Aquesta setmana Giorgia Meloni ha fet el seu primer discurs. D'allò que més s'ha destacat pels mitjans és que Meloni vol que li diguen "president" i no "presidenta". En realitat ella no ha demanat això, és una "fake news". Ella es va referir a ella mateixa com "president" i res més, ja no fer cap menció més en tot el discurs. De la resta s'ha parlat poc, perquè eixe discurs l'haguera pogut firmar Von der Layen. Tal vegada, la presidenta de la Comissió Europea només s'haguera callat això dels immigrants i les referències a la defensa de la família, molt light i sense clavar-se amb altres col·lectius les referències de Meloni, però cal tenir en compte que pel que fa als immigrants que Vor der Layen està pagant, amb diners de tots nosaltres, a Turquia i al desgovern de Líbia perquè intenten retenir-los abans d'entrar a la UE. De la resta res a dir.
Meloni va deixar un discurs inatacable per a les nostres elits polítiques de drets i d'esquerres (les europees), i estic convençut que va deixar molt satisfets a les nostres elits econòmiques (les occidentals). Pel que fa a l'economia un discurs impecablement neoliberal, sense cap senyal d'atacar l'statu quo, de fet ha designat com a ministre d'economia un ultraliberal, com era d'esperar. Respecte d'altres temes: va mantenir el seu compromís amb els valors cristians europeus (una cosa que Aznar defensava i que era compartit per tot el Partit Popular Europeu); va defensar el seu compromís amb l'OTAN i amb la UE, malgrat que els mitjans deien que no ho faria; va defensar a Ucraïna i enviar-li més ajudes, cosa Draghi era més reticent; va parlar de família, d'una manera com o pot fer el PP a l'Estat espanyol; i va dir que un país seriós havia de tenir control sobre les seues fronteres en temes d'immigració, recordem que el Partit Popular Europeu té en el seu manifest electoral "Major control de la immigració i de les fronteres". En definitiva un discurs totalment alineat amb les polítiques conservadores europees. Un senyal clar d'això és com somreia Draghi en el traspàs de poders.
Amb tot això, Meloni serà una sòcia fidel i estimada a la UE, faça el que faça, si respecta el que ha dit en el seu primer discurs respecte de l'economia, de l'OTAN i de la Unió Europa no serà mai considerada un element hostil. Ara bé, la majoria de les coses que ha dit poden ser subscrites per Orban, també. Recordem que Orban, més aviat el seu partit, estava al Partit Popular Europeu fins 2019, any que va ser expulsat. Les raons serien que es tracta d'un partit il·liberal i, per tant no està d'acord amb els valors del Partit Popular. Així mateix, la Resolució del Parlamento Europeo, de 12 de setembre de 2018, posava sobre la taula una sèrie de deficiències democràtiques. M'he pres la molèstia de llegir aquesta resolució abans d'escriure el post. I no ha fet més confirmar el que ja pensava abans. Si els mateixos criteris se li aplicaren a l'Estat espanyol, també hagueren fet fora al PP del Partit Popular Europeu, i probablement cap democràcia europea passaria la prova per eixe cedàs.
Per què Orban és un ogre? L'única raó que pot explicar és el seu tractament de la crisi hipotecària a Hongria. La situació era particular a Hongria i altres països de la UE que no estan a la zona euro. Resulta que els bancs allí donaven les hipoteques en francs suïssos i no en fòrints, la moneda hongaresa, com sempre fan els bancs, sense detallar els riscos d'eixa operació. Amb la crisi de les subprime el fòrint es va devaluar, i les hipoteques es van triplicar pràcticament. El 2015 el govern d'Orban va proposar una sèrie de modificacions legals que van permetre a 400.000 hongaresos pagar un 30% de la seua hipoteca. Com és obvi, els bancs van posar el crit al cel, i a la Unió Europea, i des d'aleshores Orban va deixar de ser un soci fiable. Molts bancs estrangers han abandonat Hongria des d'aleshores. El seu pecat haver "perjudicat", entre cometes perquè encara guanyaven molts diners, a la banca. Arran d'ahí, Orban esdevingué un ogre il·liberal per a la Unió Europea.
Tot i que Orban no és sant de la meua devoció, és més, la majoria de les seues mesures em semblen un disbarat, cal reconéixer que ahí es va posar al costat del seu poble i no dels bancs, no com els partits socialdemòcrates i d'esquerres europeus, que sempre es posen al costat dels bancs (Zapatero no va voler ni parlar de la dació en pagament, per exemple). Eixa és una de les raons per les quals la dreta extrema guanya terreny a Europa, com per exemple el mateix Orban, que a maig d'enguany va tornar a guanyar les eleccions a Hongria, amb el 54,10% dels vots i 135 escons de 199 què té el parlament hongarés. El que va fer Orban amb les hipoteques, posa de manifest que les esquerres s'enganyen en acceptar els postulats neoliberals i poden lluitar contra els bancs i les elits econòmiques.
Diguen el que diguen de Meloni, d'una cosa podem estar segurs: Meloni no es posarà mai en contra de la banca. Meloni no és Orban, i encara que tinga la mateixa política que Orban respecte dels immigrants, les relacions familiars, els col·lectius LGTBI, etc., la UE cuidarà de Meloni si fa el que ha dit al seu discurs respecte de l'economia.
Links:
Cinco Días: Hungría aprueba una ley que ahorra un 30% de la hipoteca
Òskar “Rabosa”.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada