Lliçó de Realpolitik.

Fa poc va haver-hi una notícia que ha passat semidesapercebuda. Cert és que ha alçat un cert revol, però ha passat de pressa. No és que siga un fet molt extraordinari, però si ens val de fil per a una reflexió sobre la "realpolitik" i sobre el fet de canviar "el sistema des de dins del sistema". També de com la política és l'art del possible, encara que alguns encara vulguem creure que hauria de ser, com diu Zizek, l'art del imposible.

Fa unes setmanes resulta que va anar el nostre Rei, d'aquesta Espanya i de totes les Espanyes possibles, a Aràbia Saudi amb una delegació comercial al darrere, com sol ser habitual, com feia el seu pare que també va ser el nostre Rei (i que diuen que s'enduia comissions pels tractes que es feien). Bé, d'aquest viatje de reis i empresaris va eixir un negociet per algunes empreses que tenen seu a Cadis. On resulta que és Alcalde un jove, o no tant jove ja, que diu que és antisistema, anticapitalista, pacifista i algunes coses més. A aquest xictot tot el món l'anomena "Kichi", que no sé que vol dir en andalús de Cadis, i cal buscar a la wikipedia per saber que li diuen José María González Santos. El tracte que van tancar el nostre Rei i els nostres empresaris era la venda d'uns vaixells de guerra a la democràtica Aràbia Saudita. Per descomptat, eixos vaixells de guerra, com les armes venudes a Israel a l'era Zapatero, no serveixen per a matar a ningú, i molt menys a la matança que estan fent els saudites al Iemen.

L'empresa que farà eixos vaixells es diu Navantia, una empresa a més a més pública, i el negociet serà per uns 2.000 milions d'euros. Resulta que la dita empresa té drassanes a Cadis, i Kichi celebra l'acord amb Aràbia Saudita perquè això farà que els gaditans tinguen feina. Això ho va dir a un Salvados, i la que es va muntar va ser tremenda. Sembla, també, que es va reunir amb el comité d'empresa de Navantia per reclamar més carrega de treball a les drassanes de Cadis. Molts companys de "Kichi" van posar el crit al cel. Li han dit de tot, més o menys.

Tant li han dit, que el "Kichi" va tindre que recorre a El País per explicar-se. Com no, a El País estarien encantats que l'anticapitalista, antisistema, pacifista i algunes coses més, entrara en raó. Aplicara criteris sensats. Bons per a l'economia del país. "Kichi", l'antisistema, anticapitalista, pacifista i no sé quantes coses més, s'havia donat de nassos amb la realpolitik. Ser antisistema, anticapitalista, pacifista i algunes coses més, està molt bé. És de puta mare. Voler fer política, per canviar tombar el capitalisme, canviar el sistema, i portar la pau a tot el món mundial, està més puta mare encara. Ara bé, ¿tot això com es fa? ¿Com canvies el sistema? ¿Com et carregues el capitalisme? ¿Com portes la pau al món mundial? Doncs, cal fer una "jartá" de coses.

Mentre penses que s'ha de fer una "jartá" de coses, hi ha atur, hi ha gent que para al carrer si no té feina, etc., i el pobre "Kichi" no pot fer res per a tota eixa gent. Sí, alguna ajuda social si Montoro el deixa. Però fer, fer, el que es diu fer, no pot fer res. I la gent vol feina. Li importa una merda si fan corbetes, o destructors, i són per a Aràbia Saudí o per Veneçuela, o si són per Alemanya o Dinamarca. El pobre "Kichi", que no pot fer res, damunt ha de guanyar unes altres eleccions. I si diu que no vol els vaixells, perquè ell és antisistema, anticapitalista, pacifista i totes les altres coses, no el vota ni sa mare. Ja no parlem si fa alguna acció per tal d'evitar que els vaixells els construïsquen a Cadis.

No seré jo qui critique al "Kichi". Prou té amb el foc amic. Jo tampoc sé que faria al lloc d'ell. Probablement, faria el mateix. Aquest post no és contra ell. És simplement una mostra de com "no es pot canviar el món" des de la política. Ells diuen que són antisistema, però quan entren dins de la política del sistema, ells són el sistema. Aleshores deixen de ser antisistema, i han de fer el que cal fer. Realpolitik.

Qui vulga canviar el sistema, no pot entrar al sistema... no pot ser-ne part.

Òskar "Rabosa".

Els Gossos de la Guerra.

 

All pity choked with custom of fell deeds:

And Caesar's spirit, ranging for revenge,

With Ate by his side come hot from hell,

Shall in these confines with a monarch's voice

Cry 'Havoc,' and let slip the dogs of war;

That this foul deed shall smell above the earth

With carrion men, groaning for burial.

¡Las acciones bárbaras sofocarán toda piedad! ¡Y el espíritu de César, hambriento de venganza, vendrá en compañía de Atis [La diosa la venganza], salida del infierno, y gritará en estos confines con su regia voz: «¡Matanza!», y desencadenará los perros de la guerra! ¡Este crimen se extenderá a todo el universo por los ayes de los moribundos solicitando sepultura!

William Shakespeare, Julius Caesar: Act 3, escene 1

Now let it work! Mischief thou art a foot

Take thou what course thou wilt

¡Ahora, prosiga la obra! ¡Maldad, ya estás en pie! ¡Toma el curso que quieras!

William Shakespeare, Julius Caesar, Act 3, Escene 3

Certament no hi ha res nou baix del Sol. El que ha passat a Brussel·les ve descrit als textos clàssics, com aquest de William Shakespeare, Juli Cèsar. En el primer dels textos William Shakespeare pose eixes paraules en boca de Marc Antoni. Una vegada han assassinat a Cèsar, Marc Antoni demana poder dir unes paraules al funeral. Els conspiradors, que saben l’estima que tenia Marc Antoni vers Cèsar, li ho concedeixen, no sense que alguns expressen els seus dubtes. Marc Antoni sap que la mort de Cèsar i les seues paraules al funeral portaran conseqüències: “es soltaran els gossos de la guerra”. Més endavant, quan ell ja ha parlat al poble, i poble reclama venjança contra els traïdors, exclama: “Maldat ja estàs dempeus, vés on vulgues”.

La ignorància i l'estultícia generalitzada porten als líders i opinadors europeus a dir que els atacs són un atac general contra els valors occidentals, contra la Llibertat i contra la Democràcia. Uns arguments tan simples i tan buits com els dels conspiradors que mataren a Cèsar, quan deien: Cèsar vol ser Rei. No, no és això, el més normal és que els que causen els problemes al final no ho vulguen reconéixer i, a més a més, han de buscar excuses barates.

L’excusa barata serà dir que els fonamentalistes islàmics són el pitjor de Món, uns bàrbars sense escrúpols, fanatitzats, que assassinen en nom d’un fals déu. Aquests fonamentalistes, radicalitzats amb l’odi a Occident, al que representa Occident, que no és altra cosa que valors com Drets Humans, Llibertat, Democràcia, etcètera. Però el que no reconeixeran, aquests venedors de fum, és que els occidentals, si bé ens donem eixos valor a nosaltres mateixos, no hem deixat de comportar-nos com hipòcrites en tot moment. D’aquesta hipocresia ja en vaig parlar al post Essers humans de primera i segona.

Però a més a més, Occident ha creat aquesta raça nova de “gossos de guerra” i els ha ensinistrat. Els volien utilitzar per als seus interessos, no en benefici dels súbdits d’Occident, sinó en benefici d’uns pocs, les elits que controlen els mercats internacionals financers i del petroli, principalment. Occident ha finançat i entrenat Al-Qaeda en el passat, ha finançat i entrenat l’ISIS perquè lluitaren contra Bashar Al-Assad, han permés que els amics Al-Saud (la família regnant a Aràbia) finançaren les madrasses, autèntic niu d’expansió del fonamentalisme wahhabbista, etc.

El drama d’Occident, i la diferència amb els personatges de l’obra de Shakespeare, és que Occident assumeix el paper de traïdor i, a més a més, solta els gossos de la guerra. La maldat que occident ha creat o ajudat a crear, s’ha posat dempeus, i ara va on vol.

Òskar "Rabosa".

LA MECA DEL NEGOCI

La Meca és una de les ciutats més importants de l'Aràbia Saudita perquè hi ha la Kaba. Per a nosaltres, una meca és un lloc d'arribada, des del qual ja no es pot progessar més, exceptuant el viatge mateix paradís. Realment, la Meca no té res d'especial, si la descontextualitzem; enmig d'un desert, separada de la mar, amb poca aigua... Però, alhora, és el lloc més important per als musulmans perquè Agar i Ismael van arribar-hi abandonats pel mateix Abraham i, ajudats per l'àngel Gabriel —molt faener sempre—, que els va indicar una font d'aigua dolça, van poder sobreviure a la sed. Abraham és encara el patriarca comú i, des d'ell, hi ha hagut el primer cisma religiós. Cal recordar que el nostre catecisme només reconeix Issac, fill de Sara.

Arribar a la Meca —o a la meca— és arribar a la màxima aspiració i, quan una empresa española va rebre la important ordre de realitzar la via de tren d'alta velocitat que hauria d'unir esta ciutat amb la de Medina, poc va faltar perquè declararen un dia de festa nacional. Quan convé, els interessos particulars d'una empresa multinacional —ho escric dos voltes: multinacional— es troben lligats al progrés de l'estat-nació però, això només passa quan convé o, com en el cas de l'Abraham cristià, s'obliden mots com primogènit per aplicar-lo a Ismael.

Com que ara no tinc ni temps ni gana per explicar-vos el sistema polític saudí, ni la seua peculiar legislació, em podeu fer el favor de buscar —per decorar este escrit— la informació a la premsa. A més, també hi podreu trobar la base de la seua economia, tot i que voreu que no hi ha massa transparència quan s'intenta esbrinar la lletra menuda dels organismes oficials. Sobre Xina, tot i que ja vaig escriure algun article en el seu dia, també podeu recercar informació semblant a la d'Aràbia, o de Russia, per exemple, o d'altres estats com Kuwait o Marroc.

Els negocis amb els indrets esmentats abans són importants per a un estat com el nostre, i més si tracten sobre coses tan bàsiques com l'energia, la mà d'obra barata o la construcció. Ningú pregunta sobre la qualitat de la democràcia, en el remot cas que hi haja algun d'estos estats que en tinga, ni sobre el respecte als drets humans. Tampoc es qüestionen les lleis de la competència ni la qualitat dels concursos d'adjudicació, així com el vertader preu de les matèries primeres que arriben als usuaris. Però, fins i tot, el cinisme arriba a extrems com el d'Itàlia on, per aconseguir un volum de negoci de dèsset mil milions d'euros, s'ha arribat a cobrir les estàtues clàssiques per ofensives, o en el cas de l'España d'Aznar, quan la ministra Palacio i la reina es plantejaven de cobrir-se el cap amb un vel per no incomodar, amb la seua condició de dona, l'antic president Jatami. Al final, tot es va arreglar evitant el contacte i qualsevol pregunta incòmoda sobre democracia, llibertat, drets humans, legislació o res paregut.

Ara bé, cap cosa que escrit supra és important perquè allò vertaderament cabal per als españoles és la qualitat democràtica de Venezuela i de Cuba, tot i que esta segona ja ha estat deixada de banda perquè oferix negoci, per xicotet que siga. Vos imagineu, per un moment, que Venezuela traguera a concurs —sense concurs— la gestió dels pous de petroli i que Repsol monopolitzara el negoci? Vos imagineu que ACCIONA accedira, també sense concurs públic, a realitzar una ruta marítima entre Caracas i l'Havana? Ja ho sé... ja ho sé! FCC hauria de fer el canal entre la capital de Venezuela i la mar, però amb les mateixes condicions de contractació i els sobrecostos associats! Però, vos imagineu finalment que, per una temporadeta, fóra Pablo Iglesias qui assumira la condició de Juan Carlos I per visitar i tramoiar a l'Aràbia? 

Salvador Sendra

ISIS: i ara què fem?

Al post anterior, Éssers humans de primera i de segona, parlava de la hipòcrita forma d’estar-al-món dels Occidentals. Però això no pot llevar que l’ISIS és un grup de salvatges, del pitjor que hi ha damunt d’aquest planeta. Pense que alguna cosa s’haurà de fer amb ells. I aquesta cosa no és altra que liquidar-los. No crec que amb aquesta gent es puga raonar de res. No crec que la solució siga deixar-los campar lliurement: “no els toquem ni els diguem res que així, a lo millor no ens tornen a atacar”. Tampoc crec que no fent res es mantindrà la pau, com diu l’Ada Colau, ni els que repeteixen allò de la violència engendra violència, per tal oposar-se als bombardejos francesos després de l’atemptat a París. Malauradament, la violència ha arribat i arribat per quedar-se i amb els salvatges de l’ISIS i amb el fonamentalisme islàmic no valdran clavellets i bones parauletes. Cert també que des d’Occident hem engegat o posat la gasolina a l’espiral de violència i ara que ens explota als “morros” ens posem les mans al cap.

Malgrat que es força conegut que: als inicis de l’ISIS va estar subvencionat per Qatar i per Aràbia, que els EEUU els van recolzar amb entrenament militar; que els Toyota amb què es mouen pel desert carregats d’armes van ser pagats pel Pentàgon; que el petroli amb el qual es financen acaba a empreses Occidentals; que 40 països entre ells membres del G20 –Putin dixit- han estat ajudant a l’ISIS; que no ha hagut intenció d’acabar amb realment amb ells de cap forma fins ara; etc. I que tot això, era per enderrocar a Bashar Al-Assad; aprofitar una zona d’alt interés geoestratègic per a interessos Occidentals amb un govern titella a Síria; tenir una eixida de petroli al mediterrani sense passar pel Golf Pèrsic ni per Canal de Suez; que a més a més, Rússia, sense Bashar Al-Assad, perd l’única base naval al Mediterrani; etc. No hi ha cap dubte que Occident deu acabar ja amb l’ISIS o afrontar més atemptats com el de París. Cosa que seria molt insuportable per als súbdits dels països europeus.

Acabar ISIS podria ser relativament fàcil. Si no s’ha fet fins ara, ha sigut perquè als EAU i a Europa no els ha interessat. Òbviament, el primer que s’ha de fer és acabar amb les fonts de finançament de l’ISIS. La venda de petroli, que els reporta 2 milions de dollars diaris segon diuen, no es paga amb efectiu, cash, es paga mitjançant transferències bancàries i això ho fan bancs, congelar els comptes si ho desitgen, seria fàcil. La venda i el pagament de camions per transportar el petroli, també es fa mitjançant bancs. La venda d’antiguitats, si es vol, també es pot acabar amb ella, no crec que siga difícil seguir els rastres de peces úniques, i a més a més els diners tampoc aniran en cash. El tràfic d’armes, les armes que compren a gavelles, no em digueu que la CIA i la resta de serveis d'intel·ligència no saben qui són els traficants. Vendre milers i milers de fusells, llançagranades, milions de bales, etc., no ho fan quatre desarrapats a una cantonada de qualsevol ciutat. Totes eixes activitats que fa l’ISIS no poden passar desapercebudes pels serveis d’intel·ligència, és més, si ho fan, és perquè els ho permeten quan no els ajuden directament.

Hom pot dir que la prova més clara de què Occident té intenció d’acabar amb l’ISIS és el bombardeig que fan. D'acord, però, ¿per què no bombardegen les plataformes d’extracció de petroli? ¿Per què no els bombardegen els camions de transport del petroli –les fotos que ha fet públiques Rússia demostren que no poden passar inadvertits per cap satèl·lit, capaços com són hui en dia de veure’ns la marca del cigarret que tenim a la boca-? ¿Per què no s’ha atacat de forma més efectiva l’ISIS? La resposta està clara, altra vegada, no hi ha hagut gens d'interés de fer-ho. Quan es vullga fer, es farà. A més a més, l’ISIS té 30.000 combatents, per acabar caldrà enviar tropes per terra. Quan es vullga acabar en l’ISIS s’haurà de fer. Mentrestant, no s’acabe amb les fonts de finançament de l’ISIS, el petroli, es pose fre a la compra d’armes, mentre no s’ataquen les arrels i mentre no s’envien tropes, tot el que diguen que s’està fent per acabar amb l’ISIS és pura mentida. És fer com si es fera però sense fer-ho de veritat.

Però tot intent d’acabar amb ISIS, encara que es prenguen totes les mesures esmentades i algunes més, serà inútil si des d’Occident no canviem res. Si es segueix permetent que Aràbia seguisca subvencionant les madrasses, si es segueix actuant de manera hipòcrita, si les estratègies geopolítiques segueixen sent les que més interessen a les multinacionals occidentals, si no canvia la relació amb les altres potències, si quan torne a ser útil es finança o es permet que les monarquies petrolieres financen altres grups islamistes, etc. Perquè no fer tot això portarà a l’aparició de nous grups: primer va ser Al-Qaida i totes les seues branques; ara ha vingut l’ISIS; després vindran altres. Occident té que canviar la seua manera d’estar-al-món i això ara no toca, no interessa. Per tant, si realment es vol, s’acabarà amb l’ISIS, però acabar amb l’ISIS no canviarà res.

 

Òskar "Rabosa".

Wahhabisme, Aràbia Saudita i War on Terror.

El wahhabisme és un corrent de l'islam fundat al s. XVIII per Muhàmmad ibn Abd-al-Wahhab. Propugna un retorn a l'islam original, al de Mahoma i els primer califes, i consideren que la decadència del món islàmic s’ha produït per abandonar els plantejaments i l’esperit original de l'Islam. També consideren que la xaria és l'única llei, no distingeixen entre la llei civil i la xaria, a més consideren que les constitucions dels Estats islàmics deuen fonamentar-se amb la xaria.

 

Aquest corrent és defensat per la família Al Saüd d’Aràbia. Una dinastia que porta regnant des del s. XVIII, i que ha posat el seu nom a l’Estat –dir Aràbia Saudita és com dir Espanya Borbònica-, van adoptar el wahhabisme, convertint l’Aràbia en un Estat monàrquic absolutista i teocràtic. La xaria és la llei; no hi ha llibertats; les dones estan, almenys, tan putejades com a l’Afganistan dels talibans; no se les permet eixir de casa si no van acompanyades per un home de la casa; no se les permet conduir –fàcilment recordareu la dona que va desafiar aquesta prohibició-; les condemnes físiques –a fuetades- o la pena de mort és pràctica habitual; no han firmat ni ratificat tractats internacionals de Drets Humans fonamentals com els que protegixen els xiquets, els treballadors immigrants, contra la tortura, etc.

A més a més, Aràbia Saudita expandeix el wahhabisme arreu del món, mitjançant la creació de madrasses, escoles on s’ensenya l’Alcorà i se’ls adoctrina en aquest corrent fonamentalista, també paguen la construcció mesquites, on els imans adoctrinen en el wahhabisme. Les madrasses i les mesquites pagades per Aràbia són les principals fàbriques de jihadistes. A Noruega han prohibit que es facen mesquites finançades pels Al Saüd. A l’Estat espanyol, la mesquita de M-30 de Madrid està integrament finançada per Aràbia, i també va ser construïda pels Al Saüd. En un reportatge publicat a El País (no posaré el link perquè no en reclamen el canon) titulat Tensión en la Gran Mesquita, es conta com un grup encapçalat per el siri Imad al Naddaf va entrar a la mesquita de València, va canviar els panys i va prendre possessió de la mesquita per "unificar la doctrina religiosa en Valencia". Aquest grup va negar ser finançat per Aràbia, però rebia diners de la mesquita de la M-30, és a dir, dels àrabs encara que via indirecta.

Tots els grups salafistes, des de branques d’Al-Qaeda fins a partits polítics, tenen com a base de la seua doctrina el wahhabisme. De fet la paraula ve de salaf vol dir “predecessor” o “ancestre”, que és el fonament del wahhabisme, tornar a l'islam de l’origen. Totes aquestes branques són finançades per Aràbia. Els terroristes també, de fet està demostrat que l’ISIS o Estat Islàmic va ser armat amb diners de l’Aràbia i de Qatar, i entrenats per la CIA, per lluitar contra Bashar Al-Assad a Síria.

Hom es pot preguntar perquè tot aquest sermó sobre el wahhabisme, i amb raó. Però, el cert és que sense parar-se a pensar que hi ha darrere dels islamistes no es pot entendre res. Les organitzacions islamistes, els terroristes islamistes, els partits polítics islamistes, necessiten diners. Sense diners no poden comprar armes. Sense diners no poden tenir camps d’entrenament. Sense diners pot haver-hi gent que es dedique exclusivament a adoctrinar. Sense diners no poden haver-hi persones que paguen bitllets d’avió a camps d’entrenament. Sense diners no poden haver-hi escoles on s’ensenye una visió radical de l'islam. Sense diners no hi hauria una expansió de l'islamisme radical a mesquites de tot el món. Sense diners no anirien a les eleccions. El wahhabisme busca estendre la seua influència i poder arreu del món. El wahhabisme és l’Opus Dei islàmic, amb una diferència, els wahhabistes tenen tot els diners del productor de petroli més gran a escala mundial. I tot això ho paguen els Saüd d'Aràbia.

La gran paradoxa i el motiu d’aquest post, és que els EUA protegeixen a la dinastia Al Saüd i l’Aràbia, i per tant aquest moviment radical, a l’hora que declaren la War on terror (la guerra al terrorisme islàmic). Si per una banda els EUA diuen combatre el terrorisme, que suposadament va fer l’atemptat contra les Torres Bessones, per una l’altra banda són aliats de qui fomenta i expandeix les idees que tenen els suposats terroristes. És sabut que la CIA va entrenar Al Qaeda -un grup que té com a base ideològica el wahhabisme-, de fet ells van batejar amb eixe nom l’organització. Al Qaeda vol dir “la base”, la base és per la base de dates de la CIA, on es recollien els noms i les activitats dels mujahidins que els ianquis entrenaven i finançaven per lluitar a l’Afganistan contra l'URSS als anys ’80.

Perquè els EUA protegeixen l’Aràbia dels Saüd si saben que fomenten el islamisme radical? Pel petroli. Aràbia és el major productor de petroli mundial, i gaire bé tot el petroli dels àrabs está explotat per empreses nord-americanes. Si veieu el documental "Fahrenheit 9/11", de Michael Moore, s'explica perfectament els lligams entre els àrabs i els EUA, concretament amb la família dels Bush.

La relació és clara: els EUA, les empreses nord-americanes, exploten el petroli de l’Aràbia, i a canvi deixen als Al Saüd fer el que els done la gana, dins i fora d'Aràbia, amb la promoció del wahhabisme. Si grups terroristes d'ideologia fonamentada en el wahhabisme atempten contra Occident, els EUA segueixen la War on Terror com si això no tinguera res a vorer amb l’Aràbia, i quan els interessa, com en el cas de Síria, treballen juntets promocionant grups com Al Qaeda als '80 o més recentement l’Estat Islàmic (ISIS) a Síria. Però mai, i absolutament mai, aniran a l’arrel del problema en la War on Terror. L'arrel són les mesquites on s'adoctrina en el wahhabisme, les madrasses, la financiació a grups salafistes d'arreu del món, ja siguen grups polítics o jihadistes.

Tot plegat un exercici d’hipocresia. Tots som Charlie Hebdo. Però a l’hora de la veritat, tots volem el petroli i els petrodòlars dels Al Saüd, i no pensem que eixos petrodòlars estenen una visió de l'islam que ens vol exterminar. En el fons amb eixos petrodòlars s’ha pagat l’atemptat contra Charlie Hebdo. Però, mut, calleu, no ho digueu a ningú. D’això no es pot parlar.


P.S.: Acabat d'escriure aquest post, trobe una notícia de Intenationalt Business Times tilulada "9/11 Link To Saudi Is Topic  Of 28 Redacted Pages In Government Report; Congressmen Push For Release". En ella podem llegir: A multitude of sources tell IBTimes, and numerous press reports over the years in Newsweek, the New York Times, CBS News and other media confirm, that the 28 pages in fact clearly portray that the Saudi government had at the very least an indirect role in supporting the terrorists responsible for the 9/11 attack. In addition, these classified pages clarify somewhat the links between the hijackers and at least one Saudi government worker living in San Diego. [Un munt de fonts diuen a IBTimes, i nombrosos articles de prensa durant anys en Newsweek, el New York Times, CBS News i altres mitjans ho confirmen, que les 28 págines retraten clarament que el govern Saudita ha tingut com a poc un paper indirecte en donar suport als terroristes responsables del atac del 9/11. A més, aquestes pàgines clasificades clarifiquen un poc les relacions entre els segrestadors i almenys un treballador del Govern Saudita que vivia a San Diego.] Més clar aigua.

Òskar "Rabosa".