Greta
és una xiqueta fantàstica, atrevida i del tot encisadora. No entenc
com hi pot haver gent que qüestione la seua persona, la seua tasca
o, fins i tot, la seua presència. Si fora filla meua, n’estaria
més que orgullós i, segurament, dedicaria una bona part de la meua
vida a seguir-la. I hi ha dos motius bàsics per realitzar esta
afirmació, a banda de les altres moltes raons: que és menor d’edat
i que és dona. Amb açò, però, ja n’hi ha suficient, crec.
Hi
ha qui critica que tindrà una vida diferent a la de la resta de
menors –ja sabeu: menors entesos des del punt de vista eurocèntric
middle, middle. Potser, sí, però els genis i els
humans més precoços s’hi veuen abocats sense més eixida. Hi ha
qui critica la seua manca d’escolarització, però, i fins i tot
saltant-me la primera premissa, caldria revisar les dades de
l’informe PISA i pensar si una família normal no està preparada
per ensenyar els seus infants i assolir-ne, sobradament, eixos
objectius de merda. Finalment, i per posar altra crítica, diré que
hi ha qui pensa que es tracta d’una família acomodada, la seua. I
sí, això supose jo també... Si foren uns pobres desgraciats
estarien pensant altres coses, abans de dedicar el seu temps a
finalitats altruistes i fonamentalment intel·lectuals, igual que jo
o tu, lector(-a).
Una
vida de somni amb uns viatges de pel·lícula i unes amistats
escollides i especials: què més es pot demanar en la vida? Assumisc
que eixa vida l’haguera desitjada jo també, encara que no haguera
arribat a convertir-me mai en l’exemplar persona que escriu açò:
en un humà totalment inserit en la societat, alienat, consumidor,
desgraciat, mediocre i instagrammer. Segurament, als ulls de
qualsevol família conservadora de poble, estic bé: estable... Em
reconforta saber-ho. Però, si viure és prendre partit, qui de tots
(i totes) viu realment? Tu? Vinga, va, innocent. Viu ella i, a més,
hi participa!
Salvador
Sendra
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada