Estic rellegint alguns textes de Sartre i m'he endinsat amb L'ésser i el
no-res. I com és normal, repasses alguns aspectes biogràfics. Quan repasses
aquests aspectes biogràfics, és impossible que no aparega l'arxiconeguda
relació amb Simone de Beauvoir. I clar, com que també he estat llegint alguns
dels "textos sagrats" del feminisme, el primer de tots va ser El
Segon sexe i acabaré aquest agost amb El gènere en disputa de Judith Butler, de
sobre m'ha vingut la inspiració i ho he vist clar. Tot això m'ha fet pensar amb
una conversa que vaig tenir fa poques setmanes amb una amiga feminista sobre la
fidelitat, i no vaig pensar de posar-li com a exemple aquesta relació. Ella no
s'adonat que la fidelitat és un invent del Patriarcat. En canvi, Sartre i
Simone de Beauvoir ho van veure clar.
Des d'un punt de vista biològic clàssic, evolutiu i darwinià, es diu que la
fidelitat naix de la necessitat que tenen els mascles d'assegurar-se que la
seua descendència és d'ells, i l'exigència de fidelitat de la dona és de la
necessitat que té la dona d'un mascle que l'ajude a criar, alimentar i protegir
als cadells humans. Els cadells humans necessiten més temps per valdre's per
ells mateixos que qualsevol altre cadell mamífer. Segons aquestes teories,
podeu llegir i veure reportatges "científics" que ho expliquen, els
homes temen sobretot de la dona la infidelitat merament sexual, la possibilitat
que un altre engendre un fill amb la seua dona. Altrament, les dones el que
temen és la infidelitat sentimental, el que l'home puga estimar una altra dona
i li retire l'ajuda i la protecció, que l'abandone, i per tant ja no veure's en
més possibilitats de tirar els seus cadells endavant. Clar, això es dirà que és
merament cultural, que una dona hui en dia pot treure's ella soleta els cadells
endavant sense l'ajuda de cap mascle. Segons els científics -evolucionistes i
darwinians- s'ha de pensar que l'evolució ha fet eixa llavor durant milions
d'anys i que ho portem als gens, i encara no ens hem deslliurat d'eixos gens.
Si alguna ens ha ensenyat el feminisme, sobretot el des de la segona ona,
és que no estem determinats per res genèticament. No hi ha res que siga
biològic. Per tant, tot el que hem exposat abans és fals. És més, si hi ha
alguna cosa que últimament ens diu la ciència és que som infidels per
naturalesa, que la
monogàmia no és inherent a l'Ésser
humà. Tampoc calia que ens ho diguera la ciència. El feminisme de segona ona,
amb la revolució sexual ja ens ho havia dit. ¿Recordeu l'amor lliure? No era
l'amor lliure el que es reclamava, com sempre es confonen els termes. Es
reclamava el sexe lliure. Sartre i Simone, avançats a la seua època ho van
comprendre. Ells s'estimaven, s'amaven, sentien amor l'un per l'altre, però
tenien sexe amb altra gent. Per això renovaven cada any el seu compromís, el
seu matrimoni.
La fidelitat sempre ha sigut una arma de submissió de l'home cap a la dona.
Una forma de mantenir els drets de propietat de l'home contra la dona. Com
Sartre explica el dret de propietat –sobre objectes- només apareix quan algú el
pertorba. Açò si h traslladem a la relació entre home-dona, suposa que el dret
de propietat de l'home sobre la dona només apareix quan ve un altre home i el
pertorba, tenint o volent tenir sexe amb la dona. I això es veu clarament si
mirem com ha sigut. i com és encara, la infidelitat a la nostra societat. Els
hòmens poden ser infidels, tenir
amants, anar de putes, etc., i fer-ho amb certa discreció però a la llum
d'altres hòmens. I si per alguna raó acaba transcendint l’àmbit del discret, no
passa res, és un Home. En canvi, la dona no pot gaudir de la infidelitat amb la mateixa llibertat.
Sé que aquest tema no és
nou, i que ja està tot escrit al respecte. Però no deixa de sorprendre'm com
les dones feministes, com l'amiga a qui feia referència al principi del post,
s'aferren amb totes les seues forces a l'exigència de fidelitat, amb les seues
dos vessants, exigència del marit cap a elles i d'elles cap al marit. No sé si
totes les dones feministes seran conscients de la mateixa forma sobre el que
suposa la fidelitat de propietat, però hui en dia semblen més preocupades per
altres temes que per eixe. I és que començat per la violència de gènere i
acabant pels sostres de cristall, la
pedra angular sobre la qual s'edifica el Patriarcat és la Fidelitat.
Òskar "Rabosa"
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada