GRÀCIES, SENADOR COSIDÓ!

Quan intentes escriure sobre un tema amb la informació que t’oferixen els mitjans de comunicació, segurament t’enganyaràs, i amb açò s’ha de conviure. Javier Perez Royo, en el seu article “Destrossa descomunal” publicat a l’ARA, especula que Cosidó, el senador malo, malísimo del PP sabia que es publicaria el contingut del missatge en què s’explicaven els arreglets del PP i el PSOE per renovar els càrrecs de la imparcial justícia. El jurista explica, però, que no sap quines són les finalitats que perseguix dit senador amb la publicació.

Cosidó, gràcies! Gràcies per fer públic el missatge en què explicaves el procés de renovació! Ara, però, hi ha gent que demanarà en teu cap, que no és altra cosa que el cap del missatger. Perquè, de qui ha fet la trama, ni se’n parla. I, de les repercussions dels moviments de jutges, tampoc. Fins ara, s’ha dit que hi ha hagut una negociació per situar al capdavant de la justícia un polític vinculat al PP, tot i que encara no se li havia comunicat res a l’escollit jutge, si més no, de manera oficial. També s’ha dit que hi havia altres juristes del Consejo General renovats i, per tant, eixos càrrecs (els vocals) escollirien el president Marchena. Però, tot i que encara no han pres oficialment el càrrec,els afortunats renovadors, sí que se sap què votaran. Finalment –i ací és on vull arribar—, no s’ha parlat que eixos vocals poden abandonar els llocs que ocupen a l’actualitat per a la nova distribució de seients ni de quins són els llocs que interessa canviar als grans partits polítics: corrupció, investigacions obertes, judicis pròxims...?

Si es mouen els caps de determinats jutjats, ho fan per promocionar-los i, de pas, derivar-los cap a altres activitats. Ja deien els romans –els antics— i així ho apliquen els bisbes, que per desfer-se d’algú, no hi ha res com un premi o una millora. Però, què passa amb tot açò? Doncs, que els llocs que ara ocupen eixiran a subhasta, o a concurs, o que correrà la borsa de jutges, o a saber... I, per tant, tota eixa falsa independència judicial que es pregonava haurà saltat pels aires.

Uns diuen que se n’ha d’anar el missatger Cosidó per salvar les institucions; altres diuen que qui ha de dimitir és la ministra de Justícia, per ser la instigadora; uns tercers opten per canviar els sistemes de nomenaments dels alts càrrecs; ningú parla del jutge... però, si en parlen, diuen que ha dimitit! I este és l’últim esperpent perquè ell no pot dimitir d’un càrrec a què no ha sigut nomenat, encara. El jutge Marchena, en el millor dels casos, diuen que ha escrit una carta on rebutja el càrrec però –torne a repetir-ho—, si no n’ha estat nomenat encara... Finalment, he llegit que eixa dimissió l’honra com a jutge, com si no se sabera de quin peu coixeja i com si es tractara d’un element alié a tot el procediment, quan ha estat ell el punt central del destrellat.

I ja, per si hi haguera algun dubte de la politització –i esta volta amb tota la legitimitat per fer-ho— el Gobierno acaba destituir l’advocat que el representarà en el judici contra els líders del procés independentista el mateix dia que Gabriel Rufián i Borrell munten un circ descomunal al Congreso que no venia al cas però que, si ho pensem amb el cervell de Pérez Royo, desvia l’atenció de la destitució del jurista i fa que se’n parle de la forçada baralla.

Salvador Sendra

LES SIGLES D’UN PARTIT DEMOCRISTIÀ

«Con el Partido Popular, yo me siento seguro». I, en el fons, este enunciat té raó si s’analitza des del punt de vista filològic. En primer lloc, i per realitzar la dura tasca analítica, hem de quedar-nos amb les lletres inicials del Partido Popular, o siga, amb PP. Tot seguit, hem de pronunciar eixes sigles de manera correcta: pepé. Finalment, cal saber que l’accentuació de la darrera e és un motiu de consens.

Prostituta, puta, meuca, bagassa, barjaula, bandarra, marcolfa, marfanta o maturranga són sinònims. Nosaltres, però, hem de fixar-nos en la segona (puta) per endinsar-nos en la seua etimologia llatina i trobar que putativus significa, poc dalt o baix, pensar o estar en lloc de. Per a eixa segona paraula, caldria afegir que una persona pot estar amb la meretriu i pensar que..., o saber que fa la funció de l’esposa. Putativus, per tant, passa per estar en lloc de.

El famós José de Natzaret, marit de Maria i pare de Jesús, era el tutor del xiquet, més que el seu pare biològic. Per tant, la seua funció era la d’estar en el lloc del pare, en este cas, en el lloc del colomet de l’Esperit Sant. José, a més, és un nom molt utilitzat per als batejos per als noms compostos i, curiosament, després els barons nominats són coneguts com a Pepe. Eixe Pepe, però, no és més que una abreviació del patre putativus que he descrit abans i que, lligant els caps, emparentaria amb altres paraules ací descrites. De fet, en alguns textos apareix amb les lletres PP.

El Partido Popular és una formació democristiana, cosa que significa que coneix la xicoteta descripció que he fet abans. Però, realment creieu que Casado encaixa en el perfil de pater putativus? Com a ciutadans, no estàveu més segurs amb Mayor Oreja o amb Mariano Rajoy? I ho dic perquè cal recordar que, per a un partit tan presidencialista, la feixuga càrrega de la paternitat a mitges que du associada a les sigles (PP o pepé) requerix d’un home amb barba o, si més no, d’un mascle amb bigot.

Salvador Sendra

PPsicòpata.

A les darreres setmanes s’ha constatat l’aïllament del PP a l’hora de fer govern. Tant el President del Govern en funcions, Mariano Rajoy, com la premsa cavernícola de dretes, es farten de demanar una Gran Coalició per tal de fer un govern estable, a l’ús de “les democràcies més avançades” –entengueu Alemanya-. Ells que ara van de demòcrates avançats no han entès res. No s’han adonat que el problema de la seua marginació no és “els altres”, “la esquerra” que no pot ni veure a la dreta. No va d’això. Pel que fa a la ideologia econòmica el P$x€ està a tocar del PP i C’s. El gran problema és que el PP té un comportament psicopàtic.

Amb unes poques línies repassarem breument els trets fonamentals dels psicòpates i veureu fàcilment com el PP els reuneix, llevat d’aquells que òbviament només poden ser atribuïts a persones físiques:

a) Encant superficial, gran capacitat verbal  i intel·ligència:

És indubtable que el PP des de l’arribada d’Aznar, era un partit amb encant. Davant el desgast del P$x€ de Felipe González arribava una nova gent al PP, els Aznar, Zaplana, Rato, Cascos, etc., que pareixien més moderns, ja no eixits de la transició. Amb un discurs optimista, que volia semblar més Europeu. Tots engominats, tots ben vestit, lluny de la imatge carca de la generació de la Transició. L’encant, el discurs europeu modern resultaven atractius. A més a més, era gent que semblava preparada, intel·ligent, i intel·ligents foren en desgastar al P$x€ i vendre il·lusions a la gent després de la catàstrofe Felipista-P$x€ra.

Més endavant hem pogut comprovar com la majoria dels seus projectes, i més a la Comunidad Valenciana, són enlluernadors però superficials.

b) Escassa fiabilitat i insensibilitat en las relaciones interpersonals generals:

Com a partit mai s’han mostrat fiables, i les relacions amb altres partits sempre han passat per interessos, per assolir el poder. Eren capaços de pactar amb el CiU i el PNB si no tenien majories absolutes, però que assoleixen majories absolutes, actuen despòticament, incloent amb els que han sigut els seus socis i els partits ideològicament més propers a ells. No tenen ninguna cura per mantenir llaços amb els altres partits, degut al seu tarannà autoritari. Això es demostra ara, havent sigut el partit amb més vots i diputats, no troba ni un sol partit que recolze la seua investidura, ni Coalició Canaria, ni PNB, ni CiU... està absolutament aïllat per haver sigut un dèspota els darrers quatre anys.

c) Falta de remordiments i vergonya:

No senten cap vergonya per ser els hereus del franquisme, no tenen cap remordiment pels crims del franquisme, no s’avergonyeixen de que encara hi haja més de 150.000 persones soterrades en cunetes. I això els deferència de qualsevol partit que no siga d’extrema dreta d’Europa, la Democràcia Cristiana alemanya condemna sense pal·liatius el nazisme, si volen comparar-se amb ells eixa es primera lliçó que haurien d’aprendre.

Per no sols això. No tenen cap vergonya per malversar diners públics amb aeroports, infraestructures deficitàries, inútils i/o absurdes. No tenen cap vergonya ni remordiment per tirar diners amb sobrecostos bestials.

No tenen cap vergonya pels casos de corrupció, ni pel finançament il·legal, ans al contrari, actuen amb un xuleria que espanta.

No tenen cap vergonya en utilitzar i manipular amb els morts del terrorisme per guanyar vots.

No sols aquestes conductes, però el lector sabrà afegir totes aquelles conductes que farien posar vermell a qualsevol persona normal i en el PP són defeses sense cap remordiment ni vergonya.

d) Conducta antisocial sense un motiu que la justifique, comportament maliciós i manipulador, comportament irresponsable, estil de vida parasitari i manca de metes realistes a llarg termini:

Tots aquests trets els reuneix el PP sense cap mena de dubte. És faria llarguíssim entrar en detall amb tots ells, però no obstant en podem ressaltar alguns.

Utilitzar sense justificació els aparells repressius de l’Estat de forma brutal en manifestacions pacífiques, incloent policies que rebenten les manifestacions per justificar la posterior agressió per part dels companys. Amb tot això fan uns excessiu i injustificat de la violència encara que siga contra menors, com el cas de la “primavera valenciana”. No sols això, són capaços d’enviar uns titellaires a la presó per un obra de ficció. No tenen cap escrúpol en fer lleis repressives que vulneren els Drets Humans.

De la irresponsabilitat millor no en parlem, des de com portar l’accident del Prestige –tot un despropòsit des del començament fins al final-, les mentides del 11-M –amb 200 morts per davant-, fins el cas Castor, provocant petits terratrèmols. Altra vegada la irresponsabilitat amb la gestió de diners públics. Irresponsabilitat amb firmar contractes de gestió privada de sanitat garantint beneficis. Irresponsabilitat amb les infraestructures inútils, projectes absurds...

L’estil de vida parasitari és més que evident, no sols el comportament individual dels membres corruptes del partit, també com a partit. Finançament il·legal, fer-se una seu amb diner negre de la corrupció, etc.

e) Autoestima exagerada, egocentrisme patològic i manca d’empatia, crueltat i insensibilitat:

Que al PP tenen una autoestima exagerada i egocentrisme patològic és més que evident. Veiem si no com es creuen que són el Partit que rescata a Espanya de les crisi, com és creuen els únics garant de la unitat nacional. Com es creuen que sense ells l’Estat estaria a la misèria i trencat. Ells són els més capacitats per administrar el destí de l’Estat.

La manca d’empatia també és evident. No els importa els desnonaments, no els importa la pobresa infantil, no els importen les víctimes de les estafes bancàries, no els importen els familiars de les víctimes de la repressió franquista a la postguerra, etc. Són incapaços de posar-se al lloc de l’altre i sentir dolor que estan patint. Tot això els fa cruels i insensibles.

f) Judici deficient i dificultat para aprendre de la experiència, incapacitat patològica para acceptar responsabilitat sobre els seus propis actes:

En el llarg repàs que hem fet demostren que no tenen un judici aplomat, que no aprenen res, doncs ni se’n penedeixen i a més es justifiquen. No accepten cap responsabilitat, ni per corrupció, ni per malbaratar el diners, ni per cap de les seues accions. Ens al contrari altius i orgullosos defensen les seues barbaritats a capa i espasa. 

El problema que té el PP no és ideològic. El P$x€ no té cap objecció en pactar amb la dreta, el problema que té el PP és del seu comportament psicopàtic.

 

Òskar "Rabosa".

Gràcies, Rajoy! Gràcies, PP!

En els darrers dies des del PP estan llançant un missatge: Gràcies espanyols, perquè gràcies al vostre sacrifici hem pogut posar fi a la crisi econòmica. Ara els números sí que els eixen. Ara que s’acaba la recessió i que prompte tornarem a principis del 2000 quan ells governaven, ens agraeixen els nostres sacrificis per poder superar la crisi.

Ara que ja ens salvem, gràcies a les supermegamesures estructurals, que han adaptat la economia espanyola al s. XXI, creant un mercat laboral flexible, enfortint el sector financer, rescatant les empreses que viuen el BOE, etc.; ara que des del FMI posen com a model de “fer reformes estructurals a Espanya”; ara que la Comissió Europea millora les previsions de creixement per Espanya; ara toca que nosaltres, el poble, agraïm al PP i especialment a Rajoy el seu sacrifici personal per España.

Perquè el poble ha tingut que veure com els salaris eren cada vegada més baixos; té que acceptar contractes laborals que ja no arriben ni a ser “basura”; es mantenen nivells de desocupació insostenibles; s’han pujat els impostes indirectes que afecten més als més pobres, mentre s’han abaixat als més rics; molts pares han vist com els seus fills passen gana, més de dos milions de xiquets no mengen el que cal; els nivells d’exclusió social són de nivells de països “tercermundistes”; la classe mitjana ha desaparegut pràcticament; els menjadors de Cáritas s’han omplert; els desnonaments han sigut el pa nostre de cada día; han tingut que veure con s’acaben les beques de menjador; els estudiants han vist com les beques per estudiar son inexistents mentre els pugen les taxes a les Universitats; els autònoms han vist com els seus negocis s’enfonsen, molts amb deutes que aguantaran pràcticament de per vida; etc. Tots els mals que vosaltres ja coneixeu i que probablement heu patit.

Resulta evident que el poble ha patit, i encara patirà. Tot ha sigut pel bé de la “nación española”. Però ara, gràcies als PP i a Rajoy, tots aquests patiments s’acabaran. Prompte tornarem a treballar tots, a guanyar diners i a gastar-los en mariscades, a poder entrar a qualsevol centre comercial i dir: “Això ho pague jo”. Prompte, tornarà la felicitat. El cel a la terra. Espanya serà el País de Xauxa, on els rius seran de mel, lligarem els gossos amb botifarres, tots tindrem Mercedes, BMWs, Audis, per a anar a treballar de manobre o de gepsàire...

Com el PP, i especialment, Rajoy ho han fet/faran possible, és hora de donar-los les GRÀCIES. Perquè el poble ha patit, però, ¿i ELLS? Si sabéssiu el que han patit ells.... Una cosa que no es pot ni imaginar. Una cosa  molt gran. Ells han patit el que no està escrit.

 

Oskar "Rabosa"