Després d’haver estat quasi un any ben tranquils, ara ja tornen els
sobresalts i les incomoditats; no m’explique —no vull explicar-me— com hi havia
tanta gent reclamant un govern si, al cap i a la fi, se sabia que hi haurien
més ajustaments... i n’hi hauran! De moment, i fins i tot abans de saber quins
serien els nous ministres, a la ràdio ja anaven enumerant les directrius a què
s’enfrontarien o, millor dit, les retallades que haurien d’aplicar.
S’ha demostrat, al llarg d’este temps, que sense càrregues polítiques ni
legislatives vivim millor. A més, al final, només fem que aplicar allò que ens
recomanen des de l’exterior i des dels bancs, sense quasi autonomia per
governar. La resta és simple: si no repartixes els diners als de sempre, eres
un antisistema. I, efectivament: ho eres! No entenc aquells que demanaven un
govern i, a més, pense que ens haurien de demanar disculpes, a la resta,
excepte que siguen els grans beneficiats de la línia política que s’aplicarà.
Aleshores, haurien de repartir-nos alguna molleta, no? Més Que siga per haver
suportat les seues imbecil·litats.
Una cosa de què ningú no diu res és sobre la política d’austeritat del
govern central, o és que els periodistes ja no saben ni sumar: han eixit tres
ministres i n’han entrat sis! La resta, les autonomies i els ajuntaments, són
els que han d’aplicar les retallades, i no els ministeris de sanitat,
d’educació, de cultura o del sumsum corda,
que tenen gairebé totes les competències transferides als governs regionals. A
Madrid es viu molt bé i no m’estranya; la seua austeritat és clara: trauen tres
ministres i n’entren cinc, amb els consegüents ministeris farcits de secretaris
d’estat, assessors, funcionaris... No cal explicar més però, qui demanava un
nou govern, fora de la capital, s’ho hauria de fer mirar. El president,
definitivament, paga favors polítics amb els diners de tots però,
principalment, amb les partides de sanitat, educació i polítiques socials, que
sempre són les més afectades.
D’altra banda —i açò sí que em fa més llàstima— tots els demagogs que
parlaven sobre l’austericidi, que ara
ja ni el nomenen, i es pengen les medalles de la reducció del dèficit en
ajuntaments i autonomies, no tenen res de trellat a dir? Si tingueren una mica
de vergonya, ni ho comentarien perquè no hi ha res més servil que eixos que són
més papistes que el papa perquè no cal ni manar-los els deures. I el problema
és, precisament, que en el seu discurs previ, l’austeritat provocava patiment i
deien que s’havia de fer créixer el dèficit invertint en polítiques socials i
d’igualtat. I ara dic jo: no podríem quedar-nos una temporadeta sense governs
locals ni autonòmics per comprovar si funcionem igual de bé que quan no en
teníem de central?
Salvador Sendra
