El paradís dels egos, de la mediocritat i de la fal·làcia; això és Twitter! Algú ho havia de dir, i he sigut jo. A més, no s’hi pot argumentar sense haver de mesurar paraules i sense la pressió d’una lectura ràpida de l’enemic o, encara pitjor, de l’amic. Ho faig sense amagar-me darrere d’un nom equívoc intencionat i d’una foto que no fa justícia a allò que representa.
Una volta, en eixir l’aplicació, m’hi vaig obrir un compte... No em va agradar i aquí està, obert i sense que puga tancar-lo perquè no recorde la contrasenya eixa. Al cap d’uns anys, me’n vaig obrir un altre perquè no trobava el primer, però tampoc el vaig usar gaire, i aquí està, també. Finalment, i fent valer la màxima cristiana, catòlica, del sofriment com a depuració espiritual, i pensant que hi ha altres coses que faig sense que m’agraden, n’he obert un altre que use de tant en tant.
Elon Musk té raó si aplique el meu perfil i la meua experiència a l’argumentari. Per a piular-ho a Twitter, n’hi hauria suficient amb un «a mi m’ha passat» o amb un «jo pense que». Per tant, debat tancat: hi ha dos terços de comptes de Twitter que estan obsolets o inactius. Elon, no compres això! Elon, no compres una plataforma on gent com Trump es pot expressar, perquè diu molt de qui l’empra i com.
En un indret com el de referència, és impossible obrir un debat mitjanament enriquidor que no es base en el km 0, en «tu més» o en una captura de pantalla. Qui té més activitat sol ser aquell que utilitza un argument més banal, perquè, a la fi, la demagògia és d’allò més rendidor, ja que tots i totes ens hi identifiquem. Finalment, això sí, hi podem opinar, com si la nostra opinió tinguera el més mínim interés en l’àgora on és debat allò que sempre està a punt de caducar i on la cosa més important que passa és què menjarem i què beurem hui –a més, de veres.
Elon, fes-me cas, home!
Salvador Sendra
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada