Entre a France Culture perquè m’agrada molt el format que usa per explicar coses interessants i, de pas, intentar estabilitzar el nivell de francés. A banda d’escoltar els programes, hi ha la possibilitat de llegir-ne algun fragment: unes voltes més llarg; altres, més curt. Sobre els temes que tracten, són molts i molt variats. De fet, a voltes sembla mentida que hi puga aparéixer un personatge com Mussolini, però sí, hi ha aparegut, de manera anecdòtica.
Llig un programa dedicat a una estranya troballa prop de Roma perquè l’entradeta em capta l’atenció: vestigis d’un vaixell de grans dimensions, molt antic, en un xicotet llac anomenat Nemi. Deien que, des de l’Edat Mitjana, s’hi han trobat fustes i materials estranys, al fons del llac, que els pescadors atrapaven amb les xarxes. I la història seguix i acaba amb la descoberta de Mussolini, que va assecar l’estany per vore que hi havia. Doncs això: moltes fustes que semblaven d’un vaixell enorme i, alhora, escultures i altres relíquies d’algun palau. En resum, un palau flotant, enfonsat, de l’època de Caligula.
De Caligula, de Caligula... No direu que no hi ha tema? Agarre el llibre de Suetoni i llig la part de Vides dels cèsars que aborda el personatge-persona. Salvatge, tirà, despòtic, insensible –i m’ature ací per no fer-me pesat— que en els pocs anys que va governar Roma la va arruïnar amb els seus excessos, entre ells algunes construccions flotants. De palaus, no hi diu res, tot i que la font és fiable perquè l’avi de l’autor va viure en eixa època. Però, ja al final del text, on detalla l’assassinat del tirà, hi anomena que hi van haver senadors que van proposar enderrocar totes les coses que va construir per eliminar-ne els vestigis. Potser, també van enfonsar el palau flotant.
La història del sanguinari s’acaba amb la mort violenta, però conten que encara apareixia el seu espectre a la nit i espantava els qui estaven prop de la tomba. Després d’això, ja ho coneixeu tot perquè el succeïx un tal Claudio, oncle de Caligula, que hi sobreviu perquè el dèspota se’n reia i veia en ell un bufó més que un parent, o un pretenent del tron, que era per a ell la mateixa cosa.
Salvador Sendra
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada