Un Anell per governar-los a tots.
Un Anell per trobar-los, un Anell per atreurer-los a tots i fermar-los
a les tenebres a la Terra de Mordor a on creixen les Ombres.
El senyor dels anells - JRR Tolkien
Sé que el titular i el contingut d’aquest
article pot ser tacat de conspiranoic. Per tant, vos recomanaria que deixareu
els prejudicis de banda, i almenys escoltareu al Javier Solana.
Trobe que tots conegueu a Javier Solana, ministre de diferents carteres amb
el P$x€ de Gonzàlez des del 1982 al 1995, ex Secretari General de l’OTAN, ex
Alt Representant del Consell per a la Política Exterior i de Seguretat Comú a
la UE (anomenat Mr. PESC) i Comandant en Cap de l’EUFOR. És a dir, no és un
conspiranoic, ans al contrari, ha estat moltes vegades convidat, pels seus
càrrecs, a les reunions del Club Bilderberg. Per tant, sap del que parla.
Malgrat que els “conspiranoics” acusen al Grup Bilderberg i a la seua
germana Comisió Trilateral, de ser grups que pretenen establir un govern
mundial, és difícil trobar cap declaració de ningú important, llevat de Solana,
que diga que l’objectiu és establir un govern mundial. Denis Healey, que va
pertànyer durant més de trenta anys al Comité directiu de Bilderberg, va dir
que era excesiu parlar de govern mundial, que ells volien “augmentar les
possibilitats d'una política mundial sensible”- sensible als interessos de les
elits. David Rockefeller, patriarca de la família, va dir que els acusaven de
construir una estructura global més integrada política i econòmicament -un únic
món, si es vol-, i que d’això es declarava culpable.
El terme més acceptat és el de governança global. Governança vol dir que
una sèrie d’individus, corporacions, institucions i ens, públics i privats, gestionen assumptes comuns, acomodant
els seus interessos i desenvolupant accions cooperatives. És una forma
d'anomenar al poder exercit sense un govern o una institució que l'ostente. Els agents que intervenen alguns tenen caràcter públic (G-7, G-20, FMI,
BM, UE, etc.) d’altres merament privat (Comissió Trilateral, Club Bilderberg,
Fòrum Mundial de Davos, etc.), i exerceixen la governança de forma directa o
indirecta. La governança global, el dia de hui, té com objectiu regular
l'economia, però com l'economia ha desplaçat les altres qüestions convertint-se
en la pedra angular dels debats i què fer polític, regulen la qüestió més
transcendental. D’ací que els principals actors siguen econòmics: FMI, UE, Fòrum
de Davos, Comissió Trilateral, etc. El Council on Foreign Relations, un think
tank que es sol considerar la tercera pota bàsica de l'entramat fundat pels
Rockefeller i companyia, juntament amb el Bilderberg i la Trilateral, té un
departament destinat només a la governança global, Global Governance
Monitoring. Com a temes a tractar inclouen, a més de finances, el canvi
climàtic, terrorisme, guerres, criminalitat internacional, etc. Desafius
globals, en diuen ells.
Si com diu Solana, la UE és el laboratori per a un govern mundial, no podem
descuidar en aquesta breu anàlisi què està passant a Europa. El 2010 Van
Rompuy, President del Consell europeu, va fer un discurs amb la governança com
a eix. Ahí va dir clarament que el Consell europeu era un govern econòmic de la
UE, un lloc per a la governança econòmica. També que calia aprofundir en la
governança mundial i el G-20 era un lloc ideal. A més a més, estem en una fase
de globalització política que segueix a la globalització econòmica. Per tant,
encara que ell no ho diu, si cal una governança econòmica global, prompte
caldrà una governança política global.
Per a la governança econòmica europea, cal una unió fiscal i bancaria, i així
completar la unió monetària. Això comporta sí o sí que els Estats ja no tenen
cap poder sobre les polítiques econòmiques. Un Estat intervé en l’economia
mitjançant polítiques monetàries, que ara ja poden exercir donat que les té el
Banc Central Europeu, i fiscals, impostos i despeses de l’Estat –es a dir, es
fa amb el Pressupostos Generals de l’Estat. Si es cedeix això a un organisme
europeu, els impostos els pujarà i els baixarà aquest organisme perdent el
Parlament tota potestat, per tant l’Estat no serà sobirà quant a què cobra i
què gasta. Per posar-ho clar, si els pressupostos de l’Estat diuen que amb
sanitat s’han de gastar 15.000 milions, l’organisme de la UE podrà dir que no, que
siguen 10.000 milions i que es privatitzen més serveis. L’Estat espanyol, mane Podemos o
IU, haurà de fer-ho o deixar la UE. Mireu que no dic PP o P$x€, ells ho faran
de bona gana. L’article, del qual vos pose el link, titulat “Perspectivas
económicas y avances en la gobernanza económica del Euro tras las elecciones
alemanas”, està escrit per un economista de la Fundación Alteranativas –del
P$x€- i demana major governança econòmica a la UE i major unió fiscal i
bancaria. Així que ja sabeu per on van els trets. El poder econòmic no serà de
l’Estat, per tant no podrà ser controlat democràticament pels ciutadans, cosa que demsotra que més que ciutadans ens consideren súbdits.
Europa és un laboratori, on ha quedat demostrat que la sobirania ja no
resideix als Estats. El fet que Monti i Papademus, dos ex Goldman Sachs,
assumiren en plena crisi la presidència de Itàlia i Grècia, respectivament,
posa de manifest que els pobles importen una merda, les eleccions són una mera
bufonada per fer creure que tot segueix igual. El Tractat de Lliure Comerç
entre la UE i els EUA (TTIP, per les sigles en anglés), suposarà deixar fora
del control dels Estats a les grans multinacionals. Un gran avanç en la
governança econòmica, ja que el poder no el tindran els Estats ni els ciutadans
(si ens creiem el conte de la democràcia). Més tenint en compte que els càrrecs
a les institucions supranacionals estan ja en mans de gent que ve de grans entitats financeres,
Draghi al BCE ve de Goldman Sachs.
L’experiment europeu, com a laboratori avança i funciona de luxe per a les
elits econòmiques i financeres. Però, per extrapolar això a l’àmbit global cal
tenir en compte el paper dels anomenats BRICS, especialment Xina i Rússia.
Aquests són els últims obstacles per a una governança global, encara que
integrats al G-20, doncs no estan disposats a cedir a les polítiques de les
elits occidentals. Des d’eixe punt de vista s’ha de mirar el conflicte a
Ucraïna. Conflicte ha portat conseqüències com l’abandonament del dòlar en les
relacions comercials de Rússia i Xina, apropament de l'eix Moscou i Beijing, la
creació d’un FMI i un Banc Mundial alternatiu pels BRICS, etc.
El govern mundial de
Solana està més lluny hui que el món multipolar que tant li desagrada, perquè
pot portar riscos. Solana, com home servil a les elits financeres mundials, fa
servir el discurs de la por. Perquè per als seus amos, el govern mundial és una
aspiració.
Links relacionats:
Bilderberg 2011:
The Rockefeller World Order and the "High Priests of Globalization"
Global
Governance Monitoring
Van Rompuy dice que Consejo Europeo se convierte en
gobierno económico de UE – El Confidencial
Perspectivas económicas y avances en la gobernanza
económica del Euro tras las elecciones alemanas
EL [NUEVO] G-20 Y LA GOBERNANZA GLOBAL. UN ANÁLISIS
POST-RACIONALISTA
Alberto Garzón: 50 preguntas y respuestas sobre el
Tratado de Libre Comercio
Las multinacionales escaparán al control político
con el Tratado de Libre Comercio UE-EEUU
Los BRICS crean su propio FMI y un organismo
independiente del banco mundial.
/2017_10_04_Map_IASPEurasia.png)
