Totes les històries que enganxen solen tenir un bon començament, després
desenvolupament ple d'atzars, i un final. A cap lloc està escrit que el final
haja de ser bo o dolent. Hi ha tragèdies, on no es salva ni l'apuntador. Hi ha
comèdies, amb final feliç, tragicomèdies, drames amb finals feliços i amargs.
La història que vos contaré no té un bon final, o sí, depèn per aquí, perquè no
per a tothom els protagonistes són igual de bons o de dolents.
Tot va començar a començaments de la dècada. La història naix en plena
crisi econòmica, social i moral. Els més dolents de tots havien robat,
saquejat, devastant la societat i seguien amb total impunitat, amb la protecció
tant dels aparells repressors de l'Estat així com dels aparells ideològics de
l'Estat. El descontentament social anava a més, i van aparéixer les primaveres
i el 15-M. La gent volia democràcia, justícia social, etc. Un moviment sense
líders, parit a les xarxes (?), però tan pacífic que estava condemnat al fracàs
o a la institucionalització.
De sobte va aparèixer un xic prou jove, amb coleta i barbeta, que deia
coses que la gent volia sentir. Ell i un grupet d'amics, tots gent de la
universitat, que havien estat menjant-se el cap des del camp de l'especulació
política van decidir passar-se a la praxi. En un primer moment, el nucli estava
format per amics que eren una mena de superherois, estil 4 Fantàstics, però
sense encendre's en flames, la invisibilitat o ser de pedra. En el camp de la
praxi política van crear un grup, li van traduir el nom del lema del president
negre dels EUA, i van posar com a símbol la cara de la coleta. Booommm.
1.249.158 vots, del no-res. 5 escons a les eleccions europees. La novetat.
Prompte hi hauria eleccions i van començar els 5 fantàstics a crear un
partit. Havien de consolidar-se. Havien de fer "Círculos", assemblees
locals i barri, que devien la base i reclamaven els del 15-M. "El poder
del pueblo" i tot això. Però havien d'assaltar el cel, també. Això ja no
es podia fer sense un Mascle Alfa. Així, van idear una estratègia perquè els
mascle alfa fora proclamat i elegit pel poble. Ell, el de la coleta, i els
altres 4 fantàstics es van inventar les "llistes planxa". D'això
d'elegir lliurement des dels "Círculos", res. Les llistes planxa
eren: o tries al mascle alfa amb els seus escuders o res. El poble aclama el
nou líder, mascle alfa i profeta, que els guiarà a un nou paradís. Deute odiós,
justícia social, mort a la banca, canviar Europa, etc. Vistalegre I.
A les eleccions del 2015. Booommm. Boooommm. 5.189.333 vots. Comença l'era
Podemos. Curta , o molt curta, per això. Primer una campanya mediàtica brutal en contra seua.
Després errades estratègiques. El Mascle Alfa vol ser Alfa també fora del
partit. Començaran guerres d'egos, desavinences internes. "Círculos"
cerrados. Balls de parella: ara som parella, a la dreta del Mascle Alfa; deixes
de ser parella, al galliner; nova parella, nova "portaveua".
Desavinences que es converteixen en "Jaque Pastor". Telegram obert,
no hi ha mate al Mascle Alfa. I així, fins Vistalegre II. Allà es consuma una
purga estalinista. Nova guàrdia pretoriana per la Mascle Alfa.
De Vistalegre II ix un nou partit o partida, Unidas Podemos. De Vistalegre
I no queda ni el programa. L'han aiguat. Han cedit a pressió mediàtica. Han
acabat abandonat tots els principis i totes les reivindicacions. Els
"Círculos" s'han esvaït en l'èter social. És clar, ja la crisi ha
amainat i la gent ja no percebeix això com a tant necessari. I per a controlar
el descontent social hi ha altres vies. Per a control de masses i reconducció
del malestar hi ha coses menys molestes pel sistema neoliberal. D'ahí que
Podemos es transvesteisca o es transexue en Unidas Podemos.
Després de Vistalegre II. El rumb s'ha perdut. Continuen les purgues,
punyalades per l'esquena, talls a la cara per deixar cicatrius permanents.
Trasllats a urbanitzacions exclusives. Paripés amb fills acabats de nàixer i
permisos de paternitats. I dels "problemes reals", qui se n'ocupava?
I entre unes coses i altres, Unidas Podemos ha esdevingut esquizofrènica, sense
identitat i sense lloc a la societat. En descomposició, busquen jugar l'últim
as, però ja no tenen cap triomfo.
Una història de la política a la postmodernitat. No falta de res: Alts ideals,
mascles alfa, egos, embolics de faldes, traïcions... Al Líder Suprem li agrada
tant Game of Thrones què ha portat la fantasia a la realitat.
Òskar "Rabosa".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada