Una visita, per
ràpida que siga, a una exposició com la de Kandinsky, a Madrid, té unes
reflexions aparellades. La primera, i la més important per a un fet d’estes
característiques, és que vaig trobar a faltar obres de vertadera síntesi en la
carrera de l’artista com, per exemple, més composicions. La resta, em va
semblar interessant perquè hi vaig trobar una cronologia evident i ben
argumentada.
Kandinsky i la
música, per exemple, que jo recorde, tampoc hi van estar relacionats, mentre que
la reflexió que intenta transmetre la mostra es troba en el trencament de la
figuració. Realment, es demostra que l’autor posseïx una tècnica depurada que
fa servir per descompondre això que, a l’inici, pintava, o copiava. No obstant,
la relació amb la ciència és altra mancança, i no costaria gens de fer-la
palesa.
La línia es
troba absent en una gran part de l’obra de Vasili o, d’haver-ne, no s’utilitza
en el sentit tradicional. Ja en l’abstracció, la fa servir com a element de pas
entre diferents ambients, el alguns casos, com a superposicions, en altres o,
simplement, com a fites entre colors. A mi, personalment, em crida l’atenció
com la superposa a les capes bàsiques de color en forma de figures
geomètriques. Per a qui ha estudiat filosofia, de segur que li recorda que la
geometria es basa en operacions purament intel·lectuals, on no hi ha cap vincle
amb la realitat i que, a l’hora, constituïx una realitat paral·lela i,
diguem-ne, racional.
L’esforç per
recrear esta geometria i per extraure’n resultats objectius és un exponent de
la capacitat humana per construir, des d’una mentida, una realitat i, a l’hora,
una realitat inqüestionable! Extrapolat a l’àmbit musical, hi ha l’exemple del
pentagrama, on s’escriuen el temps i els sons sobre unes línies. I Kandinski
basava la seua teoria artística, si més no, en una gran part, en la reflexió
sobre estos dos aspectes tan absents a la mostra, com ho han estat aquells que
apuntava a l’inici, com és la ciència. L’abstracció d’esta època és difícil
d’entendre sense la descomposició de la realitat, amb la radioactivitat, per
exemple.
Però, bé; ara ja
sabeu que teniu altres aspectes per relacionar, si aneu per Madrid i vos digneu
a passar un bon moment revisant una exposició interessant per a la reflexió. Si
no podeu, millor encara, perquè sempre ens quedarà el Centre Pompidou de Paris.
Bon voyage!
Salvador Sendra
Perelló
