Acabe d’escoltar
que Pedrosánchez no ha pogut formar el govern amb Podemas i, la veritat, no
m’ha estranyat gens. Ho deien uns tertulianos
que parlaven sobre els blocs que formen l’actual Congreso: d’una banda, els
progressistes i, d’altra, els conservadors. No sé per què, a Ciudadanos hi ha
qui l’ubica en el lloc dels liberals però no ho fa amb JxCat –o com es diga ara
perquè estic una mica perdut amb este grup. Per contra, als catalans els situa amb
els nacionalistes, i diuen que Esquerra també ho és, de nacionalista, mentre
que Ciudadanos, no. I no ho entenc perquè els d’Esquerra diuen que són
independentistes, i que no són nacionalistes com ho pot ser el PNB. Al PP, el
consideren conservador, però ningú no diu que són nacionalistes, quan sempre
estan envoltats de banderes, quasi a l’alçada de Ciudadanos, i, per rematar,
diuen que el PSOE forma part del bloc d’esquerres, juntament amb Podemas que,
alhora, està format per altres grups, entre ells, els Comuns –que casualment té
el mateix significat que el lloc on es va a fer les necessitats; ja sabeu...—,
o allò que pot quedar d’Izquierda Unida, si no m’enganye. I tot això sense
entrar a definir Bildu –perquè no sé on ubicar-lo, la veritat— ni la resta de
partits més xicotets. Però jo crec que tot és més fàcil, per definir els dos
blocs: d’una banda, els nacionalistes españoles,
i d’altra, la resta de partits. I els únics que poden moure’s, depenent dels
seus interessos, són els del PSOE, que ara estan molestos perquè la resta d’españoles no els estimen i han
d’ubicar-se entre el puzle –ara, estic pensant a canviar ja de paràgraf.
Escanya és una forma
verbal, la tercera persona del singular del present d’indicatiu del verd escanyar que significa ofegar. Quan tens
la veu escanyada és perquè sona fluixa i estranya, moltes voltes a causa
d’haver-te empassat una mica de menjar pel vedat. I sí, ofegats estem una mica
després d’haver-nos empassat tot el culebrón
de la formació del Gobierno quan, en el fons, se sabia que no hi havia amor
i que la parelleta veu el sexe com una prolongació del propi ego –no sé com
m’ha pogut vindre a la ment el títol de l’article ni la relació amb el
contingut, la veritat.
Albert, pensa
que Pedrosánchez s’ha esforçat molt amb eixe 155 que ara ja ni anomenes, i que
ell també és “muy español y mucho español”.
No entenc per què no l’estimes una mica més. I que conste que t’ho dic a tu
perquè a Casado no li ho puc ni esmentar, ja que ell està això: casado. I no voldria que la senyora es
molestara amb el trio, perquè els progres i els liberals veieu la vida d’altra manera.
A la prensa abans solia posar: “matrimonio
liberal busca chic@ para un trío”. Vinga, va, Albert, participa, home –i ja
veus tu com pot acabar una història quan et deixes portar i no atens cap tipus
de tècnica d’escriptura.
Salvador Sendra
