei de la dependència. Aquesta és una llei dins del
marc de l'Estat de Benestar recolzada pel PP en el Parlament. Però va ser
aprovada sense dotar-la convenientment, ni aclarir les dotacions amb les CCAA,
ni res de res. Després algunes CCAA no la dotaren, sobretot del PP, i vingué la
crisi, per tant, la Llei mai ha sigut plenament aplicada. Una Llei amb bon fons
però fent-ho tot mal des del principi.
En política econòmica, a la primera legislatura, Solbes
va tornar, ja membre de la Comissió Trilateral (un organisme germà del Club
Bilderberg), amb l'aplaudiment del món empresarial i joia dels bancs. El PSOE
no va aplicar mai el seu programa de revisió d'impostos perquè pagaren més els
més rics. La política de Solbes a la primera legislatura va ser la mateixa que
venia portant el PP, fomentant l'especulació immobiliària i deixant fent als
bancs.
Les xuclades de verga entre Zapatero i Botín van ser un
costant en els set anys de Govern (poseu Zapatero y Botin a Google i veureu les
entrades que ixen). Tant és així que el Santander condonarà deute del P$x€ i el
Zapatero indultarà a Alfredo Saenz condemnat per un delicte acusació i denúncia
falsa mentre era conseller del Banesto.
En arribar la crisi Zapatero intentarà aplicar polítiques
keynesianes, suposadament social-demòcrates i, per tant, suposadament
d'esquerres. Quan encara es negava la crisi aprovarà la mesura del 400 €,
mesura copiada a Bush i a ningú li passa pel cap dir que Bush és d'esquerres.
Després vingueren els plans E, molt keynessians però un desastre.
A partir de 2010, de maig, Zapatero es veu obligat, per
ser un inútil, a canviar les polítiques keynessianes per les que li mana
Europa, neoliberals totes elles. Pujades d'impostos, indirectes per descomptat
com manen els cànons neoliberals. Reforma laboral, buscant la
"flexibilitat". Rescats a bancs i caixes, els qui han creat els
problemes: Bankia, Caixa Galicia, CAM, etc. Fomentarà des del 2008 que les preferents
passen a tota mena de clients i l'estafa a estalviadors. Es negarà a entrar a
fons amb el tema dels desnonaments, la ministra, que va substituir a Solbes,
Elena Salgado no volia perjudicar el sector financer. A més a més, Zapatero es
reunirà, abans d'explicar les polítiques econòmiques al poble, amb els 40
empresaris més importants, és a dir, amb les grans empreses pactarà el destí de
47 milions de persones.
En definitiva, una sèrie d'actuacions que tenen el mateix
de polítiques d'esquerres que jo de monja de clausura.
Vull compartir per acabar dos enllaços que demostren
quines són les intencions reals del P$x€:
El primer d'ells és un informe d'una fundació, Fundación
Alternativas, de la que Zapatero i Felipe González formen part com a patrons.
Tenen un informe, "La liberalización de los servicios de interés económico
general. Un modelo progresista dentro y para Europa", on es veu que està
clarament a favor de les privatitzacions:
Si se compara estos dos modelos, como lo hizo la teoría
económica de principios del siglo XX, se llega a la conclusión de que el
monopolista no consigue maximizar el bienestar de los consumidores ya que
produce menos y a un precio superior al de valoración de los consumidores por esa
producción. Es decir, el modelo de monopolio causa una pérdida de bienestar
social, y el aumento de la producción a precios inferiores –si el mercado
funcionara eficientemente– se traduce en una mejora de este bienestar social.
Val a dir que en l'informe es parla fonamentalment de
serveis de telecomunicacions transport, etc., però eixa és la mateixa
justificació que per a la sanitat i l'educació. A més a més, sabem que eixa
afirmació és falsa, ja que a l'Estat espanyol es paga més per llum, gasolina,
telèfon i internet, etc., que a la resta d'Europa. Per això podeu vorer a qui
assessoren Zaplana, Aznar, Felipe González, Elena Salgado, etc.
L'altre és una notícia sortida el 2006 a rebelion.org i
conta la política de privatitzacions del P$x€ al Principat d'Astúries, ahí
participa Izquierda Unida, i els sindicats UGT i CCOO. La notícia recull un
informe d'un sindicat independent, Corriente Sindical d'Izquierda (CSI) que
només viu de les quotes dels socis, LA PRIVATIZACIÓN DE LOS SERVICIOS PÚBLICOS:
UNA ESTRATEGIA GLOBAL CON GRAVES CONSECUENCIAS PARA OS CIUDADANOS Y LAS
CIUDADANAS DE ASTURIAS. Cal llegir-lo sencer perquè demostra que és el P$x€, a
Astúries o a la Xina.
Este estudio, referido a Asturias
con gobierno autonómico y municipal de “izquierda” PSOE-IU, cuyo Ayuntamiento
se ha personado en el proceso por los daños sufridos –lo que agrava enormemente
las penas-, es válido para cualquier comunidad, basta con cambiar los nombre y
los sectores afectados, pues las empresas beneficiadas son las mismas, o
similares, y los mismos, o parecidos, los partidos políticos responsables, no
importa de qué comunidad se trate o incluso de qué país, todo y todos
coinciden. Su nuevo modelo económico, o como quiera que se le denomine, que ya
es una realidad, va contra los derechos sociales, hace daño a todo el tejido
social, relegando a ambos, pues el beneficio es lo que importa.
El informe es una denuncia directa,
y en toda regla, a los partidos gobernantes PSOE-IU y a los dos sindicatos
mayoritarios CC.OO. y UGT, responsables -directos o indirectos, da igual- de
las privatizaciones en detrimento de los servicios sociales y de propiciar la
escalada de la precariedad laboral. Las cúpulas sindicales y políticas han
firmado sin ningún consenso conocidos con los afectados todo tipo de acuerdos
haciendo retroceder ventajas sociales y laborales. Su colaboración ha sido
imprescindible para que la OMC y su neoliberalismo hayan conseguido sus
objetivos con tanta facilidad.
El informe destapa, con sobrados
datos, la complicidad y responsabilidad política y sindical en este gran
retroceso de las prestaciones sociales y de creciente precariedad en el empleo
en todos los órdenes. El proceso judicial abierto a los dos dirigentes, no
parece ser ajeno a la enorme actividad sindical que los encausados han
desarrollado y desarrollan, lo que en sí mismo ya es grave, cuando además, su
actividad reivindicativa por el empleo, era una denuncia y ponía en evidencia
el atropello político y sindical oficial. Las inexistentes muestras de
solidaridad, tanto de los partidos y como de los sindicatos, brillan, pero por
su ausencia, aunque en realidad, más bien se suman al proceso. Es su lógica.
Ara seguiu
pensant que el P$x€ és d’esquerres?
Links per aprofondir en la informació:
Neoliberalismo – Wikipedia
Historia de las Sicav
El matrimonio gay –
Mario Vargas Llosa . El País.
El Congreso aprueba la Ley de
Dependencia por amplia mayoría – El País
Solbes
marca el paso de la música fiscal del PSOE – El Mundo
El PSOE oculta por qué la banca le
perdonó 33 millones impagados
Alfredo Saenz –
Wikipedia
Los 600 dólares de Bush, a gasolina y alimentos –
Cinco Días
La estafa de
las preferentes – El confidencial
Salgado rechaza que la devolución de
la casa salde la deuda hipotecaria – Expansión
Zapatero se reúne hoy por segunda
vez con las grandes empresas de España – El economista
