Una partida d’escacs a Ucraïna.

Els mitjans de desinformació occidentals representen el conflicte com una agressió de Rússia a la sobirania ucraïnesa. L’altre mati, sentia a la ràdio un expert (sic) en relacions internacionals que més o menys afirma això. Però és real aquesta informació? És el que realment està passant? Hui en dia, els relats que ens vénen dels fets són inconnexes, un fet es pren de forma aïllada i es pinta com els dóna la gana. El televident, radiooient o lector de mass media, no té cap esperit crític i poca memòria. És per això que la manipulació resulta tan summament fàcil. Però si tirem de memòria i de crítica podem construir un relat bastant diferent de la realitat, més enllà dels mitjans.

Hi ha una sèrie de fets que no són controvertits. Ahí estan i el lector que vulga, ho podrà comprovar fàcilment tirant de Google, vos deixaria links de tot això, però amb el cànon AEDE, doncs ja no és possible. De totes maneres, els fets no discutits són:

A) EUA ha desplegat un escut antimíssils a Europa que envolta Rússia. Especialment dolorós pels russos va ser el desplegament a Polònia.

B) Ucraïna tenia un president electe el 2010 que es deia Víktor Ianukòvitx. Aquest va ser considerat prorus pels mitjans occidentals. Ianukòvitx tornava al poder després d’un parèntesi, on havien governat Víktor Iúsxenko i, la condemnada per diversos delictes, Iúlia Timoixenko després de l’anomenada Revolució Taronja (novembre 2004-gener 2005).

C) Les eleccions on Ianukòvitx tornava al poder van ser validades pels observadors internacionals, especialment OSCE i Consell d'Europa. La mateixa Unió Europea va reconéixer la victòria de Ianukòvitx.

D) La voluntat d'integrar a Ucraïna a l'OTAN, és una vella aspiració dels EUA. El camí és treure’l de l’òrbita de Rússia i integrar-lo a la UE. Zbigniew Brzezinski, un politòleg nascut a Polònia, conegut anticomunista que ha sigut fundador de Comissió Trilateral juntament amb David Rockefeller, un dels pesos pesants al seu moment al Club Bilderberg, i conseller de Seguretat Nacional als EUA a l’època de Jimmy Carter, va assegurar ja als anys ’70 que Rússia amb Ucraïna era un imperi, sense Ucraïna era un país normal.

E) L’única base naval amb sortida al Mediterrani que té Rússia està a Sebastopol, a la península de Crimea, al Mar Negre. El cop que suposaria per a Rússia que Ucraïna eixirà de la seua òrbita seria brutal, a més a més, la possibilitat de posar bases de l'escut antimíssils a Ucraïna, suposaria aïllar militarment als russos. Un caramel massa golós per no provar-ho.

F) Ianukòvitx entra en negociacions amb la UE per arribar a un tractat de lliure comerç i associació política. Però finalment, considera que les condicions que la UE vol imposar no li convenen a Ucraïna i no el signa.

G) Naix la revolució de Maidan o Euromaidan, liderada per un grup nazi anomenat Svoboda, encara que es suma gran part de l’oposició. Fonts no oficials diuen que l’Euromaidan està promogut per la CIA, i les sospites semblen fonamentades perquè el president de la CIA, John Brennan, va viatjar a Kíev personalment per reunir-se amb els “opositors” nazis. També, el candidat a la presidència dels EUA John McCain va viatjar a Ucraïna per donar suport als colpistes.

H) Un cop d’Estat treu del poder a Ianukòvitx, que s’exilia a Rússia. La península de Crimea, amb majoria de russos, es declara independent i demana l’annexió a Rússia. Rússia accepta, no cal dir-ho, té l’única base militar a Sebastapol.

I) Altres províncies amb majoria de russos es declaren independents, però Rússia ja no li interessa entrar amb més conflicte directament. Comença una guerra civil entre el Govern nascut d’un cop d’Estat i grups armats de russos-ucraïnesos. Rússia no va acceptar l’adhesió a la Federació Russa d’aquestes províncies com sí que ho havia fet amb Crimea.

Aquest és un relat breu, del que ha passat. Es podria fer més extens, però per no fer llarg el post ho deixarem així. D’aquest relat, quines conclusions podem extraure? Doncs:

1.- Els EUA volen rodejar a Rússia amb l'escuts antimíssils.

2.- Per rodejar Rússia, Ucraïna és un lloc fonamental, si ix bé fins i tot l’única base naval de Rússia al Mediterrani pot acabar en mans de l’OTAN.

3.- Putin considera que els països de l’òrbita de l'URSS són el pati darrer de Rússia, com EUA han considerat tota la vida a l’Amèrica-llatina. Arrencar-li Ucraïna i posar-hi bases de l’escut antimíssils  és com si Rússia posar un base a Mèxic. Una cosa intolerable. No ho dubteu, si Rússia posara un escut antimíssils a Mèxic, els EUA reaccionarien amb més violència de la que ha gastat Putin.

4.- Ucraïna no és més que la zona de joc del tauler d’escacs on es posa en risc les peces grosses. Les torres, els alfils i els cavalls, com sabeu, són peces molt preuades, ningú està disposat a perdre-la. Amb Crimea Rússia a salvat una torre, però encara queden peces en risc.

5.- Els acords de Minsk, d’aquesta setmana, no són més que un stand-by. La partida continuarà, es dóna una treva a les peces grosses. Però, els peons continuen movent-se, lents, silenciosos, cuadret a cuadret, però sempre endavant.

Aquest post no aporta res nou, ni tan sols una opinió de qui és xic bo de la pel·lícula ni qui és dolent. Però, cansat de llegir notícies estúpides, a vegades cal parar una miqueta i recapitular. Perquè... a aquesta pel·lícula, com en la vida no hi ha bons ni roïns... Hi ha interessos, que són més importants que les persones.

Oskar "Rabosa".

Wahhabisme, Aràbia Saudita i War on Terror.

El wahhabisme és un corrent de l'islam fundat al s. XVIII per Muhàmmad ibn Abd-al-Wahhab. Propugna un retorn a l'islam original, al de Mahoma i els primer califes, i consideren que la decadència del món islàmic s’ha produït per abandonar els plantejaments i l’esperit original de l'Islam. També consideren que la xaria és l'única llei, no distingeixen entre la llei civil i la xaria, a més consideren que les constitucions dels Estats islàmics deuen fonamentar-se amb la xaria.

 

Aquest corrent és defensat per la família Al Saüd d’Aràbia. Una dinastia que porta regnant des del s. XVIII, i que ha posat el seu nom a l’Estat –dir Aràbia Saudita és com dir Espanya Borbònica-, van adoptar el wahhabisme, convertint l’Aràbia en un Estat monàrquic absolutista i teocràtic. La xaria és la llei; no hi ha llibertats; les dones estan, almenys, tan putejades com a l’Afganistan dels talibans; no se les permet eixir de casa si no van acompanyades per un home de la casa; no se les permet conduir –fàcilment recordareu la dona que va desafiar aquesta prohibició-; les condemnes físiques –a fuetades- o la pena de mort és pràctica habitual; no han firmat ni ratificat tractats internacionals de Drets Humans fonamentals com els que protegixen els xiquets, els treballadors immigrants, contra la tortura, etc.

A més a més, Aràbia Saudita expandeix el wahhabisme arreu del món, mitjançant la creació de madrasses, escoles on s’ensenya l’Alcorà i se’ls adoctrina en aquest corrent fonamentalista, també paguen la construcció mesquites, on els imans adoctrinen en el wahhabisme. Les madrasses i les mesquites pagades per Aràbia són les principals fàbriques de jihadistes. A Noruega han prohibit que es facen mesquites finançades pels Al Saüd. A l’Estat espanyol, la mesquita de M-30 de Madrid està integrament finançada per Aràbia, i també va ser construïda pels Al Saüd. En un reportatge publicat a El País (no posaré el link perquè no en reclamen el canon) titulat Tensión en la Gran Mesquita, es conta com un grup encapçalat per el siri Imad al Naddaf va entrar a la mesquita de València, va canviar els panys i va prendre possessió de la mesquita per "unificar la doctrina religiosa en Valencia". Aquest grup va negar ser finançat per Aràbia, però rebia diners de la mesquita de la M-30, és a dir, dels àrabs encara que via indirecta.

Tots els grups salafistes, des de branques d’Al-Qaeda fins a partits polítics, tenen com a base de la seua doctrina el wahhabisme. De fet la paraula ve de salaf vol dir “predecessor” o “ancestre”, que és el fonament del wahhabisme, tornar a l'islam de l’origen. Totes aquestes branques són finançades per Aràbia. Els terroristes també, de fet està demostrat que l’ISIS o Estat Islàmic va ser armat amb diners de l’Aràbia i de Qatar, i entrenats per la CIA, per lluitar contra Bashar Al-Assad a Síria.

Hom es pot preguntar perquè tot aquest sermó sobre el wahhabisme, i amb raó. Però, el cert és que sense parar-se a pensar que hi ha darrere dels islamistes no es pot entendre res. Les organitzacions islamistes, els terroristes islamistes, els partits polítics islamistes, necessiten diners. Sense diners no poden comprar armes. Sense diners no poden tenir camps d’entrenament. Sense diners pot haver-hi gent que es dedique exclusivament a adoctrinar. Sense diners no poden haver-hi persones que paguen bitllets d’avió a camps d’entrenament. Sense diners no poden haver-hi escoles on s’ensenye una visió radical de l'islam. Sense diners no hi hauria una expansió de l'islamisme radical a mesquites de tot el món. Sense diners no anirien a les eleccions. El wahhabisme busca estendre la seua influència i poder arreu del món. El wahhabisme és l’Opus Dei islàmic, amb una diferència, els wahhabistes tenen tot els diners del productor de petroli més gran a escala mundial. I tot això ho paguen els Saüd d'Aràbia.

La gran paradoxa i el motiu d’aquest post, és que els EUA protegeixen a la dinastia Al Saüd i l’Aràbia, i per tant aquest moviment radical, a l’hora que declaren la War on terror (la guerra al terrorisme islàmic). Si per una banda els EUA diuen combatre el terrorisme, que suposadament va fer l’atemptat contra les Torres Bessones, per una l’altra banda són aliats de qui fomenta i expandeix les idees que tenen els suposats terroristes. És sabut que la CIA va entrenar Al Qaeda -un grup que té com a base ideològica el wahhabisme-, de fet ells van batejar amb eixe nom l’organització. Al Qaeda vol dir “la base”, la base és per la base de dates de la CIA, on es recollien els noms i les activitats dels mujahidins que els ianquis entrenaven i finançaven per lluitar a l’Afganistan contra l'URSS als anys ’80.

Perquè els EUA protegeixen l’Aràbia dels Saüd si saben que fomenten el islamisme radical? Pel petroli. Aràbia és el major productor de petroli mundial, i gaire bé tot el petroli dels àrabs está explotat per empreses nord-americanes. Si veieu el documental "Fahrenheit 9/11", de Michael Moore, s'explica perfectament els lligams entre els àrabs i els EUA, concretament amb la família dels Bush.

La relació és clara: els EUA, les empreses nord-americanes, exploten el petroli de l’Aràbia, i a canvi deixen als Al Saüd fer el que els done la gana, dins i fora d'Aràbia, amb la promoció del wahhabisme. Si grups terroristes d'ideologia fonamentada en el wahhabisme atempten contra Occident, els EUA segueixen la War on Terror com si això no tinguera res a vorer amb l’Aràbia, i quan els interessa, com en el cas de Síria, treballen juntets promocionant grups com Al Qaeda als '80 o més recentement l’Estat Islàmic (ISIS) a Síria. Però mai, i absolutament mai, aniran a l’arrel del problema en la War on Terror. L'arrel són les mesquites on s'adoctrina en el wahhabisme, les madrasses, la financiació a grups salafistes d'arreu del món, ja siguen grups polítics o jihadistes.

Tot plegat un exercici d’hipocresia. Tots som Charlie Hebdo. Però a l’hora de la veritat, tots volem el petroli i els petrodòlars dels Al Saüd, i no pensem que eixos petrodòlars estenen una visió de l'islam que ens vol exterminar. En el fons amb eixos petrodòlars s’ha pagat l’atemptat contra Charlie Hebdo. Però, mut, calleu, no ho digueu a ningú. D’això no es pot parlar.


P.S.: Acabat d'escriure aquest post, trobe una notícia de Intenationalt Business Times tilulada "9/11 Link To Saudi Is Topic  Of 28 Redacted Pages In Government Report; Congressmen Push For Release". En ella podem llegir: A multitude of sources tell IBTimes, and numerous press reports over the years in Newsweek, the New York Times, CBS News and other media confirm, that the 28 pages in fact clearly portray that the Saudi government had at the very least an indirect role in supporting the terrorists responsible for the 9/11 attack. In addition, these classified pages clarify somewhat the links between the hijackers and at least one Saudi government worker living in San Diego. [Un munt de fonts diuen a IBTimes, i nombrosos articles de prensa durant anys en Newsweek, el New York Times, CBS News i altres mitjans ho confirmen, que les 28 págines retraten clarament que el govern Saudita ha tingut com a poc un paper indirecte en donar suport als terroristes responsables del atac del 9/11. A més, aquestes pàgines clasificades clarifiquen un poc les relacions entre els segrestadors i almenys un treballador del Govern Saudita que vivia a San Diego.] Més clar aigua.

Òskar "Rabosa".

El PSOE és la gran estafa. Digueu-li P$x€ (I).

Com podeu vorer cada vegada sent més fòbia cap al P$x€. És per això que vull exposar d'on ve aquesta fòbia, que comença a ser superior a la que li puga tenir al PP. Al cap i a la fi, al PP sé com són, ells no s'amaguen, més enllà del que diguen de boca cap a fora, tots sabem que pensen el fons, i, per tant, no enganyen a ningú.

Com ja sabeu jo soc nacionalista, ara frustrat, ja que la meua nació no existeix a la meua terra, i d'esquerres, terme que cada vegada és més abstracte i que caldria acotar. Açò ho matise perquè quede clar, com gairebé tots els que ens considerem d'esquerres, que sempre he cregut que el P$x€ era un partit d'esquerres, d'allò que es coneix com "socialdemocràcia". Pel temps he anat ordenant els meus pensaments a través de lectures i, sobretot, tractant d'entendre algunes de les coses que feia el P$x€, assabentant-me de què el P$x€ no és més que un partit dissenyat perquè els de sempre manen canviant els titelles. És a dir, el P$x€ no és més que una estafa, dissenyat per a fer-nos creure que existeix una alternativa d'esquerres a la dreta pura, dura i salvatge. El P$x€ és una cortina de fum. Una presa de pèl. Uns ninots venuts a l'oligarquia espanyola. I ara justificaré per què.

El PSOE (Partido Socialista Obrero Español) mor al "Congreso de Suresnes", celebrat a França l'any 1974. Allà van ser elegits Felipe González i Alfonso Guerra. El congrés va ser controlat i, fins i tot, finançat pel CESED (aleshores el servei d'intel·ligència franquista). Franco moria, tothom sabia que després de Franco s'instauraria una "democràcia" (o el que siga que és açò), en tot cas un sistema de partits i calia controlar el tema. No només el CESED també la CIA estava a l'aguait. Kissinger, secretari d'estat americà aleshores, contactarà amb Willy Brant, el líder socialdemòcrata alemany, perquè el PSOE es gire cap a la socialdemocràcia i renuncia al marxisme. La prioritat és crear un partit de "centreesquerra" i barrar el pas al partit que més havia lluitat contra el franquisme i més afiliats tenia, el PCE. El PSOE era un partit pràcticament inactiu des de 1939. Es van passar amagats tota la dictadura. I davant l'oferta que es feien els americans a través de Willy Brant, eixirien com les rates de tots els llocs. Efectivament, el P$x€ renuncià al marxisme i va rebre suport durant la transició del Govern, tal com explica Leopoldo Calvo Sotelo a una entrevista a El Mundo:

P: ¿Cómo se contemplaba a la izquierda desde la UCD?

R: Los que andábamos arreglando UCD entonces no hablábamos con la izquierda. Y estábamos todos profundamente equivocados, pues creíamos que el Partido Comunista podía arrasar en votos. Nos equivocamos completamente y ése fue un error que se mantuvo en los Gobiernos de UCD de Suárez, en los míos, y hasta en los de Felipe. Tal era nuestra impresión que ayudamos con dinero para sus campañas al PSOE de Felipe sobre todo. Nos dijimos: "Vamos a dar dinero a éstos que están muy débiles, para que no se los coma el PCE".

P: ¿Dinero procedente de…?

R: Había muchas fórmulas legales: subvenciones, ayudas, ministerios que tenían dinero para estas cosas, como Presidencia, los sindicatos… Había cantidades utilizables de una manera seria y no prevaricadora. Muchos decían: "Ojo con el Partido Comunista". Por lo tanto, "atendamos a la izquierda razonable, que es la izquierda socialista".

Però a més a més, la ideologia que adoptarà el P$x€ no és una ideologia d'esquerres. La socialdemocràcia és l'assumpció de les idees d'Estat Social i d'Estat de Benestar per part dels anomenats partits centreesquerra. Aquests conceptes són d'inspiració cristiana, els dos, i tenen com a objectiu la supervivència del capitalisme. L'Estat social naix a Alemanya, el concepte el crea un conservador (dreta) per prevenir les revolucions. Lorenz Von Stein va pensar que millorant la situació de les classes baixes, els revolucionaris socialistes i anarquistes tindrien menys possibilitats d'èxit. Aquestes idees les va portar a la pràctica Von Bismark vist el creixement que experimentaven els partits socialistes i comunistes. A les reformes que introdueix Von Bismark les anomena "Cristianisme Aplicat".

El concepte d'Estat de Benestar (Welfare State amb anglés) l'utilitza per primera vegada un bisbe anglicà, William Temple arquebisbe de Canterbury. Amb eixa expressió es refereix a les polítiques keynesianes que s'apliquen a l'Anglaterra acabada la Segona Guerra Mundial. És a dir, són les polítiques d'Estat Social alemany passades pel pensament econòmic de Keynes. I Keynes va ser un economista que fonamental va tractar de "salvar" el capitalisme després del crack de 1929.

Per tant, quan el P$x€ deixa el marxisme i el canvia per "socialdemocràcia" assumeix el capitalisme (les quatre posicions ideològiques dominants capitalistes són: Democràcia-cristiana, Socialdemocràcia, Liberalisme i Conservadorisme) i a un moviment fet per a salvaguardar el capitalisme enfront de moviments revolucionaris. No és d'estranyar, aleshores, que el P$x€ acceptarà diners del Govern de la "Transició" i pactar la Llei electoral per tal de deixar fora al PCE.

Links relacionats

Entrevista a Calvo Sotelo.

 http://www.elmundo.es/elmundo/2007/06/15/espana/1181869879.html

 

La CIA y el PSOE

http://es.scribd.com/doc/21982417/CIA-y-PSOE

Oskar "Rabosa".