LA SEPARACIÓ COM A EINA CREADORA

Quan Déu ens va fer creure que havia acabat la Creació, ara sabem que no va ser així. Potser, per no deixar els humans en la més absoluta misèria, ens va contar una mentida pietosa... Realment, el gros de la tasca estava ja realitzat perquè ja s’havia separat el dia de la nit, el mar de la terra i s’estaven establint les bases per a la posterior estratègia. Una volta creat l’home, i veient que necessitava d’alguna cosa més, va crear la dona.  Amb esta darrera acció, separant la dona de l’home a partir d’una costella, Déu ja va deixar entreveure que recercava allò sublim..., allò que, amb el temps, ho seria tot.

Nit i dia, mar i terra: la separació i la unió són els pilars de la ciència: amb un cervell i una mà es pot aconseguir tot. Nit i dia, mar i terra: amb una espurna de vida i un sol dit es pot aconseguir la resta... I Michelangelo ho va entendre com una unió d’un sol segon, i Kandinsky ens ho va explicar com la gran realitat que hi havia: un trencament! Esta volta com una separació entre allò irreal que es veu i allò existent que es pensa. La geometria estava en la base del nostre pensament i guiava el dit d’Adam cap a Déu. L’abstracció era la gran veritat que s’amagava sota la representació de la realitat.

Però, entre una cosa i l’altra, hi va haver la separació entre el soroll i la música. Un àngel, de nom Beethoven, va crear la Tercera simfonia i acabava el procés creatiu de són pare. Amb l’Heroica, el soroll es va separar de la música i es va donar pas a la realitat que, de manera pictòrica, va representar Kandinsky: la Creació podia donar-se per acabada! Després de tants anys vivint entre sensacions auditives ridícules i desagradables, semblava que el ser humà havia renunciat a la delícia de la música i al plaer més sublim dels sentits.

L’Heroica va estat la gran cirera situada al punt culminant de la Creació perquè, a partir d’esta partitura, el ser humà ha pogut seguir sentint-se l’animal escollit. Però, i abans? Què hi havia? Silenci o soroll. I després? Què hi ha hagut? Música! Música creada pels humans que se saben Déu i allunyada dels sorolls ordenats sota la vella inquisició clàssica que, com he pogut demostrar, es basava tan sols en una unió ordenada de sensacions denominada soroll.

Si pensem que el primer episodi important de la Creació fou l’espurna de vida, hem de pensar que en eixe punt s’inicià la separació entre nosaltres i el creador. Nosaltres, ja majors d’edat des de Beethoven, ara podem entendre que separant ens creem i que la nostra vida, i allò més important que hem aconseguit des que som al món, ho hem aconseguit trencant.

 

Salvador Sendra Perelló

ONE, TWO, THREE, FOUR...

No vull que m’agarre a contrapeu el nou curs escolar i ja he començat a preparar-me. Després d’haver punxat en la meua intenció d’entrar al seminari ―per no tindre el nivell d’anglés adequat― no vull tirar les tovalles en això que s’entreveu ací, a la Comunidad Valenciana. Seguiré lluitant contra els elements per a no quedar-me fora del sistema i, per esta raó, torne a llegir el Gènesi amb la finalitat d’entendre el principi, la causa primera, la Creació!

Darwin ja fa temps que està obsolet ―i amb raó― des que els liberals es van voler aprofitar de les teories evolucionistes per intentar fonamentar una lluita constant, i individual, de l’home contra l’home. No cal seguir argumentant res perquè sé que m’adrece a gent intel·ligent... Però, amb l’evolució oxidada, només ens queda la Creació per anar tirant.

Atenent a la força que estan prenent les escoles religioses ―que ara es diuen concertades― i veient que, fins i tot en les públiques, estan intentant incloure’ns les creences en l’àmbit de les idees, les persones com jo, tot i haver fracassat en la fe, no ens podem quedar fora del sistema. La nova època requerix d’un reciclatge radical: d’una banda, l’anglés i, d’altra, la Biblia. Però, per començar amb la contrareforma, ho hem de fer des de l’inici; des del Gènesi.

Déu va treballar molt, a l’inici; ara, la Creació ja roda sola. Una volta creat l’home, va seguir fent cosetes fins que va pensar de fer la dona, a partir d’una costella del mascle. La creació es va completar i, a partir d’ací, només es pot parlar de coses bones... Però, entre l’home i la dona, va crear altres animalets i, dic jo: faria només masclets o faria també femelletes? Sé que resulta una pregunta incòmoda però algun dia ens l’havíem de plantejar. A cada animalet, mascle, li falta eixa costelleta que s’haurà utilitzat per a crear les femelletes?

Si veiem dos esquelets humans, per saber si es tracta de mascles o de femelles, només hem de comptar les costelles i, si són parelles, estem davant d’un esquelet femení mentre que, si són senars, estem davant d’un mascle. Però, passarà el mateix amb els animalets? Per favor, si en veieu algun, d’esquelet, feu el càlcul i m’ho digueu. L’educació ha de ser religiosa però, també, rigorosa, recordeu! No obstant això, l’altra qüestió, directament relacionada amb la primera, ens du a investigar si els animalets, masclets i femelletes, podien deixar-se dur pels instints més bàsics i pecaminosos mentre que l’home s’havia d’apanyar sol. No em puc imaginar un sol home al món mentre que els animalets, follant i reproduint-se, anaren poblant tot l’espai, sense depredador. Sort que Déu va evitar el desastre creant la dona i ens va dotar de les matemàtiques per a poder comptar les costelletes de tots i totes per, així, poder augmentar la seua glòria, fins i tot a l’escola: one, two, three, four... 

Salvador Sendra Perelló

LA GENÈTICA MASCULINA

L’aventura de cada dia, a l’hora d’eixir de casa, per a un home qualsevol, és enfrontar-se al simple fet de vestir-se. Cada dia eixim al carrer amb el dubte d’anar combinats o no... A mi, personalment, em resulta difícil i, en el cas d’eixos dies en què no estàs massa decidit, o que tens la moral baixa, pràcticament impossible.

Però este article l’escric amb la finalitat contrària, sabedor com sóc dels problemes masculins. I pense que és millor aportar solucions que fer teràpies d’eixes que ens fan creure que sempre estem bé i qui s’enganya és la resta. O, el que és pitjor, teràpies que ens augmenten l’ego i ens fan prendre decisions que poden arribar a ser alarmants, sobre tot per a les pobres persones amb qui hem de compartir espai i temps.

El defecte és de fàbrica; això és el més important per a començar el tractament. Hem d’assumir que els homes no estem creats per a combinar peces de roba. Pense en Adam... Les dones ja es altra cosa. Elles ens poden salvar de qualsevol desastre, en este aspecte. Pense en Eva... Déu va crear Adam i, després, un munt de coses més. Sembla que, ja preveient el que li anava a passar en el futur, va haver de prendre una decisió ferma: crear una dona.

Em permetreu llegir el que hi ha entre les línies del Gènesis i interpretar, per tant, el vertader sentit de la Creació. Que l’home anava a pecar, ho sabia fins i tot el més babau. Però, que les conseqüències serien tan cruels, era difícil d’imaginar. La funció d’Eva, per tant, és més que previsible: salvar l’home de la llibertat d’elecció, entre altres coses de menor importància. No el podia deixar vestir-se a la seua manera o, pitjor encara, a la imatge de Déu, que sembla que també era mascle.

Una volta ficada la pota, el destí ens lligava a l’ús de les fulletes de figuera per tapar-nos. I, des d’ací fins a les formes futures dels vestits, hi ha un salt. Verd amb verd és poc arriscat... A l’hivern, però, la cosa canvia i apareixen les pells i altres teixits, colors i textures. Tot un món de cultura i de saber estar que supera l’ésser més primitiu de la cadena humana: el mascle.

Jo, com a bon lector de la Bíblia, sóc sabedor de les meues limitacions genètiques i les tinc sempre presents. No m’aventure mai i demane consell a les dependentes quan vaig a comprar roba. Una volta informat, sempre trie entre els colors més bàsics, perquè jo sóc bàsic. Quan ja tinc la roba a casa, intente demanar consell a ma mare ―o a alguna persona de molta confiança― perquè em prepare les perxes de cada dia de la setmana i, així, reduïsc les possibilitat d’errar, notablement.

Espere que els meus consells vos hagen sigut d’utilitat i ja sabeu: consulteu, per l’amor de Déu!

 

Salvador Sendra Perelló