ESTEM MOLT BÉ SENSE CANAL 9, I ESTARÍEM MILLOR SENSE CAP TELEVISIÓ PÚBLICA

 

Alguna lectora o lector creu, realment, que hi ha una vertadera demanda perquè el govern valencià reòbriga Canal 9? Algú pensa, de veritat, que es pot reconduir la deriva social d’una població que ha acceptat la manipulació i la corrupció com a forma de ser governada? Com podeu comprovar, la mescla d’ambdós ingredients pot resultar explosiva, de 9! I ho escric ara per poder dir, d’ací a un temps: «Què? Veieu com ja ho deia jo?».

Reobrir Canal 9 significaria no haver aprés res del passat, a més de posicionar-se com a un temerari per encarar el futur. Jo n’estic preocupat, i així ho deixe caure, perquè vull recordar que sota este logotip hi ha hagut la majoria dels pecats d’una època: corrupció, manipulació, enxufisme, intrusisme, etc., a més dels ja clàssics de la luxúria, la ira, la gola, l’enveja i tots els que falten a escriure. No hi ha color, per grana que siga, que puga descriure la vergonya que ha arribat a sentir qualsevol persona normal que s’haja assabentat del que hi ha passat, pel Canal.

Els treballadors són els danys col·laterals, però no tots. Hem de pensar qui treballava i qui no; qui manipulava i qui no; qui corrompia i qui no; qui hi estava per mèrits professionals i qui per altres mèrits que em resultaria vergonyós enumerar. Quins d’estos treballadors es recuperaran? Quan de temps es gestionarà com cal el 9 ens? Fins a una altra majoria? Millor deixar-ho com està i ens estalviarem danys i planys.

Una demanda real, d’existir, hauria estat coberta de fa temps, i no ha sigut el cas. TV3 encara no se sintonitza, ni IB3, tot i que cobriria eixe espai televisiu de manera gratuïta, però no sabem què passa... Si pensàrem que un govern qualsevol vol editar un periòdic, ràpidament diríem que per això ja estan els butlletins oficials, i que l’oci se l’ha de pagar cada persona. Una televisió pública valenciana per informar és, en si mateix, una fal·làcia però crear una televisió pública per entretindre hauria de ser considerat un delicte.

Ara ja només queda per dir que recorde el Canal, i que no el vull de 9, que l’oci ha de ser privat i que, si pot ser, m’agradaria que tancaren TVE perquè amb la ràdio ja ens en sobra per escoltar si hi ha res d’interessant o d’immediat. La televisió deixa de ser cultura des d’abans d’emetre perquè des dels temps de Walter Benjamin —només cal llegir l’epíleg de L’obra d’art a l’època de la seua reproducció mecànica, perquè no crec que ho facen a la tele— ha resultat ser tot el contrari: la anticultura! Les televisions han de ser privades o no ser, per llibertat i decència, i els governs que les governen —si poden— i els parlaments que fiscalitzen eixos diners de la propaganda institucional i cap a on s’adrecen. No tinc televisor ni me’n pense comprar.

Salvador Sendra

RAKHMÀNINOV A CANAL 9

France Culture és una bona cadena de ràdio de l’estat veí que cal tindre en consideració si es vol adquirir una mica d’allò que es definix com a «aliment de l’ànima». Per a qui no sap de què parle, i pot imaginar-se Canal 9, ja sap que es tracta de l’opció més contraria possible. A mi, si més no, em resulta curiós que encara hi haja gent que s’esforce per ressuscitar la bèstia quan encara no hem entrat a l’Apocalipsi; tant tranquils com estem ara sense televisió pública, ni ràdio, per estos indrets.

Doncs, això... A France Culture em va cridar l’atenció les crítiques que va rebre un pianista, de qui ara no recorde el nom, per dir que, quan interpretava el Concert per a piano i orquestra número 2 de Rakhmàninov, se sentia angoixat. Sembla que la gent creia —i sol creure— que eixa peça es va compondre quan Serguei havia superat la depressió que li va provocar la incomprensió de l’anterior simfonia. Jo no n’estic segur i, per eixa raó, ho deixe caure.

Rakhmàninov era un gran compositor i un millor intèrpret. El Concert per a piano i orquestra número 2 és una peça difícil perquè el seu autor tenia unes característiques especials, i així ho va exposar a la construcció musical, i potser és ací on es troba la causa de l’angoixa del pianista francés. Però, d’altra banda, eixa depressió es pot deure a la mateixa peça, en el contacte amb el piano sota el pols dels dits. El contingut d’una obra que s’escriu després d’una mala època pot ser —i ha de ser, en este cas— una mena de superació.

Quan ixes del forat, supose que la llum et cega. Quan has de crear des de la llibertat, i véns de la penombra, supose que el teu tema és l'obscuritat, perquè és allò que coneixes i des d’on has ordit el present. Superar l’època, per tant, és tornar a vore-la amb altres ulls i no, com creuen els crítics de referència, evitar girar el cap. Si s’opta per esta segona postura, la realitat és ben diferent perquè demostra que allò que es tracta és, simplement, intentar oblidar una part del passat.

Però, clar, tornant a Canal 9 i a la seua qualitat, s’ha de tornar a pensar eixa època que ja creiem superada i, si sobrevivim al record, plantejar-nos realment si ens atrau la idea de tornar a aventurar-nos a reviure-la. Jo, com en el cas del pianista, opte per pensar-la des del present i, sense complexos, dir que no la necessite perquè, segurament, si la revisc, recaic!

Salvador Sendra

Miscel•lània: pensaments despensants.

Òbric una sèrie anomenada miscel·lània, on penjaré pensaments escrits ràpidament, sense pensar, per això els anomene "pensaments despensats", encara que haguera sigut més encertat anomenarlos "malpensats", però aquesta paraula és massa polisèmica. Allunyat de les reflexions, igual poden ser xorrades, parides que pensades. S’escriuran quan em passen pel cap, es publicaran quan hi haja unes quantes que òmpliguen un full o full i mig. Com sempre, esteu convidats a comentar. La imatge que il·luste cada post serà un quadre d'algun pintor que tinga relació amb algun tema o no.

*****

Cada vegada que sent que diuen “he vist a la tele”, “he sentit a la tele”, “a la tele fan”… em donen ganes de cridar: APAGA LA PUTA TELE! No ho faig perquè em prendran com un sonat.

*****

Parlant de la Tele: no he sentit dir a ningú que trobe a faltar la programació de Canal 9. Serà que a ningú li ha deixat un buit existencial?

*****

Per cert, una pel·lícula sobre la TV vos deixe el discurs final, si vos fa pensar i pegar-li una patada a la TV, potser hi haja un futur amb gent lliure.

*****

Ja tot el món dona per suposat que els assassins de l’ISIS, Estat Islàmic de Irak i Síria, han sigut finançats pels Estats Units. I què, no passa res, els ianquis fan la seua feina en benefici de la Humanitat. És l’excepcionalisme americà.

*****

Resulta que m'ha donat per llegir "La teoria general de l'ocupació, l'interés i els diners" de J.M. Keynes. La veritat és que m'està costant molt entendre-la. Jo pensava que és la manca de formació econòmica i de intel·ligència. Avance molt a poc a poc, i ho alterne amb altres lectures. Cada vegada que li dedique una estona, em passe més temps googlejant conceptes que realment llegint el text. Total que ho alterne amb una altra obra d’un altre economista, entre altres coses, "Els Diners" de Galbraith, i mireu que diu Galbraith de l'obra magna de Keynes:

Es una obra profundamente oscura, mal escrita y publicada prematuramente. Todos los economistas dicen que la han leído. Solo lo han hecho un puñado de ellos. Los demás sienten el secreto remordimiento de que nunca lo harán. Parte de su influencia se debió a que era incomprensible.

Bé, almenys veig que no sóc tan estúpid com començava pensar.

Oskar "Rabosa".