L’EVOLUCIÓ MARXA ENRERE

Tot i ser una persona intel·lectualment situada al segle XIX, en el millor dels casos, he de dir, en favor meu, que és fàcilment qüestionable la impressió que tenim d’haver avançat; i no des d’aleshores, sinó des de fa molt més temps, o des dels inicis de les civilitzacions... Ara bé, pense que allò que hem de fer primer és aclarir que el concepte de civilització que romandrà present a l’escrit és el de Huntington, per modern que em semble.

Llegint Bakunin, concretament Déu i estat, hi ha uns paràgrafs en què l’escriptor qüestiona el concepte de llibertat, fent valer una reflexió sobre els déus i els amos. Escriu que, des del moment que admetem l’existència d’un déu, o d’éssers humans superiors, estem admetem la servitud o, dit d’altra manera, la manca de llibertat. Tant fa que se siga serf de d’un déu o d’un humà perquè el cas, envers la llibertat, no varia gaire.

D’altra banda, rellegint altra obra escrita en la meua època mental, L’evolució de les espècies, de Darwin, i altres obres menors associades, hi he trobat una lleu comparació entre l’estudi de referència i les tesis de Wallace. Enmig d’altres diferències, i em referisc a les evolutives, una divergència es trobava en l’àmbit de l’estudi: mentre Darwin ho feia amb un major interés per les espècies en captivitat, Wallace se centrava en les salvatges. Altres diferències es trobaven en la situació espacial del elements seleccionats, però açò és altre tema.

Respecte a les evolucions, he de dir que Darwin creia en la domesticació com a model per a les seues explicacions, mentre que Wallace la menyspreava. Si pensem així, en una etapa de llibertat posterior a la captivitat, per tant, l’evolució darwiniana tornaria enrere fins a l’estadi previ, quan l’espècie encara era lliure. La historia, però, atorga major importància a Darwin que a Wallace, segurament a causa de la implacable densitat de l’obra d’este home. Wallace, però, té molt de pes quan s’estudien els endemismes i les espècies en llibertat. I la pregunta és ben concreta: penseu que una vaca lletera engabiada i destinada a ser munyida a diari podria tornar a la llibertat amb una mínima possibilitat de sobreviure sense eixe amo que l’alimenta i la protegix?

Si ara ens desplacem, mentalment, de nou, cap a Bakunin, reprenem la tesi que sostenia este home respecte a la llibertat i la superposem a la que acabem de extraure sobre l’evolució en captivitat, la pregunta és la següent: si l’ésser humà es desfera de l’amo i del déu per poder ser lliure, sofriria una tornada enrere fins a l’estadi inicial, anterior a eixa anomenada civilització?

Espere que alguna ment més actual em puga ajudar a resoldre este dilema tan vell i superat. 

Salvador Sendra

ONE, TWO, THREE, FOUR...

No vull que m’agarre a contrapeu el nou curs escolar i ja he començat a preparar-me. Després d’haver punxat en la meua intenció d’entrar al seminari ―per no tindre el nivell d’anglés adequat― no vull tirar les tovalles en això que s’entreveu ací, a la Comunidad Valenciana. Seguiré lluitant contra els elements per a no quedar-me fora del sistema i, per esta raó, torne a llegir el Gènesi amb la finalitat d’entendre el principi, la causa primera, la Creació!

Darwin ja fa temps que està obsolet ―i amb raó― des que els liberals es van voler aprofitar de les teories evolucionistes per intentar fonamentar una lluita constant, i individual, de l’home contra l’home. No cal seguir argumentant res perquè sé que m’adrece a gent intel·ligent... Però, amb l’evolució oxidada, només ens queda la Creació per anar tirant.

Atenent a la força que estan prenent les escoles religioses ―que ara es diuen concertades― i veient que, fins i tot en les públiques, estan intentant incloure’ns les creences en l’àmbit de les idees, les persones com jo, tot i haver fracassat en la fe, no ens podem quedar fora del sistema. La nova època requerix d’un reciclatge radical: d’una banda, l’anglés i, d’altra, la Biblia. Però, per començar amb la contrareforma, ho hem de fer des de l’inici; des del Gènesi.

Déu va treballar molt, a l’inici; ara, la Creació ja roda sola. Una volta creat l’home, va seguir fent cosetes fins que va pensar de fer la dona, a partir d’una costella del mascle. La creació es va completar i, a partir d’ací, només es pot parlar de coses bones... Però, entre l’home i la dona, va crear altres animalets i, dic jo: faria només masclets o faria també femelletes? Sé que resulta una pregunta incòmoda però algun dia ens l’havíem de plantejar. A cada animalet, mascle, li falta eixa costelleta que s’haurà utilitzat per a crear les femelletes?

Si veiem dos esquelets humans, per saber si es tracta de mascles o de femelles, només hem de comptar les costelles i, si són parelles, estem davant d’un esquelet femení mentre que, si són senars, estem davant d’un mascle. Però, passarà el mateix amb els animalets? Per favor, si en veieu algun, d’esquelet, feu el càlcul i m’ho digueu. L’educació ha de ser religiosa però, també, rigorosa, recordeu! No obstant això, l’altra qüestió, directament relacionada amb la primera, ens du a investigar si els animalets, masclets i femelletes, podien deixar-se dur pels instints més bàsics i pecaminosos mentre que l’home s’havia d’apanyar sol. No em puc imaginar un sol home al món mentre que els animalets, follant i reproduint-se, anaren poblant tot l’espai, sense depredador. Sort que Déu va evitar el desastre creant la dona i ens va dotar de les matemàtiques per a poder comptar les costelletes de tots i totes per, així, poder augmentar la seua glòria, fins i tot a l’escola: one, two, three, four... 

Salvador Sendra Perelló

R-TV: Máximo Sandín desmunta a Darwin.

Máximo Sandín és un dels CIENTÍFICS -així amb majúscules- més importants i interessants del nostre temps. No sols perquè haja fet un descobriment enlluernador, o perquè siga el pare d’una teoria totalment acceptada per la comunitat científica. No, les seves teories, que es poden veure a la seua web  http://www.somosbacteriasyvirus.com/, estan lluny de ser universalment admeses. Però, té els collons de posar en dubte la teoria dominant, en contra de tota la majoria de la comunit científica i dels ensenyaments que es donen en escoles i universitats.

A aquesta entrevista posa en dubte a Darwin, explica les seues teories breument, i a més a més ho raona. Raona el perquè, però, a més a més, es capaç de posar en realició la teoria de l’evolució darwiniana amb el pensament econòmic i filosòfic dominant, o al menys el que interessa a les elits. Això demostra que Sandín és capaç de veure més enllà de la seua ciència i de tractar de integrar el pensament darwinià amb les ideologies i els fets històrics dominants a la seua època –i que encara dominen.

En una època –l’actual- on posar en dubte Darwin pot suposar ser objecte de mofa, i comparat amb els creacionistes. En una época on els mitjans de comunicació només transmeten la imatge que hi ha darwinisme o creacionisme, quan en realitat hi ha altres teories sobre evolució que res tenen a veure amb les darwinianes. En una època on el darwinisme és l’escusa biològica per mantenir un sistema ideològic que porta a la dominació de les masses per uns pocs i l’enriquiment bestial d’eixos pocs. En una època com l’actual fer el que fa i dir el que diu Máximo Sandín té molt de mèrit.

Pareu atenció a aquesta entrevista. Et canviarà la forma d’entendre el món.