En els darrers temps proliferen els profetes dels mals temps, que preveuen
catàstrofes. No, no em referisc als al·lucinats que preveuen el fi del món, bé
per la caiguda d’un meteorit, per la vinguda d’extraterrestres, l’arribada de
la Bèstia amb el 666 o qualsevol cosa d’aquestes. Parle des d’un punt de vista
“científic”. Però no en referisc, tampoc, a quin temps farà pel canvi climàtic,
l’escalfament global, per augment de la població, o les mil i una catàstrofes mediambientals
que ens cauran prompte damunt.
Bé supose que al parlar de “científic”, entre cometes, ja haureu pogut
imaginar que parle d’un dels meus temes recurrents, l’economia. “La Ciència”
que ha domina la nostra vida i mort, i més en aquests dies la dels grecs. Sí,
en els darrers temps també proliferen els profetes dels mals temps. Com en tot
en la vida, hi ha els que diuen que tot va de puta mare, que sí que hi ha
errades, desequilibris macroeconòmics, escletxa social entre rics i pobres,
excés d’endeutament... Però, ¿i què? Tot va de puta mare. El mercat s’ho
arreglarà solet –s’autorregularà-. Els cicles econòmics són naturals i qui
millor s’adapte no té res a témer. A més a més, les crisis serveixen per a
netejar el mercat d’aquells negocis que no funcionen, que són ineficients, que
han fet les coses mal o que el mercat les rebutja. El sistema capitalista ens
ha portat la màxima prosperitat, deixem-lo tranquil. Aquests són els
optimistes, el món sempre va a millor.
Per una altra banda, estan els pessimistes. Aquells que ho veuen tot negre.
Alguns ho fien tot a llarg termini, com Niño Becerra, no anuncia plagues
bíbliques cada dos per tres, però pinta un futur gens agradable. També a llarg
termini ho fien els pickoilistes, els de “que s’acaba el petroli” i no tenim
res per substituir-lo, per tant també l’economia se’n va per terra. Després
estan els que anuncien crisis financeres i caigudes de la borsa constantment.
Qualsevol cosa va a provocar una crisi financera, i la pròxima crisi serà “la
mare de totes les crisis”. A vegades, les crisis financeres les anuncien gent
del mateix mercat, com es pot apreciar a MarketWatch, del WSJ, i els seus New
Doomsday poll –enquesta del dia de l'apocalipsi-, que es publiquen tots els
anys entre els grans financers de Wall Street i sempre donen percentatges
altíssims de crisis financeres que mai arriben.
He de reconéixer que tinc tendència a creure’m més els pessimistes que als
optimistes. Però, últimament no n’encerten una. El millor de tot és que sempre
tenen alguna nova explicació de perquè no s’ha produït la crisi que ells de
forma infal·lible preveien com imminent. Que el BCE ara, per fi o per mala sort
–perquè farà la crisi més gran- ha engegat un pla de compra de bons (QE). O bé,
és que la situació d’Àsia ha produït que a Amèrica-Llatina hi haja una pujada
que afavoreix a Rússia, per tant, les borses europees pugen. Encara que semblen
rocambolesques, aquestes explicacions sempre expliquen el que s’ha d’explicar.
Com diu Nassim Taleb -El Cigne Negre- ningú no té ni puta idea del que
passarà, però sempre es troba una explicació a posteriori, s’inventa una
narrativa per explicar el passat, cosa que sovint també passa a les crisis.
La caiguda del petroli d’aquest darrer hivern, ningú la va preveure. Com a
molt, els més informats es preguntaven perquè la família Rockefeller -dels
Rockefeller petroliers de tota la vida, fundadors de la Standard Oil i després
reconvertida en Exxon Mobil- venien les seues inversions en petroli. El pitjor
de tot és que encara no hi ha, almenys de forma accessible, una narrativa única
i “oficial” de la caiguda d’aquests preus. El que vull dir és que els profetes de les
crisis, tampoc les veuen venir quan venen.
Tot açò, ¿per què? Doncs, Keith Neumeyer, president d’una de les empreses
de mineres de plata més potents del món, a una entrevista a Future Money Trends
ha dit que ve una crisi catastròfica i que els multimilionaris van comprant or.
També un altre guru d’aquests, Antal Fekete, creador de la Nova Escola
Austríaca d’Economia, creu que ve una gran crisi i només qui tinga or o terres
es salvarà. Això ho recull El Confidencial a una notícia titulada “Se acerca
una gran catástrofe y sólo se salvarán los que tengan oro y tierras”.
Bé sembla que tard o d’hora hi haurà una altra crisi, és evident, però no
sabem quan ni què la provocarà. Si mirem enrere i les crisis més recents que jo
recorde ara, tenim: - crisi de la borsa del ’87; - crisi econòmica del 91-92; -
crisi asiàtica del 98; - crisi de les puntcoms, l'any 2000 (alguns analistes la
lliguen amb l’asiàtica); - crisi financera de les subprime que porta a la crisi
econòmica. Així que no tinc cap dubte que hi haurà una altra. Però serà tan
terrorífica com diuen aquests? Es lligarà amb una crisi mediambiental? Se li
sumarà la fi del petroli barat i la crisi energètica? No ho sé. Però especular
és entretingut.
Òskar "Rabosa"
