Canviar de verdurer allibera!

No hi ha res com un canvi quan l’atmosfera que t’envolta es transforma en tenebra. A voltes són decisions dràstiques, però alliberadores. Fa uns mesos que he canviat de verdurer i ara soc una persona nova. Tot el meu pesar s’hi trobava concentrat, però ara vole lliure com un gafarró i parle amb un home que no es vol jubilar perquè és feliç venent encisams i tomaques.

Comprava vegetals i m’havia d’endur quatre o cinc bolses de plàstic cap a casa... Tant feia que digueres que en duies de tela: te les posava igualment. Ara bé, el dia que ja em va superar l’experiència va ser quan, en una de les constants divagacions, defensava que tota l’aigua que els rius aboquen a la mar era aigua perduda. Encara se m’obri la boca quan ho pense.

Jo, com no podia ser d’altra manera, li vaig donar la raó i vaig proposar, amb l’estil més kantià de què disposava en eixe moment, que podríem fer una llei que ho refermara. Article número 1: cap riu podrà abocar aigua a la mar, i l’administració responsable vetlarà perquè açò s’acomplisca. L’home va reaccionar de manera estranya i es va desdir de les anteriors afirmacions. Segurament, quan soltava la brofegada, ho feia pensant amb l’Ebre, però...

Era de Gandia, o de Cullera, i va reaccionar en pensar com quedaria la seua comarca sense l’abocament del riu. De tota manera, sembla que l’home no tenia massa llums perquè haguera pogut proposar que, a l’Article 1 de la nova Llei, on s’apuntava «cap riu», s’hi escrivira «l’Ebre». Segurament, hauria tingut més seguidors i haguera venut més verduretes de l’horta d’Almería o de Murcia, més barates que les d’ací i més ben regades.

Salvador Sendra

Elon, fes-me cas i no compres eixa merda!

El paradís dels egos, de la mediocritat i de la fal·làcia; això és Twitter! Algú ho havia de dir, i he sigut jo. A més, no s’hi pot argumentar sense haver de mesurar paraules i sense la pressió d’una lectura ràpida de l’enemic o, encara pitjor, de l’amic. Ho faig sense amagar-me darrere d’un nom equívoc intencionat i d’una foto que no fa justícia a allò que representa.

Una volta, en eixir l’aplicació, m’hi vaig obrir un compte... No em va agradar i aquí està, obert i sense que puga tancar-lo perquè no recorde la contrasenya eixa. Al cap d’uns anys, me’n vaig obrir un altre perquè no trobava el primer, però tampoc el vaig usar gaire, i aquí està, també. Finalment, i fent valer la màxima cristiana, catòlica, del sofriment com a depuració espiritual, i pensant que hi ha altres coses que faig sense que m’agraden, n’he obert un altre que use de tant en tant.

Elon Musk té raó si aplique el meu perfil i la meua experiència a l’argumentari. Per a piular-ho a Twitter, n’hi hauria suficient amb un «a mi m’ha passat» o amb un «jo pense que». Per tant, debat tancat: hi ha dos terços de comptes de Twitter que estan obsolets o inactius. Elon, no compres això! Elon, no compres una plataforma on gent com Trump es pot expressar, perquè diu molt de qui l’empra i com.

En un indret com el de referència, és impossible obrir un debat mitjanament enriquidor que no es base en el km 0, en «tu més» o en una captura de pantalla. Qui té més activitat sol ser aquell que utilitza un argument més banal, perquè, a la fi, la demagògia és d’allò més rendidor, ja que tots i totes ens hi identifiquem. Finalment, això sí, hi podem opinar, com si la nostra opinió tinguera el més mínim interés en l’àgora on és debat allò que sempre està a punt de caducar i on la cosa més important que passa és què menjarem i què beurem hui –a més, de veres.

Elon, fes-me cas, home!

Salvador Sendra

Maria la de Tennesse està embarassada

Maria és de Tennesse i està embarassada. Ella és cristiana i una persona totalment convençuda que s’ha de defensar el dret a la vida del fetus. Les fortes conviccions estan basades en la fe que professa que és la mateixa que li han inculcat des de la seua família. Ella està casada feliçment amb John, i es van conéixer a la parròquia quan participaven en una festa per recaptar diners per a les famílies més desfavorides.

Un dia, en tornar a casa, va caure a terra amb tan mala fortuna que va perdre el fill o la filla. Mai no havia volgut saber el sexe perquè allò que arribaria seria ben vingut. En anar a la consulta del metge, el doctor Johnson, també de fortes conviccions cristianes, el seu cas es va posar en coneixement de l’autoritat. Havia perdut el fetus, però el fetus té vida des la seua concepció... Per tant, es tractava d’un homicidi i s’hauria d’investigar si havia estat premeditat o si simplement havia estat un accident.

La senyora plorava perquè no entenia com es podia dubtar de la seua paraula quan es referia al succés. El xèrif, un tal James, també de fermes conviccions i d’una fe construïda a prova de bombes, creia que s’havia d’arribar fins al final perquè ell i tot el veïnat sabien que Maria, l’any abans de casar-se amb John, havia estat ballant amb un altre xic i, a més, un dia, de joveneta, va beure vi. Tot i que havia demanat disculpes públiques pels seus actes passats, i deia que se’n penedia, no era de fiar perquè es deia pel poble que no ho havia fet sota confessió i, per tant, també podia haver provocat l’avortament amb un seguit de colps que semblaren una caiguda per l’escala. Posats a dubtar, qui ho sap?

No hi havia testimonis de l’accident, com tampoc n’hi ha de molts crims, però hi ha un difunt i una investigada que no pot negar que, juntament amb Déu, estava en el lloc on tot va succeir. Ara, el problema està a comprovar si el seu marit acceptarà la versió de la muller, perquè ella sempre ha estat una bona esposa i ha anat a missa, o si dubtarà de la versió accidental perquè una dona, si està embarassada, no deu posar en risc la vida del fetus exposant-se a activitats perilloses com, per exemple, pujar unes escales carregada amb una bolsa de paper de vàter. Este últim acte és un clar indici de la temeritat i del perill a què s’ha exposat l’embarassada i que els ha dut la desgràcia. Si haguera estat gitada, res no haguera ocorregut!

Salvador Sendra