La informació que rebem és del tot intencionada. Ara, a causa de les guerres d’Ucraïna i d’Iran, no deixen d’assetjar-nos amb les comparacions de preus: que si la benzina, que si l’oli de gira-sol, que si les verdures... La butxaca del consumidor ho nota i l’orella, també. Però, hi pot haver gent que no se senta identificada amb tota esta informació i que en necessita d’una altra de més adaptada, i estes persones no deuen quedar desateses.
Altra informació que ens angoixa és la de l’estratificació social. Hui he llegit un article que tractava sobre la cronificació d’estos estrats, o siga, que qui ve d’una família pobra, segurament seguirà sent pobre, i això es pot aplicar al cas contrari. Allò que s’anomenava «l’ascensor social» ha deixat de funcionar, com tants altres de la zona afectada per la DANA.
La benzina puja de preu perquè ací no en produïm, així com la majoria de derivats del petroli, cosa que deriva en el transport. Quant a l’oli de gira-sol, s’ha de dir que amb l’augment de la producció a Europa i les noves importacions, s’ha apaivagat, però, i el cas del caviar? Este és un producte que no s’ha de deixar de banda, ja que es podria considerar com a la mesura de l’ascensor social abans descrit.
La gent de diners pot menjar caviar i, a més, n’ha de menjar! Este producte, però, no ha tingut cap increment de preu, tot i que s’importava des de Rússia (hui bloquejada) i des d’Iran (hui bloquejat). La gràcia està a produir-ne a Europa, o a comprar-ne de xinés, segurament més barat. Si aquells que provoquen les guerres són els mateixos que es nodrixen de caviar, ja fa uns quants anys que han anticipat la batalla traslladant la producció del producte més prop de casa per a mantindre l’estatus social i no abaixar-ne a causa de la inflació caviaril.
Salvador Sendra (analista de mercats caviarils)
