Perquè no ens importa el treball infantil.

Cada vegada isc menys. No tinc ganes de perdre el temps en converses avorrides i intranscendents. Quan isc, ho faig en comptades ocasions, és perquè quede amb algú amb qui tinc ganes, quan sé que el temps que empraré no serà totalment perdut i inútil. Però el dissabte passat vaig eixir a fer un café, el café va portar-me a la copa, de la copa als gintònics... i ja se sap com acaben eixes coses. Acabem fent un tomb per ahí.

Fent copes acabem xarrant amb unes xiques, un amic coneixia a un parell d'elles, jo no les coneixia de res. Amb una d'elles, una xica que era prou guapa, vaig estar parlant una estoneta. En un moment donat no sé per què li vaig fer un complit sobre el seu vestit, i li vaig preguntar si era de Zara. Em va mirar tota afalagada i em va preguntar com ho sabia. Li vaig contestar que ho havia deduït per l'estil, com si ho sabés tot d'eixes coses moda quan no en tinc ni idea jo. En realitat el comentari venia al cas per fer-li una pregunta més o menys impertinent. Quan converse amb xiques arriba un moment on els haig de fer una pregunta que les trega de la seua zona de confort, això m'ajuda a saber si val la pena seguir parlant amb ella o és perdre el temps.

A aquesta xicona li va tocar una de les pitjors preguntes que li podien tocar. Resulta que aquest estiu he tornat a llegir a Marx, i clar el fetitxisme de la mercaderia en rondava pel cap. Sense pensar, va eixir la pregunta dels meus llavis. Va brollar directament del meu subconscient, sense filtres. És clar, l'alcohol anava fent la seua feina. Així que li vaig amollar: "¿Quan vesteixes de Zara, què sents sabent que eixe vestit l'han fet xiquets esclavitzats?". Efectivament, la xicona es va sentir molt incòmoda. Fins i tot es va molestar amb mi. Va començar tota una fila de preguntes i exclamacions amb la més profunda indignació: "¿Tu com saps que ho han fet xiquets? ¿Tu saps si aquest vestit l'han fet xiquets? No hauries de parlar sense saber!" Per un moment me'n vaig penedir de fer eixa pregunta. Li vaig dir que hauria de llegir sobre el tema, de com treballa Inditex, etc.

Li haguera pogut explicar que el que a ella li passa no té res d'estrany. Que en el capitalisme funciona el fetitxisme de la mercaderia, tal com va explicar Marx. Però vaig pensar que no valdria la pena, si li anomenava a Marx, en cas que sabés qui va ser, em tractaria de més boig encara. A més a més, no era moment per començar un adoctrinament. No vull adoctrinar a ningú. Ni tan sols explicar les coses a aquells que no tenen gens d'interés. Així doncs, me'n vaig anar a fumar una cigarreta i ja no vaig conversar amb ningú més en tota la nit.

                                                                                              

No entraré ara tampoc a explicar res de fetitxismes, ni de Marx, ni del capitalisme. Açò només és una història del perquè no ens importa el treball esclau, de per què no ens importa el treball esclau infantil. Gairebé ningú vol saber del fetitxisme de la mercaderia, un mecanisme que Marx, en la seua ment preclara, va veure en el capitalisme, i el va explicar al món. Però ningú llegeix a Marx. Ningú vol saber el perquè de les coses. Només posar-se un vestit bonic i lluir bé. Això és més important que qualsevol altra consideració.

En el fons no ens importa res...

Òskar "Rabosa"

Perquè cooperativisme?

Des d’un punt de vista merament econòmic, i després d'haver vist els conceptes de capital i la dialèctica entre plusvàlua o taxa d’interés, es més evident és que permet al treballador obtenir els beneficis de la venda de béns, independentment que el considerem plusvàlua o taxa d’interés. A més a més, el treballador és el propietari dels mitjans de producció i, per tant, ell és propietari del fruit del seu treball, per tant, eliminem l’alienació econòmica si seguim a Marx. Tot això, s’aconsegueix sense necessitat de violència ni de dictadura del proletariat. Només cal fer ús de la llibertat i de la voluntat. Així, com es va dir a un Seminari de l’any 1977, en una ponència titulada “Crecimiento Económico con Desarrollo Social. La Experiencia Cooperativa y el Rol de sus Empresas”:

El cooperativismo de trabajo no reclama privilegios ni asistencialismo; se fortalece en la excelencia de la competencia y de la calidad total; rescata al hombre como sujeto en el proceso económico de la riqueza con responsabilidad social y vive en la democracia de la gestión y sus resultados, por lo cual reclama sus legítimos derechos, practica su propuesta y asume protagónicamente su reconversión, no para una adecuación en el mercado sino para, desde el mercado, ser factor de crecimiento con desarrollo social.

Ara bé, torne al tema del primer post relatiu a les cooperatives, cal un canvi de mentalitat. En primer lloc, perquè el treballador ja no és un assalariat. Ja no li val arribar a final de mes cobrar i prou. El treballador ostenta una triple condició: cotreballador, copropietari i coinversor. No rep un sou, el que rep és una bestreta dels resultats vinculats al balanç i al treball. La premissa bàsica sobre el que es recolza és: a igual treball, igual bestreta de retorns. El repartiment de beneficis no és per aportació de capital, sinó per treball fet, el que suposa que “el capital està al servei de l’home”. Segons l’OIT els treballadors cooperativistes tenen uns ingressos mitjans més alts que els treballadors d’empreses de capital.

Les cooperatives són instruments que suporten millor les crisis. Al tenir un funcionament democràtic i primar altres valors sobre l'acumulació de capital, en situacions econòmiques adverses tenen més tendència a prendre mesures que suposen l’acomiadament dels membres.

Però a més a més, és una cosa demostrada que l’impacte positiu del cooperativisme transcendeix el món del treball, beneficia a tota la societat. Jürgen Schwettmann, cap del Servei de Cooperatives de l'Organització Internacional del Treball (OIT):

 

Las cooperativas y las empresas propiedad de los trabajadores merecen un mayor apoyo a causa de los numerosos beneficios colaterales que generan para sus miembros y la comunidad en general.

Però, a més a més l’informe del Secretari General de l’ONU,”Las cooperativas en el desarrollo social y observancia del Año Internacional de las Cooperativas” posa de relleu molts altres beneficis, com, per exemple: - contribueixen a reduir les desigualtats respecte dels ingressos; - important instrument de reconstrucció y de pau en zones de desastre;- tenen un important paper per a la inclusió social i la pobresa, especialment en col·lectius més vulnerables, com dones i discapacitats; - empoderen a les persones i ajuden a la protecció del planeta. És a dir, el cooperativisme no sols beneficia als associats sinó que també al conjunt de la societat. L’OIT també considera que el cooperativisme és una eina eficaç per combatre el treball infantil.

 

Ara bé, si els avantatges són tants perquè no es promou? Perquè òbviament va encontra dels interessos del capital. L’única idea vàlida a aquest món ha de respondre al canon neoliberal. Vergonyós és el silenci dels grans mitjans i governs vers dos temes. Un el fet que el 2012 fora l’Any Internacional de les cooperatives. L’altre el fet ¡que a l’Argentina el cooperativisme ha permés el rescat de nombroses empreses després del corralito. D’aquest darrer tema i altres exemples cooperativistes en parlarem al proper post dedicat al tema, tancant la sèrie.

Links relaciontas:

Manual de elaboración de proyectos – OIT

http://www.ilo.org/wcmsp5/groups/public/---ed_emp/---emp_ent/---coop/documents/instructionalmaterial/wcms_173149.pdf

Las cooperativas en el desarrollo social y observanciadel Año Internacional de las Cooperativas – OIT

http://daccess-dds-ny.un.org/doc/UNDOC/GEN/N13/402/83/PDF/N1340283.pdf?OpenElement

Cooperativas que recuperan empresas y fabricas en crisis – Eduardo H. Fontela

http://www.rebelion.org/docs/56409.pdf

La influencia de las cooperativas en la lucha contra el trabajo infantil – OIT

http://www.ilo.org/global/about-the-ilo/newsroom/comment-analysis/WCMS_249514/lang--es/index.htm