Virgili és una
figura incòmoda per al cristianisme. A la Divina
Comèdia, Dante Alighieri l’assimila i
el transforma en un profeta. D’esta manera, la incomoditat del plagi es
transforma en l’anunci d’una premonició, descontextualitzada i carregada d’un
sentit que no tenia. Esta és una dels grans èxits del cristianisme: la
transformació de les tradicions en una nova tendència hegemònica i moderna en
la seua intenció.
Al seu llibre de
Bucòliques, l’ègloga IV de Virgili
apunta el naixement d’un xiquet que canviarà el món perquè, intuïx, amb ell
s’acabaran les guerres civils de Roma. Virgili va viure en l’època d’August,
molt abans de l’arribada seriosa del cristianisme i escrivia sobre l’entrada de
la constel·lació de Saturn com a l’Edat d’or perquè creia pròxim el final de la
baralla. Però, que no se’m malinterprete, que no és la meua intenció traure-li
rellevància al profeta! Més bé al contrari...
Si seguim amb
les Bucòliques ens apareix aviat la
seua vertadera profecia; en la seua primera ègloga, es queixa de l’expropiació
de les seues terres per part de l’estat. I ací la tenim! Han hagut de passar
segles perquè es complirà però, al final, ha arribat. El profeta s’anticipava a
allò que estem patint molts propietaris valencians a causa de les megalomanies
dels dirigents. Virgili profetitzava l’arribada dels il·luminats que estan per
damunt del bé i del mal i, com no, per sobre de la propietat privada.
Unes èglogues
després, en la novena, el profeta romà ens explicava la manera en què s’havia pogut
protegir de la usurpació: fent-li la pilota a l’August. Realment, ell diu que
el seu prestigi com a poeta el salva de la crema però, qui ha llegit l’Enèida ja sap de què parle. El problema
el té qui no és un poeta prestigiós, o al contrari: qui ho és. Perquè si August
tenia la capacitat d’apreciar l’art, i esta ha sigut una de les causes del seu
llegat, els d’ara, com a molt aprecien Calatrava o l’escultor de les figures
humanes de ferro rovellat que hi ha en cada domini popular. I esta serà una de
les causes del seu principal llegat: el judicial.
Uns quants anys
després d’August, el cristianisme basa la seua estructura revolucionària en la
vinguda al món del fill de Déu per salvar-nos ―recordeu l’època daurada de
Saturn― i fa servir l’ègloga IV de Virgili com a text matriu del naixement.
Dante, molts segles després i pressionat per les evidències del plagi, salva el
prestigi bíblic fent de Virgili un profeta i convidant-lo a caminar al seu
costat per l’Infern i el Paradís de la Divina Comèdia. Pena
porgada i Virgili redimit!
Salvador Sendra
Perelló
