Abans d'entrar al fons de la
qüestió és important advertir que si tu, lector que has fet clic a aquesta
pàgina, eres talibà del canvi climàtic, no continues. Has entrat a un post
d'allò que taqueu de "negacionistes" en el sentit més pejoratiu del
terme. Per dir-ho d'alguna forma, el més suau que em diràs que és que sóc com
Trump. Aleshores estalviat la molèstia i segueix el teu camí fent clic a la x
de tancament de la pàgina. Si en canvi creus amb el canvi climàtic i vols
contribuir a un debat obert, respectuós encara que amb arguments ferms,
benvingut i ben rebuts els teus comentaris.
Fins no fa massa, jo també era un creient fervorós del canvi climàtic. Jo
també me'n vaig riure del cosí de Rajoy. Era un tema que em creava angoixa. Em
sentia culpable. Però a poc a poc, he anat abandonat les creences. La Fe. Cert
que no només en aquest tema. Tot el que creia fa 10 anys ha quedat dissolt en
un no-res. Totes les creences més fermes, s'han tornat en escepticisme. En
molts temes un escepticisme que ratlla en el de Hume. Ja sabeu, Hume va afirmar
que no teníem cap element per pressuposar que el Sol demà al matí tornaria a
eixir.
El cert és que amb aquests 10 darrers anys, arran de la crisi, i de certes
experiències personals i vitals, he fet un canvi copernicà en molts temes dels
quals creia, entre d'altres el canvi climàtic, la posició personal davant
aquest fenomen i la posició social que s'hauria d'adoptar. He arribat a la
conclusió que Grup Intergovernamental sobre el Canvi Climàtic (IPCC, per les
seues sigles amb anglés), que l'ONU, els acords que s'adopten com el darrer, el
de París, etc., no són més que mandangues, una presa de pèl en tota regla.
Negacionistes del canvi climàtic hi ha de dues classes, a saber: 1) els que
neguen que hi haja un canvi climàtic o escalfament global; 2) els que neguen
que tinga un origen antròpic, és a dir, què l'Ésser humà siga el causant.
Respecte del primer postulat, no hi ha canvi climàtic o escalfament global,
crec que sí que és cert que hi ha. O això sembla deduir-se de les dades, encara
que els profetes del canvi climàtic sembla que les unflen un poc. Respecte del
segon postulat, no és d'origen antròpic, tinc dubtes i no pocs. Però no és el
moment d'exposar-los o faria un post de 30 fulls. En tot cas em sembla
indiferent, canvis climàtics hi ha hagut tants, que no passa res.
Els dubtes al voltant de l'origen antròpic en van vindre quan em vaig
assabentar que la campanya de lluita contra el canvi climàtic la va començar
Margaret Thatcher. Aquesta "bona dona" va dir: "El peligro del
calentamiento global es todavía invisible, pero suficiente real para hacer
cambios y sacrificios pensando en las generaciones futuras". Aquestes paraules,
lloades pels ecologistes i apòstols del canvi climàtic, deuen ser posades en
context. Quan ella va arribar al poder, una de les lluites més dures que va
tenir, va ser contra els miners, amb vagues massives als anys '84 i '85 del
segle passat. Diuen els crítics del canvi climàtic, que Thatcher per
carregar-se de raó va buscar motius científics per fer front als miners.
L'excusa la va trobar amb l'escalfament global derivat del CO2, una teoria que
fins aleshores, malgrat fer molts anys –almenys des del 1935 si no recorde mal- que s'havia
exposat, no havia triomfat ni pres com a seriosa en la comunitat científica.
Ella va posar els diners. La derrota dels miners va suposar el triomf físic de
les polítiques neoliberals. El neoliberalisme havia tingut la seua primera gran
victòria.
La meua postura contra el canvi climàtic és una postura ètica. És una presa
de consciència i posició contra el neoliberalisme. Hom, ingenu ell, em dirà que
com puc estar èticament contra el canvi climàtic i contra el Planeta, la vida a
la terra, etc. En primer lloc, no estic ni contra el Planeta ni contra la vida.
És més, em sembla que estem fent mal, fent-nos mal. Però no passa res. D'ací 50
milions d'anys, la vida continuarà al Plantea i ja siga per culpa/causa* nostra
o no, gairebé cap de les espècies que hi ha ara estaran aleshores. Com gairebé
de les espècies que hi havia fa 50 milions d'anys continua hui en dia. Per si
no ho sabíeu, la vida ha sobreviscut a extincions massives que van acabar amb
el 96% de les formes de vida que hi havia aleshores. I la vida ja havia patit
dues extincions massives abans amb extinció de 85% i 82% de les formes de vida,
i en patiria dues més després amb extincions del 76% de les formes de vida. I
la vida va seguir, com segueixen les coses que no tenen massa sentit**.
Tot això no vol dir que tinguem cap dret, ni cap legitimat per actuar com
uns autèntics energúmens amb el Planeta. Òbviament cal una ètica, però l'ètica
ha d'estar fora del neoliberalisme. No podem fer el joc al neoliberalisme. Cal
acabar amb conceptes com "creixement", "creixement
sostenible", "obsolescència programada", etc., tot allò que
porta convertir en un abocador el Planeta. Més enllà, fins i tot cal replantejar-nos
els conceptes bàsics que suporten la nostra societat. Almenys si volem estar a
aquest lloc un temps més i no acabar suïcidant-nos mentre ens emportem algunes
espècies més.
Aleshores és preguntareu, quina és la meua posició ètica enfront del canvi
climàtic. El canvi climàtic s'ha convertit en una màquina d'acumular capital
per a les elits financeres, d'una altra forma absolutament immoral. A aquest
mateix blog, a R-TV, trobareu un documental sobre el negoci
de la banca amb la natura. Si teniu ganes, mireu-ho. A més a més, David
Havey a "Seventeen cotradictions and the end of Capitalism", ho explica
de forma magistral:
Nature is necesarily viewed by capital –and I must stress that it may be
and is viewed differently within capitalism as a whole- as nothing more than a
vast store of potential use values –of processes and things- that can be used
directly or indirectly (through tecnologies) in the production a realisation of
comodities values. Nature is “one vast gasoline station” (to cite Heidegger) as
natural values are monetised, capitalised, commercialised and exchanged as
commodities. Only then can capital’s econmic rationality be imposed upon the
world. Nature is partitoned and divided up as private property rights guaranted
by the state. Private property entails enclosure of nature’s commons. (La
natura és vista necessàriament pel capital –i jo he destacat que pot ser vista
i es veu de forma diferent dins del capitalisme en general- com res més que un
gran magatzem de possibles valors d'ús –de processos i coses- que poden ser
directament o indirectament (mitjançant les tecnologies) en la producció una
realització de valors de mercaderies. La natura és "una gran
benzinera" (per citar Heidegger) on els valors naturals són monetitzats,
capitalitzats, comercialitzats i canviats com mercaderies. Només aleshores pot
la racionalitat econòmica del capital ser imposada al món. La natura és partida
i dividida com drets de la propietat privada garantits pels estats. La
propietat privada implica el tancament*** dels béns naturals comuns.)
.../...
Why this interventions may seem progressive, their effect is futher promote
the penetration of market processes and market valuations into all aspects of
our lifeworld. This is the case with carbon trading and a growing market
pollution and ecological offsets. (Perquè aquesta intervenció pot semblar
progressiva, el seu efecte és promoure la penetració dels processos de mercat i
les valoracions de mercat dins de tots els aspectes de la nostra vida. Aquest
és el cas del comerç del carboni del creixent mercat de compensació de
contaminació i compensació ecològica).
És a dir, tot l'entramat al voltant de canvi climàtic, amb les mesures
estatals i supraestatals, està pensat per privatitzar la natura i
mercantilitzar-la. No té cap objectiu, en el fons ni en la forma, per aturar
els suposats efectes perniciosos del canvi climàtic.
Òskar “Rabosa”.
* La culpa és un sentiment derivat d'una moral, purament cultural. Els fets
físics poden tenir causes, però mai hi ha culpa. L'asteroide que va acabar amb
els dinosaures i va provocar la darrera extinció massiva, no té cap sentiment
de culpa. Això no obstant, deixe la "culpa" perquè es sentiu
culpables.
** "Y la vida siguió / Como siguen las cosas / Que no tienen mucho
sentido" Donde habita el olvido, Joaquin Sabina. La vida no té cap sentit,
cap finalitat. Simplement és.
*** Enclosure fa
referència (traduït seria tancament, encerclament) al procés que es va viure al
Regne Unit, on els béns comunals que venien de l'edat mitjana foren
privatitzats. Els usuaris dels béns comunals que disposaven dels productes i
gestionaven eficientment dits béns es van veure en la misèria gràcies a
aquestes privatitzacions.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada