ELS CONDEMNATS AL FRACÀS

A causa de la meua nova dedicació a la teràpia, he hagut de fer un viatge al bressol de la psicoanàlisi per il·luminar-me, si cal, una mica més. I dic il·luminar-me perquè sé que els bons terapeutes ―o siga, aquells que guanyen més diners― no necessiten perdre el temps estudiant perquè aprenen per contacte, o per proximitat, com és el cas. Ara, però, veig que ja he tractat el tema dels diners, cosa que du l’escrit per altres camins diferents al que m’havia marcat per escriure.

Freud va rebutjar anar a EEUU perquè sembla que no li agradava massa l’American Way of Life. I ho va fer quan s’endevinava que els nacional-socialistes alemanys tenien intenció d’ocupar Àustria. Al final, i després de la gran pressió internacional, sembla que Freud, i part de la seua biblioteca, va poder salvar-se, en este cas, fugint a Anglaterra. Tot i això, va morir gran part de la seua família en els camps de concentració.

El psiquiatra rebutjava EEUU al·legant que sentien massa amor pels diners... I ho deia Freud, a qui li tiren per cara que, per anar a fer les conferències americanes, a banda dels seus honoraris, li van haver de pagar per les consultes que tenia programades i que no va realitzar. A més, quan analitzava, o psicoanalitzava, la societat americana, deia que dedicaven tant de temps a aconseguir diners que la seua vida sexual era vertaderament desastrosa. Sexe i diners, per a Freud, no són compatibles.

Ara, si llegim la crítica de Michel Onfray sobre la vida i obra de Freud, ens adonarem que tampoc es pot dir que follara massa... Onfray fa un seguiment, a partir de la seua biografia, de les obres i dels viatges, així com de tot el material, bé directament relacionat, bé, indirectament, que aporta alguna informació sobre el personatge. Onfray conclou que la relació de Freud amb sa germana era malaltissa, i ho demostra amb documents, reserves d’habitacions i altre material vinculat. Solien viatjar el matrimoni i el «fanalet», tot i que, amb el temps, este «fanalet» ocupà el lloc de la senyora.

Sembla que el psiquiatra defugia els Estats Units perquè ell ja vivia el somni americà a la seua manera. Els follaorets, a partir d’ara ja sabeu que esteu destinats al fracàs econòmic. Els riquets, ja podeu fer cua per visitar el vostre terapeuta i, finalment, els equilibrats sembla que estan morts, com en tots els casos d’equilibri que conec. A més, ara ja no cal que pregunteu sobre el preu de les teràpies, perquè ja podeu endevinar a qui estan adreçades.

Salvador Sendra Perelló

LLIURE I SOBIRÀ

L’explicació no sempre és adequada. Millor dit, l’explicació quasi mai es adequada quan es parla d’un mateix. Qui haja llegit algun dels meus escrits com «Llibertat», s’haurà adonat que, si hi ha alguna cosa realment important, eixa és la llibertat. El problema ens resulta quan veiem que és impossible d’assolir perquè eixa condició significa la mort. Rousseau, coneixedor com era d’esta condició, ho va explicar molt bé en el seu Du contrat social ou principes du droit politique, on partia d’una tesi en què l’ésser humà naix lliure, tot i que seria millor dir que la natura de l’ésser humà és la llibertat. Però la perd als pocs segons... Altra tesi errada era quan feia referència a la igualtat.

La llibertat de l’ésser humà se supera a l’instant de nàixer amb una nova necessitat: la necessitat de sobreviure. Si la llibertat és inherent a la natura humana, i els instints també ho són, l’instint de supervivència i la llibertat recorren un mateix camí, solapant-se l’un a l’altra i a l’inrevés: «necessite sobreviure i, per aconseguir-ho, cedisc una part de la meua llibertat». I esta és la primera contradicció a què ens enfrontem, tots menys els sobirans, que són una mica més lliures que la resta. El següent pas és el natural i així ho van preveure els romàntics com Herder en la creació de l’estat nació: si la llibertat ja no pot ser individual, doncs, que siga grupal.

Però esta llibertat només es pot concebre en un indret diferent a la monarquia perquè el sistema monàrquic es basa en l’honor i el vassallatge. I la condició de súbdit no casa amb la d’home/dona lliure. Ara, una volta creat l’estat, sembla que alguns residus monàrquics l’entenen com a pàtria, desvirtuant substancialment el seu significat pragmàtic i lligant-lo, de nou, a l’honor. Això del significat ve des de la interpretació de la paraula pàtria, del llatí patrῐa i del grec φρατρία, que significa família o clan. I, amb el nom de família, tot i que estiga transcrit, ens adrecem a la institució més primària i conservadora que existix.

La família té una primera funció que és la de negar l’individu lliure perquè, simplement, es basa en la negació. Si no em creieu, li ho pregunteu a Freud; ell vos convencerà amb més èxit. Si més no, la família semítica ho fa així per salvar la seua estirp i la descendència. La llei es basa en la negació, des de ben antic i és ben difícil, per tant, buscar la llibertat en eixa llei. La convivència es basa en la protecció i, per tant, en la negació, i és ben difícil buscar la llibertat en la convivència. El liberalisme es basa en les lleis i, per tant, és molt difícil trobar llibertat en la llei i en la convivència però ―i ací és on ve l’excepció― cal recordar la figura del sobirà, que no hem eliminat però que hem deixat aparcada per recuperar-la ara. El sobirà és l’únic element que pot proclamar-se lliure; si no del tot, sí que en major mesura que la resta.

Recordeu quan el rei Juan Carlos I va demanar disculpes? Amb eixa acció tan ridícula va acabar amb la seua estirp i va cedir a l’estúpida pressió de la massa. Eixe mateix dia va deixar de ser rei i va deixar de ser un referent. Realment, em podria fins i tot considerar un monàrquic per la manera en què gaudisc pensant que, en el pitjor dels casos, hi ha algú lliure! Esta llibertat dels sobirans, com deia Rousseau, sí que els arriba de naixement i es potencia amb l’ús.

Salvador Sendra Perelló

R-TV: El segle del Jo (documental sobre enginyería social).

Encete al blog una secció nova, R-TV. R és per Rabosa, la TV, obviament, per televisió. Ja que ens han tancat el Canal 9 – quina desgràcia- no podem veure tots aquells documentals i programes, que a més d'entretenir-nos, ajudaven a formar-nos una idea clara del món que ens toca viure. Com aquest buit és insoportable, he decidit penjar tots aquells documentals, entrevistes, reportatges, programes de debat que Canal 9 també haguera emés. Òbviament, no tot ho trobarem en català, així que penjaré vídeos en qualsevol llengua, si no està en espanyol o en català només els penjaré si tenen subtítols.

En la primera emissió de R-TV posem El segle del Jo –The Century of the Self, en espanyol El siglo del Yo o El siglo del Individualismo-. Una sèrie documental de quatre capítols on es retrata com els descobriments de Sigmund Freud sobre el subconscient van ser utilitzats primer per a la propaganda i després, com que aquest concepte tenia un sentit pejoratiu, les “relacions públiques” en l’àmbit mercantil. Així, va nàixer l’enginyeria social, la manipulació de les masses, tant per a convertir l’individu en consumidor com per a manipular-lo políticament.

Vivim a una societat on tenim la il·lusió de ser lliures, quan en realitat estem manipulats totalment. La importància d’aquest documental està en què posa damunt de la taula com hem sigut manipulats. Com la nostra consciència, la nostra mentalitat, – o com diria Gramsci- el nostre sentit comú ha sigut creat, inventat del no-res, per a benefici de les grans multinacionals, tant econòmic com polític. Ser conscients de què com a Ser humans, ja com individus o com a societat, podem ser, i de fet som, manipulats és el primer pas per deixar de ser-ho. Per adquirir eixa consciència no et pots perdre aquesta sèrie documental. Pots fer l’esforç de veure-la i despertar, o no veure-la i seguir sent un “borrec individual" de per vida.

Màquines de felicitat (Happiness Machines)



La ingeneria del consentiment (The Engineering of Consent)



Hi ha un policia dins dels nostres caps: ha de ser destruït (There is a Policeman Inside All Our Heads: He Must Be Destroyed)



Huit persones bevent vi a Kettering (Eight People Sipping Wine in Kettering)